El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Categoria: Llibres (Pàgina 1 de 3)

Antoni Guiral, el savi dels còmics

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1.-Salon-Expo-40-1024x768.jpg

El cap de setmana passat s’ha celebrat el saló Còmic Barcelona, el més veterà dels certàmens dedicats al món de la historieta a Espanya. És el primer al qual acudeixo com a convidat i no com a periodista, gràcies a la gentilesa de Cels Piñol, comissari d’una de les exposicions d’aquest any, la dedicada als jocs de rol.

Bé, doncs ara que ha acabat l’edició d’aquest any, us vull parlar d’aquelles altres coses que solen quedar sepultades entre l’excessiu d’una fira com aquesta. Per exemple, d´Antoni Guiral i de la magnífica exposició dedicada als 40 anys del Saló del Còmic de Barcelona.

Continua llegint

Les detectius de Rosa Ribas

Rosa Ribas, al costat del cinema Aribau, l’abril de 2019 (foto d’en Txerra Cirbián).

S’acosta Sant Jordi, festa gran a Catalunya, dia dels enamorats en aquest petit pais on no cal Sant Valentí. Aquí tothom es regala llibres i roses, i especialment les parelles. I encara que també és el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, el millor que podem fer és llegir-ne cada dia. Avui em ve de gust parlar-vos de Rosa Ribas, a qui segueixo puntualment i a qui vaig entrevistar el 2019.

Aquella vegada ho vaig fer per al Catalunya Plural, però podeu recuperar la trobada i la conversa íntegra aquí mateix, en aquest bloc. Nascuda al Prat de Llobregat el 1963, l’escriptora va viure a Alemanya durant gairebé 30 anys, fins a la seva tornada a Barcelona, el passat mes de juliol. I és a Frankfurt on es desenvolupen les quatre novel·les policíaques d’un dels seus personatges més coneguts, la comissària Cornelia Weber-Tejedor. El seu fort són les periodistes i les detectius, dones interessants amb potents històries familiars al darrere.

Continua llegint

Enid Blyton, a HBO

Acaben d’estrenar a la plataforma HBO+ la sèrie ‘Torres de Malory‘, basada en les novel·les juvenils homònimes, escrites per Enid Blyton entre els anys 1946 i 1951. La saga consta de sis llibres, que van ser publicats al ritme d’un per any, també en paral·lel als cursos que viuen els seus protagonistes, les alumnes d’un internat femení, anomenat precisament Malory Towers.

Abans de parlar-vos de la sèrie, que pretenc veure durant aquests dies, vull ensenyar-vos un article que vaig escriure el 1988, en el vintè aniversari de la mort de l’escriptora. Aquest any, a més, serà el 125è aniversari del seu naixement, el 1897. Crec que us agradarà conèixer una mica més l’autora de sagues literàries tan populars com Aventura, Misteri, Els Set Secrets i Los Cinco, la primera entrega dels quals, ‘Los Cinc i el tresor de l’illa’, es va editar el 1942, ja fa 80 anys!

Els Bridgerton

Tot i que jo ja havia inclòs ‘Els Bridgerton’ entre les meves deu sèries favorites de l’any 2021, en un text publicat al desembre a la web de Nosolocine.net i també aquí, en aquest mateix bloc, el cert és que ha estat un comentari a Twitter de la crítica de cinema Beatriz Martínez allò que m’ha impulsat a escriure aquestes línies sobre la segona temporada d’aquesta sèrie de Netflix.

La meva apreciada Beatriz deia el següent:

Com veieu per la meva resposta, tots dos estàvem enganxats a la sèrie.

Els llibres de Julia Quinn, a Edicions Urano.

Per no avançar esdeveniments, i pels qui encara no sàpiguen res d’aquesta sèrie, deixeu-me que us explica algunes coses básiques. Es tracta d’una producció basada en unes novel·les romàntiques de caràcter històric de la nord-americana Julia Quinn. Aquesta escriptora, amb elements comuns a autores com Corín Tellado, Danielle Steel i E. L. James, posseeix un humor soterrat i un calat feminista que la fan molt més atractiva.

Continua llegint

Un thriller a les Illes Fèroe

Lorenzo Mejino és un divulgador serièfil que col·labora en diferents mitjans escrivint d’una cosa tan atractiva com són les sèries que s’estrenen a les diferents pantalles (teles tradicionals i plataformes digitals). A més del bloc ‘Series para Gourmets‘ al ‘Diario Vasco‘, ofereix els seus coneixements a l’estupenda web ‘Serielistas‘, a ‘El Ágora diario’ i en el podcast ‘Travelling Series‘ dins de la sempre interessant web de ‘Serielizados‘.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es libro_p.jpg

Però és que Mejino amaga un ric passat: enginyer de Camins i atleta llançador de martell, domina vuit idiomes i xampurreja alguns més, i ha visitat gairebé tots els països del món. Jo diria que, en part, per culpa de la seva veu: durant molts anys va ser locutor olímpic i se’l va sentir sovint als altaveus de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, on va ser director de locutors dels Jocs del 1992.

