El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Categoria: Periodisme (Pàgina 1 de 6)

‘The Newsreader’, la tele als 80

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Newsreader_equipo-1024x576.jpg
L’equip de la sèrie.

Les sèries sobre reporters no només ens entusiasmen els periodistes, sinó que tenen una acceptació molt bona entre el públic en general, ja que solen abundar en els aspectes més bonics de la professió: l’apassionant aventura de veure, descobrir o viure un fet noticiable , investigar les causes d?aquesta notícia i la possibilitat d?explicar al públic de forma amena els detalls de la mateixa.

D’això també en va ‘The Newsreader’, la minisèrie australiana premiada que acaba d’estrenar la plataforma Filmin, centrada en la vida personal i professional dels membres d’una redacció d’informatius d’una petita cadena de televisió australiana dels anys 80. Aquest text ho vaig publicar originalment en castellà a Nosolocine.net.

Continua llegint

Antoni Guiral, el savi dels còmics

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1.-Salon-Expo-40-1024x768.jpg

El cap de setmana passat s’ha celebrat el saló Còmic Barcelona, el més veterà dels certàmens dedicats al món de la historieta a Espanya. És el primer al qual acudeixo com a convidat i no com a periodista, gràcies a la gentilesa de Cels Piñol, comissari d’una de les exposicions d’aquest any, la dedicada als jocs de rol.

Bé, doncs ara que ha acabat l’edició d’aquest any, us vull parlar d’aquelles altres coses que solen quedar sepultades entre l’excessiu d’una fira com aquesta. Per exemple, d´Antoni Guiral i de la magnífica exposició dedicada als 40 anys del Saló del Còmic de Barcelona.

Continua llegint

Chicho Ibáñez Serrador, íntim

Chicho, en su casa, fotografiado por el periodista.

El dia 7 d’aquest mes de juny es compliran dos anys de l’adéu del gran Chicho Ibáñez Serrador, i el 24 d’abril, mig segle de l’inici de les emissions d’una de les seves creacions genials, el mític programa de televisió ‘Un, dos, tres, responda otra vez‘, un popular concurs que va marcar tota una època a la petita pantalla.

Però Chicho era moltes més coses, i no ho dic per les seves ‘Històries per no dormir’ (que ha tingut una revisió actualitzada recent), ni per les seves dues estupendes pel·lícules: ‘La residencia’ (1969) i ‘Qui puede matar a un nen?’ (1976), sinó per la seva personalitat. Per aquesta raó, en forma d’homenatge, he volgut recuperar una vella entrevista que li vaig fer ara fa quatre dècades, quan ell tenia 46 anys i feia deu d’èxit televisiu, mentre jo era un pipiol de 24 primaveres. El text es va publicar el 14 de març de 1982 a El Dominical d’El Periódico.

Continua llegint

Les detectius de Rosa Ribas

Rosa Ribas, al costat del cinema Aribau, l’abril de 2019 (foto d’en Txerra Cirbián).

S’acosta Sant Jordi, festa gran a Catalunya, dia dels enamorats en aquest petit pais on no cal Sant Valentí. Aquí tothom es regala llibres i roses, i especialment les parelles. I encara que també és el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, el millor que podem fer és llegir-ne cada dia. Avui em ve de gust parlar-vos de Rosa Ribas, a qui segueixo puntualment i a qui vaig entrevistar el 2019.

Aquella vegada ho vaig fer per al Catalunya Plural, però podeu recuperar la trobada i la conversa íntegra aquí mateix, en aquest bloc. Nascuda al Prat de Llobregat el 1963, l’escriptora va viure a Alemanya durant gairebé 30 anys, fins a la seva tornada a Barcelona, el passat mes de juliol. I és a Frankfurt on es desenvolupen les quatre novel·les policíaques d’un dels seus personatges més coneguts, la comissària Cornelia Weber-Tejedor. El seu fort són les periodistes i les detectius, dones interessants amb potents històries familiars al darrere.

Continua llegint

El camioner Sancho Gracia

La protesta que aquests dies està protagonitzant el sector del transport per carretera m’ha portat a pensar en la mítica sèrie de ‘Los camioneros‘ (1973) i en el seu protagonista, Sancho Gracia (1936-2012). El proper mes d’agost es compliran deu anys sense el llegendari protagonista de ‘Curro Jiménez (1976).

L’actor, que per rodar les seves aventures va comptar amb l’ajuda de directors com Mario Camus, Joaquín Romero Marchent i Pilar Miró, entre d’altres, també va ser reivindicat per joves realitzadors, com Álex de la Iglesia, que en dirigir-lo a ‘800 balas’ ( 2002) va facilitar que obtingués una candidatura al Goya per la seva feina.

Continua llegint

Un thriller a les Illes Fèroe

Lorenzo Mejino és un divulgador serièfil que col·labora en diferents mitjans escrivint d’una cosa tan atractiva com són les sèries que s’estrenen a les diferents pantalles (teles tradicionals i plataformes digitals). A més del bloc ‘Series para Gourmets‘ al ‘Diario Vasco‘, ofereix els seus coneixements a l’estupenda web ‘Serielistas‘, a ‘El Ágora diario’ i en el podcast ‘Travelling Series‘ dins de la sempre interessant web de ‘Serielizados‘.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es libro_p.jpg

Però és que Mejino amaga un ric passat: enginyer de Camins i atleta llançador de martell, domina vuit idiomes i xampurreja alguns més, i ha visitat gairebé tots els països del món. Jo diria que, en part, per culpa de la seva veu: durant molts anys va ser locutor olímpic i se’l va sentir sovint als altaveus de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, on va ser director de locutors dels Jocs del 1992.

