Puedes compartir esta entrada en:
Joan Bagur, xef del restaurant Rels de Ciutadella de Menorca.

Hi va haver un temps en què vaig exercir de (semiobligat) cronista gastronòmic, però la veritat és que m’agrada menjar poc, però bé. La primera cosa em va permetre conèixer bons cuiners i restaurants de qualitat. El segon ho practico de tant en tant, i em limito a un pressupost que no sigui excessiu.

Per exemple, acostumo a acudir a restaurants de prestigi que mantenen un menú de migdia a preus continguts o fins i tot un menú de degustació que no superi una certa quantitat. Però no arribo (ni vull) pagar 100, 200 o 300 euros, que és la bestial xifra que marquen alguns locals amb diverses estrelles Michelin.

Joan Bagur amb el mestre Joan Roca.

Quan vaig a Menorca, i més concretament a Ciutadella, tinc la meva pròpia llista de llocs preferits, com el Món, l’Smoix i Es Tast de na Sílvia, entre d’altres. Deixo de banda alguns clàssics que no solen fallar, com el Cafè Balear i el seu germà petit, la Pizzeria Roma. Però aquests dies he situat al meu top ten Rels, el restaurant de l’excel·lent cuiner Joan Bagur.

Les tapes d’entrada.

D’aquest local ja n’havia parlat, i bé, a Tripadvisor, el 2017. Va ser el mateix any que va rebre el premi al restaurant revelació de Menorca, atorgat per l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears. I és que l’encara jove Bagur ha passat pels fogons del Celler de Can Roca (dels germans Roca) i, a Barcelona, ​​pel Dos Cielos (dels bessons Torres), el Rocamoo (a les ordres del seu mentor, Felip Llufriu, xef del Món) i la Cuina del DO. Ja a Ciutadella, abans d’iniciar la seva aventura en solitari, ha cuinat a l’Hotel Rural Morvedra, Ca’n Lluis, Ca’s Ferrer i l’Hotel Princesa Playa.

El pop en diferents elaboracions.

L’altre dia vaig tornar a dinar al Rels i vaig poder prendre uns deliciosos plats del menú de migdia, que entre setmana surt per 28€ (begudes a part). Una relació qualitat-preu que ja m’agradaria a mi que tinguessin molts locals de Barcelona, ​​però no hi ha manera. Hi va haver un parell de tapes d’entrada (pastís de peix i paté de campanya) abans del primer plat: un deliciós pop en diferents elaboracions.

La paella de calamar i bacallà.

El segon va ser una paella a base de calamar i bacallà, que podia haver estat només per a un, una cosa poc habitual a molts restaurants (t’obliguen a ser-ne dos, com a mínim) i que sol reclamar sempre el meu amic Pau Arenós. Després hi va haver unes postres, més senzilles. Però tot estava deliciós.

Les postres.

I com el xef deia fa poc al seu Instagram, la manera d’animar el sector no són els “m’agrada” que col·loquem a les xarxes socials, sinó anant a dinar o a sopar a aquests establiments. És la manera que puguin treballar i tirar endavant, alhora que nosaltres gaudim amb els seus plats.