No és estrany que de la ment d’aquell viatger empedreït sorgís el molt original i entretingut llibre ‘La Vuelta al Mundo en 80 series‘, coescrit amb la jove periodista Paula Hergar, una col·lega que ja fa temps que treballa a la web de referència a el sector televisiu, ‘Vertele‘, de Eldiario.es.

Continua llegint

El llibre, el llibreter i el convidat

Àlex Pons en la seva parada del Mercat de Sant Antoni, amb l’Ada Colau en primer terme, a la dreta

Com molts sabeu, una de les meves passions (i obsessions) favorites és Venècia. Aquests dies buscava un llibre de viatges de Jan Morris que és, potser, el millor que s’ha escrit sobre la ciutat dels canals en aquest gènere viatger. A la recerca, vaig estar deambulant diumenge passat entre les parades del Mercat de Sant Antoni de Barcelona.

De tant en tant, m’acostava al venedor d’un lloc amb textos de viatges, història o arquitectura, i li preguntava si tenia algun llibre sobre Venècia. Però res. No hi havia sort. En una paradeta vaig localitzar un, força il·lustrat, sobre música veneciana, però ho vaig rebutjar per ser molt senzill.

Continua llegint

Tot sobre Indiana Jones, en un llibre

L’escriptor i guionista Salva Rubio acaba de publicar el llibre que molts hauríem volgut escriure i tots els fans estàvem desitjant llegir: ‘Tras los pasos de Indiana Jones: objetos mágicos, lugares míticos y secretos de la saga‘, editat per Minotauro (Planeta). Una obra que, dividida en dues parts, en una d’elles recull la biografia més extensa i completa de l’heroi creat per George Lucas i Steven Spielberg, i en l’altra, plena de sorpreses i descobriments, explica tot sobre les quatre pel·lícules, la sèrie, les novel·les, còmics i videojocs que omplen l’univers de l’arqueòleg del barret i el fuet.

Per saber més coses sobre el llibre, hem volgut xerrar amb l’autor. Aquesta entrevista la vaig publicar originalment a Nosolocine.net.

Nascut a Madrid i establert a Barcelona des de fa uns anys, Salva Rubio és un llicenciat en Història de l’Art i màster en Guió de Cinema i Televisió, autor de novel·les gràfiques com ‘El Fotógrafo de Mauthausen‘ (d’aquest còmic i de la pel·lícula homònima vaig escriure al Catalunya Plural), ‘Max, los años 20’ i ‘Monet, nómada de la luz’, i acostuma a treballar per a importants editorials de còmic. També va ser un dels guionistes del llarg d’animació ‘Deep’ (2017), de Julio Soto Gurpide.

– Per què i ara un llibre d’Indiana Jones?
– Un cop vaig llegir que si un vol aprendre sobre un tema en concret, el millor és escriure’n un llibre. Així que quan vaig conèixer la meva actual editora de Minotaure, vam parlar de diversos temes sobre els quals podria escriure, i em va indicar que els llibres sobre sagues cinematogràfiques els podien interessar. Després de pensar uns quants dies sobre això i adonar-me que es faria una pel·lícula d’Indiana Jones, em vaig adonar que era el moment ideal per aprendre sobre la meva saga favorita.

Salva Rubio

– No creus que és un mite ja envellit davant d’altres herois de cinema
– És cert que a nivell arquetípic, si ens posem tècnics l’heroi com a personatge sol ser algú jove, com Luke Skywalker o Daniel-san i amb molt a aprendre, a diferència dels mentors, que són els personatges ancians que, com Obi- Wan o el senyor Miyagi, els ensenyen el que deuen. Potser, quan vegem la pel·lícula, ens trobem que han convertit Indy en un mentor, de manera que l’edat de Harrison Ford serà la ideal. D’altra banda, els arquetips literaris i cinematogràfics estan en constant evolució, per la qual cosa podríem trobar-nos que fins i tot una persona de vuitanta anys pot ser un heroi.

– Com vas plantejar-te l’estructura de l’obra?
– Com a historiador i com a guionista, aviat em vaig adonar que hi havia moltes històries per explicar: la dels seus creadors, Lucas i Spielberg, la de la creació d’un personatge que s’anomenaria Indiana Smith, la dels objectes que ha perseguit al llarg dels anys… així que vaig pensar que un capítol sobre cadascuna d’aquestes històries podria donar al llibre una estructura dinàmica i sense reiteracions.