No és estrany que de la ment d’aquell viatger empedreït sorgís el molt original i entretingut llibre ‘La Vuelta al Mundo en 80 series‘, coescrit amb la jove periodista Paula Hergar, una col·lega que ja fa temps que treballa a la web de referència a el sector televisiu, ‘Vertele‘, de Eldiario.es.

Continua llegint

Una entrevista amb Serrat, fa 40 anys

Fa uns dies, quan Joan Manuel Serrat (1943) va anunciar que aquest any 2022 es retiraria dels escenaris, vaig decidir buscar una vella entrevista que li vaig fer quan jo començava en això del periodisme. I en saber que avui havia rebut de mans del president del Govern, Pedro Sánchez, la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Sabi, “per la seva brillant carrera i la seva contribució a la cultura i l’art espanyols”, he recuperat la revista, l’he escanejat i aquí la comparteixo.

Va ser al Dominical d’El Periódico de Catalunya del 25 de juliol del 1982. I m’acompanyava l’enorme Joan Vilaprinyò, un fotògraf que se les sabia totes, especialment de futbol i esports. Vam anar a buscar el cantant local on assajava al seu barri, el Poble Sec, i després a prendre alguna cosa i xerrar de tot una mica a la desapareguda Casa Juanito, un bar on ell mateix, Jaume Sisa i altres amics s’anaven a prendre unes copes.

Per no cansar-vos, us diré que en aquell text, el cantant parlava de la seva família, la seva feina, el barri, els amics, el futbol, el seu amor pel Barça i la seva amistat amb César Luis Menotti, entre moltes altres coses. Parlem dels militars, que havien protagonitzat l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de l’any anterior, 1981, i també de Felipe González i de la possible elecció com a president d’un Govern socialista, cosa que passaria en realitat tres mesos més tard, a l’octubre d’aquell mateix any, 1982.

Però us vull destacar un parell de preguntes culturals que li vaig fer cap al final de l’entrevista.

— Acostumes anar al cinema o al teatre?
— Ja m’has enxampat! Fa un munt de temps que no vaig a cap dels dos llocs. Doncs si no hi vaig perquè no vull. No hi ha res que m?atregui especialment l?atenció. Segurament és que no sóc un fan del cinema. A mi m’agrada deixar la mala llet a la porta [de la sala de cinema] i lliurar-me al somni fílmic. Prefereixo una pel·lícula d’aventures a qualsevol altra… però sempre a les quatre de la tarda, que és quan es pot anar al cine per veure aquestes pel·lícules. I després, mentida podrida a tothom d’on he estat. M’he anat a veure els ‘Superman‘, ‘La Guerra de les Galàxies‘ i ‘A la recerca de l’arca perduda‘ a aquelles hores i després la gent pensa que he estat a un altre lloc. M’agrada escapar-me d’alguna cosa o algú quan vaig al cinema a divertir-me.

— Llavors t’agraden els còmics…
–¡Sempre! Per mi, ‘El Víbora‘ és el millor còmic que existeix. ‘Cairo‘ tampoc està malament. El còmic underground barceloní m’agrada molt, encara que cada dia és menys underground, per sort per a alguns i desgràcia de degenerats com jo, que els llegeixen.

Crec que aquesta resposta, que segurament Serrat mantindria encara actualment, pot servir d’homenatge indirecte a a Miguel Gallardo, dibuixant mort avui, que va ser un dels exponents d’aquelles historietes que tant agradaven al Noi del Poble Sec.

Viatges i menjar, amb By Pep

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ByPep-1024x725.jpg
Josep Lluís Penadès, ‘By Pep’.

Així, amb aquest breu sobrenom (senzillament “per Pep”) es presenta Josep Lluís Penadès (Barcelona, ​​1972), un home de ràdio, tele, documentals i, ara, viatges i menjar, que ha aconseguit reconvertir-se malgrat la crisi, la pandèmia i totes les dificultats daquests temps. Un viatge que arriba ara a YouTube i TikTok, ni més ni menys.

Vaig conèixer el Pep a través de les xarxes. Crec recordar que mitjançant Facebook, aquest lloc que, diuen, acabarà abandonant Europa i les nostres vides –vinga, marxi’s, senyor Zuckerberg, marxi’s! I no insisteixi–, cap a l’any 2015. Però la nostra primera trobada física es va deure a ‘El tercer ull‘, el famós llibre de Lobsang Rampa, en plena pandèmia.

Continua llegint

Andorra, el meu debut fa 40 anys

Ara fa 40 anys, ni més ni menys, que vaig debutar de valent (és un dir) a El Dominical d’El Periódico de Catalunya. Va ser el 24 de gener del 1982. Quatre dècades de pràctica del periodisme em separen d’aquella estrena. Ho va propiciar la meva estimada Margarita Rivière.

No va ser el meu primer article com a aspirant a reporter, perquè ja m’havia estrenat al vespertí Tele/eXpres el 1979, gràcies a Josep Maria Huertas Claveria, el meu primer gran mestre, cap i mentor aquell estiu. Després, durant un breu període del 1980, em va repescar Manuel Campo Vidal, fins al tancament definitiu d’aquell diari i del Grupo Mundo.

Josep Maria Huertas Claveria.

Aleshores, El Periódico vivia al mateix edifici d’El Noticiero Universal, a la cantonada dels carrers de Llúria i Diputació, i vaig fer un breu reportatge sobre Zoltán Czibor (amb Kocsis i Kubala, els tres grans jugadors hongaresos del FC Barcelona) que em va encarregar, de xiripa, Miguel Ángel Bastenier, aleshores responsable de la secció d’Internacional. No recordo res del tema, ni trobo cap retall d’aquella col·laboració esporàdica.

Continua llegint
« Entrades més antigues

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner