Puedes compartir esta entrada en:
Àlex Pons en la seva parada del Mercat de Sant Antoni, amb l’Ada Colau en primer terme, a la dreta

Com molts sabeu, una de les meves passions (i obsessions) favorites és Venècia. Aquests dies buscava un llibre de viatges de Jan Morris que és, potser, el millor que s’ha escrit sobre la ciutat dels canals en aquest gènere viatger. A la recerca, vaig estar deambulant diumenge passat entre les parades del Mercat de Sant Antoni de Barcelona.

De tant en tant, m’acostava al venedor d’un lloc amb textos de viatges, història o arquitectura, i li preguntava si tenia algun llibre sobre Venècia. Però res. No hi havia sort. En una paradeta vaig localitzar un, força il·lustrat, sobre música veneciana, però ho vaig rebutjar per ser molt senzill.

L’autora i el seu llibre.

De cop, en un dels passadissos d’entrada al mercat, vaig preguntar sense gaire esperança a l’encarregat. Per sorpresa meva, em va assegurar que en tenia uns quants, però a Premià de Mar. Vaja, vaig pensar. Quina mala sort! Però l’home, que se’m va identificar com a Àlex Pons, em va passar la seva targeta i el seu correu electrònic, perquè li escrivís i recordés la meva petició. Estava una mica desil·lusionat, però en veure el nom de la seva llibreria, oberta el 2019, vaig pensar que era un senyal: L’Illa del Tresor.

Àlex Pons, a la seva parada.

Quan vaig arribar a casa i em vaig connectar a l’ordinador, vaig fer un cop d’ulla al seu web. Em va agradar molt la frase “Un espai, molts tresors” sobre una foto en blanc i negre amb la portada del conte il·lustrat ‘ Mil abrazos y un pellizco largo’ (Lumen), d’Albert Arrayás. També la manera de presentar-se: “Documentalistes de formació i llibreters de vocació. Oferim un espai per tafanejar, descobrir i gaudir amb nosaltres de llibres amb moltes històries per explicar”. I el seu lema: “Creiem en el valor dels llibres i gaudim donant-los una altra oportunitat”.

Captura del web de la llibrería.

Doncs res, l’endemà vaig escriure a Àlex recordant-li la meva petició i em va respondre al cap de poca estona que no tenia el llibre que jo estava buscant (llàstima!), però sí un altre: “Tinc a mà un exemplar de l”Història de Venècia’ ( Almed editorial, 2009), de John Julius Norwich. És de tapa dura i en perfecte estat, cosit, descatalogat en aquest format”. Em deia el preu (molt correcte) i que també “he de tenir un parell més, antics, en anglès”.

Fill d’un vescomte, títol nobiliari que també heretaria, Norwich (1929-2018) va ser un diplomàtic anglès i un dels millors i més populars historiadors britànics recents, sent autor de nombrosos llibres, programes de ràdio (va presentar fins a un concurs de la BBC , ‘My Word!’) i uns 30 documentals per a televisió. Durant uns anys, a inicis dels anys 70, va ser president de la fundació sense ànim de lucre Venècia a Perill, dedicada a recaptar fons per a diferents projectes de restauració a la ciutat italiana.

L’autor i la seva monumental obra.

Jo ja havia fet servir aquesta ‘Història de Venècia’ (“una obra fonamental i indispensable”, en paraules de la meva admirada Jam Morris) com a referència a les meves guies, ja que la xarxa de biblioteques de Barcelona m’ha permès consultar-la quan la vaig necessitar, però la meva golafreria de col·leccionista bibliòfil em va empènyer a demanar a l’Àlex Pons que me la portés aquest diumenge a Barcelona. I aquest matí, puntual, m’he acostat al Mercat de Sant Antoni per recollir l’obra: més de 700 pàgines d’amena erudició històrica.

Mentre li demanava el llibre, l’Àlex m’ha comentat que el client amb qui parlava en aquell moment també era un gran fan venecià. Ha fet una ullada al volum i, amb un “ah, sí, Norwich”, ha assegurat tenir-lo a la seva biblioteca. Després hem intercanviat unes paraules: ell també ha visitat Venècia més de 15 ocasions, des que tenia 19 anys, quan hi va viatjar per primera vegada..

Joan Ramon Rodoreda, en una captura de pantalla d’una entrevista a YouTube.

Era el moment de presentar-nos i explicar-los que havia escrit una recent guia veneciana i el meu ‘Venècia de cine’ (que espero actualitzar aviat). L’home, alguns anys més gran que jo, s’ha presentat com a advocat i professor universitari, de nom Joan Ramón Rodoreda. En efecte, el senyor és ni més ni menys que director honorífic del Màster en Empresa Internacional i Comerç Exterior de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona. Tota una agradable sorpresa.