– Més de 25 llibres, 13 articles, una infinitat de webs, les quatre pel·lícules clàssiques, la sèrie juvenil, novel·les, còmics, videojocs… Quants anys portes ficats per veure, llegir i jugar a tot això?
– Quan em fan aquesta pregunta, acostumo a respondre que… tota la vida. Com a conte al llibre, sóc fan d’Indiana Jones des de petit i al llarg dels anys (o dècades) he tingut ocasió de veure una vegada i una altra les pel·lícules, llegir novel·litzacions, comprar els còmics, jugar als videojocs… Pel que per al llibre no vaig haver de començar de zero, va ser més aviat un procés de revisió.

– Series capaç d’assenyalar la teva pel·lícula, llibre i videojoc preferits, d’entre tots?
– Sí: la meva pel·lícula favorita és ‘L’última croada’, que va ser la primera que vaig poder veure al cinema. El llibre que més m’agrada és ‘The Peril at Delphi’, que explica una de les seves aventures de doctorat, i el videojoc, com tants altres de la meva generació, ‘Indiana Jones and the Fate of Atlantis’.

Captura del videojuego Indiana Jones and the Fate of Atlantis.

– És la primera vegada que llegeixo una biografia tan àmplia d’Indiana. Què et va ajudar més de tota aquesta bibliografia?
– Més que la bibliografia en si, en vaig tenir prou de revisar el propi “univers expandit” del personatge: la sèrie explica la seva infància i adolescència, les novel·les la seva vintena, les pel·lícules i videojocs la seva trentena… Encara que per a alguns elements que no van ser publicats aquí (com les novel·les publicades a Alemanya) sí que he tirat de bibliografia i documentació en línia.

– Creus que Lucas/Spielberg tenen clara la vida de ficció del seu personatge, la que has escrit?
– Hi ha una mica de circular en la resposta a aquesta pregunta, ja que per a ells, Indiana Jones va ser una excusa per revisitar els serials cinematogràfics que veien de nens. I amb això, van crear un personatge que molts gaudim a la nostra infància i al qual ara tornem, com ells, des de la nostàlgia. També crec que, com ha passat amb Star Wars o altres franquícies d’antany, ha arribat un moment en què el fandom i les productores se’ls han tret de les mans, i han posat moltes expectatives en allò que per a ells era, originalment, alguna cosa amb molt menys pes.

La serie juvenil de Indiana Jones.

– M’ha agradat especialment l’inclusió d’icones referides a l’origen de cada dada. Et vas fer un mapa gegant, com el de l’obertura del llibre?
– Gràcies! Va ser una idea que va sorgir durant la producció per fer més fàcil trobar dades i títols concrets. Més que un mapa, va ser un document amb referències creuades força difícil de quadrar.

– Com va ser la col·laboració amb l’il·lustrador Fernando López Ayelo en el desenvolupament del mapa?
– Curiosament, Ferran i jo no parlem fins que ho va acabar. L’editorial i jo teníem clara la possibilitat d’incloure un mapa amb tots els tresors, cosa que vam armar amb paciència i documentació. Però la idea d’incloure il·lustracions de molts va ser de Fernando, que va fer un treball excel·lent.

– En tot moment, m’ha semblat veure’t desenvolupar el llibre com els mateixos guionistes de les seves aventures. Cap on creus que van els trets a la propera peli?
– Pot semblar estrany, però estic intentant saber i imaginar el mínim possible de la pel·lícula següent. Encara que hi ha gent a qui encanta seguir de prop cada revelació i “spoiler”, m’agradaria saber el mínim possible del seu argument quan entri a la sala de cinema per veure-la per fi. Però per mullar-me, m’encantaria que desenvolupessin una mica més els mites artúrics.

Steven Spielberg, Harrison Ford y Sean Connery, en el rodaje de Almería de Indiana Jones 3.

– A tot això, veig que estàs ficat en una tesi doctoral… se’n pot parlar?
– Sí: atès que un altre dels camps en què treballo és la novel·la gràfica, la meva tesi tractarà sobre el còmic com a mitjà de transmissió i divulgació historiogràfica.

– I a nivell de còmics, sèries, cinema… estàs treballant en alguna cosa que puguem explicar?
– Gràcies pel teu interès! Alguna cosa es pot explicar: acabo de publicar dues novel·les gràfiques a França, ‘Les Zazous’ (amb Danide) i ‘Degas: la dansa de la solitud’ (amb Efa), que seran publicades a Espanya en algun moment. Aviat també inaugurarem una sèrie del cantant belga Jacques Brel amb Sagar i tinc una pel·lícula opcionada per a la qual els productors estan buscant finançament. Per acabar, l’experiència d’escriure el llibre d’Indy ha estat tan bona que estic en plena redacció d’un llibre sobre cinema dels anys 80 del segle passat, que espero tenir aviat llest.

Rutes i gastronomia dels Pirineus

En el món del periodisme de viatges, en el qual hi ha excel·lents professionals, no és massa habitual trobar llibres col·lectius. N’hi ha a molts altres àmbits (històric, social, d’investigació) fins i tot en la narrativa o la poesia, on no és estrany trobar reculls de contes i obres de diversos poetes. Per cert, aquest article s’ha publicat originalment, com ‘Rutas a pie y toques gastronómicos en los Pirineos’, a Nosolocine.

Com us deia, m’ha sorprès gratament el recentment publicat ‘Gastrorutas pels Pirineus’, escrit a sis mans per tres periodistes de viatges, el basc Txusma Pérez Azaceta, l’aragonès Eduardo Viñuales i l’argentí radicat a Catalunya César Barba. Un text que, a més, està prologat pel cuiner Martín Berasategui. Ho acaba de treure de la impremta la petita editorial Ecos Travel Books.

El famós xef guipuscoà, amb 12 estrelles Michelin (tres d’elles al seu restaurant de Lasarte), explica molt bé el rerefons de el llibre: una “proposta senzilla i honesta, sortir d’excursió pel Pirineu i coronar el passeig amb un dinar a peu de muntanya “. Una idea sorgida de la unió de tres amics que “han decidit unir esforços per donar a conèixer un grapat de rutes” per la serralada pirinenca, acompanyades d’explicacions sobre productes gastronòmics de cada zona i de “restaurants, fondes i fondes on reposar forces” .

El resultat són 30 rutes sense especial dificultat, per a realitzar sols o en família, en cadascuna de les quals s’incorpora un producte gastronòmic de cada zona i entre un i tres restaurants on menjar o prendre alguna cosa. Totes les rutes són per fer a peu i inclouen una detallada descripció, un mapa de la mateixa i una fitxa amb detalls com els seus punts d’inici i final, la distància i desnivell de l’excursió, i el temps aproximat per realitzar-la.

La part catalana de el llibre s’inicia amb el Camí de Ronda entre Tamariu i Aigua Xelida i el Cap de Creus, i discorre per punts de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i els dos Pallars , per culminar a la Vall d’Aran. Un passeig per les passarel·les de Montfalcó obre la part aragonesa, que passa per Benasc, Ordesa, Aísa, Echo i tanca les passarel·les de l’Vero a Alquézar. Les rutes del vessant navarresa i vascopirenaica ascendeixen a diverses muntanyes: el Lakhura, a Isaba; a l’Orhi, en Otsagabia; a l’Urkulu a Orbaitzeta, i a l’Mendixuri a Burguete, per acabar donant una volta a Penyes d’Aia, a Oiartzun, ja en Gipuzcoa.

D’aquestes 10 últimes rutes s’ha encarregat Pérez Azaceta (Legazpi, 1958), un veterà muntanyenc que ha pujat a muntanyes de mig món (inclosos algunes de l’Himàlaia i l’Aconcagua). En els anys 90 va participar en la fundació de la revista de muntanya ‘Likken’ i, més tard, a la de ‘El Mundo dels Pirineus’ i ‘Euskal Herria’. Té nombrosos llibres, com ‘Muntanyes de Guipúscoa’, ‘Els millors recorreguts per conèixer la muntanya basca’, ‘Rutes i restaurants amb encant de Navarra i de Guipúscoa’, entre d’altres títols.

Viñuales (Saragossa, 1971) és autor de la primera ‘Ecoguía de Pirineu Aragonès’ i de molts altres textos, com ‘Rutes per observar aus a Aragó’, ‘365 dies al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut’ i ‘El Moncayo ‘, paradís dels naturalistes’, així com el llibre de receptes ‘de la muntanya a taula’, coescrit amb la seva dona, Sara Ruiz.

Finalment, César Barba (Paranà, Argentina, 1959) és un dels responsables d’Ecos Travel Books, juntament amb el també periodista Sergi Ramis, i és autor de bona part de les guies de viatges de l’editorial (d’Islàndia a Finlàndia, passant per Escòcia, Berlín i les Repúbliques Bàltiques), així com col·laborador habitual de revistes com ara ‘Viajes National Geographic’ i ‘Descobrir Catalunya’.
Podeu trobar aquestes ‘Gastrorutas pels Pirineus’ en llibreries especialitzades o comprar-la a través d’internet, al web d’Ecos, i Amazon.

« Entrades més antigues

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner