El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: octubre de 2020

Lluís Segura, novel·lista romàntic

Lluís Segura (Barcelona, ​​1973) és un cineasta sorgit de l’ESCAC, la prestigiosa Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. En ella va ser professor de direcció i guió durant sis anys, i va coordinar i va produir dos dels primers films col·lectius dels seus alumnes, la simpàtica ‘Puzzled love’ (2011) i ‘Els innocents’ (2013), de el gènere de terror.

El que se sap menys és que Segura pertany a la primera promoció de centre, la mateixa en què es van formar JA Bayona, Kike Maíllo, Roser Aguilar i Guillem Morales, entre d’altres. Amb els dos primers va col·laborar en els guions dels seus curtmetratges ‘Les meves vacances’ i ‘L’home esponja’, de JA, i ‘Els gossos de Pavlov’, de Kike. Director de diversos curts i un llargmetratge, realitzador d’anuncis publicitaris i guionista d’altres treballs, fa un parell d’anys va escriure un divertit ‘Diccionari sexual suprem’. Ara s’estrena a la literatura de ficció amb ‘Contagiats d’amor‘, una novel·la “romàntica i canalla en temps de la covid-19”, com assegura a la portada.

– Director de cinema ficat a escriptor. Quin canvi!
– No, no. Jo faig el que sempre he fet: explicar històries. I pots fer-ho amb imatges o amb un text. I si sabés fer-ho d’una altra manera, amb altres arts, ho faria. Si sabés fer teatre, ho faria amb una obra de teatre, per exemple. M’agrada anar canviant, perquè m’avorreixo molt ràpid. Sempre estic escrivint guions, de manera que aquí tampoc hi ha molta diferència.

– I una història ‘romàntica i canalla!
– És que volia explicar alguna cosa ràpid. Havia d’actuar amb urgència, perquè no em donava temps a convertir-lo en alguna cosa audiovisual.

– Ho diu, perquè la centra en una convivència durant els dos mesos de confinament.
– Sí. La història d’amor que es desenvolupa entre un solter empedreït i una dona per culpa de l’estat d’alarma. I el que, en principi, era una relació ocasional es transforma en una altra cosa.

– Utilitza el ganxo de ‘basat en fets reals’.
– La novel·la està dins de l’apartat de ‘ficció biogràfica’ d’Amazon. Unir biografia i ficció sembla un contrasentit, però és així. El llibre està basat en el que ens ha passat a la meva parella i a mi durant aquests mesos, cosa de la qual jo anava prenent notes cada dia. Els esdeveniments van fer que l’estada de la meva noia s’allargués setmanes quan en principi només havia de passar la nit a casa. Fets dramàtics i complicats, males notícies que ens han anat unint més. Una cosa que també et mostra com són les persones realment. I a la fi, el que era un rotllo d’una nit es converteix en moltes nits més, coneixes més a la persona i et vas enamorant … o no. Si els lectors compren la novel·la, ja ho veuran [riu].

– On es pot trobar la novel·la?
– A Amazon, tant en el seu format digital com en paper. En el primer cas, la novel·la costa 2,99 € i en el segon, 10,38 €. Ara està d’oferta, és a dir, que s’animin els lectors, perquè aviat hauré de pujar una mica el preu.

– Com l’ha editat?
– Doncs me l’he autoeditat, perquè les editorials estaven una mica reticents a fer-ho. Amb una amiga, Esther Fernández, que em va ajudar a publicar el meu anterior llibre, ‘Diccionari Sexual Suprem’, hem creat un segell, Le Book, i ens hem llançat a la piscina per autoeditar llibres. Jo ja tinc tres més en marxa i hi ha amics que s’han interessat en la idea perquè publiquem els seus.

– Esther Fernández? Procedent també de l’ESCAC, com vostè?
– Sí. Ella va estudiar a l’ESCAC i m’ha ajudat en la producció de diversos curts meus. És molt creativa i fa moltes coses.

– Vostè també és director de cinema i guionista. Com ho porta?
– El cinema el tinc una mica deixat de la mà de déu. He preferit posar-me a escriure, perquè amb tot aquest aturada de virus i m’he dedicat molt a l’escriptura. Ja tinc preparades tres o quatre històries que es convertiran en llibres, alguns més avançats que altres, però que van a sortir ja.

– I que es poden transformar en una pel·lícula o en una sèrie, perquè aquest ‘Contagiat d’amor’ té tot per ser un guió de cinema o de tele.
– Sí, sí. Aquests llibres són molt susceptibles de convertir-se en una pel · li o una sèrie. Tant de bo.

– Diu que té el cinema una mica abandonat, però vostè, que va estar involucrat en els primers guions dels curts de JA Bayona, segueix sent un dels seus assessors.
– He estat l’assessor creatiu d’un parell de pel·lícules de JA, si. De ‘Un monstre em ve a veure’ i de ‘Jurassic World: El regne caigut’.

– En què consistia la seva feina?
– És com un ajudant de direcció, però abans de l’rodatge. Assessores també sobre el guió i també sobre el muntatge posterior. És com una mà en la qual es recolza el director per no estar sol en la preparació d’una pel·lícula i / o en la postproducció de la mateixa.

– I a l’última?
– A ‘El senyor dels anells’ no he col·laborat. Era un encàrrec d’Amazon, va començar a rodar, van haver per per la pandèmia i fa una setmana han tornat a reiniciar el rodatge.

– Vostè va dirigir dos curts, ‘Doroteah’ (1999) i ‘Nena!’ (2008) abans de debutar en el llargmetratge, amb ‘El club dels bons infidels’ (2017).
– En efecte. La podeu veure a Netflix.

– Hi va haver crítiques que la van titllar de “masclista”.
– Cadascú pot interpretar el que vulgui d’una obra, però no és masclista. A l’inrevés. Critica als homes d’una manera divertida i còmica. Exposa les seves debilitats, pors i defectes, i això no crec que es pugui definir com masclista. Va ser mal vista de manera injusta. A l’equip hi havia moltes dones i agradar a moltes espectadores. En cap moment la meva intenció era fer una pel·lícula masclista sinó ensenyar a tothom que, de vegades, els homes tenim actituds ridícules i cal canviar-les. En la pel·lícula, els homes són inicialment d’una manera i acaben d’una altra manera; han evolucionat com a persones. Era una pel·lícula sobre la infidelitat masculina? Sí, però no era masclista. Era un tema complicat i em vaig ficar en un embolic. Però jo necessito pel·lícules que toquin temes difícils.

Algun projecte nou?
– Vaig escriure el guió d’un curtmetratge anomenat ‘Beef’, dirigit per Ingride Santos, que ha tingut un munt de guardons nacionals i fins i tot va guanyar el premi a millor curt d’prestigiós Festival de Cinema de Miami. Amb la seva realitzadora estem escrivint la versió llargmetratge de la història, una trama molt realista sobre una adolescent que vol triomfar en la música trap.

– ¿I alguna pel·lícula pròpia al cap?
– Tinc moltes al cap, però ara vaig a escriure aquests llibres i després intentaré que es converteixin en pel·lícules. Aixecar projectes cinematogràfics avui dia és molt complex. I he descobert que escriure un llibre és igual de difícil però molt més ràpid … I molt més barat, i més assequible. Això em permet anar traient idees d’aquesta espècie d’embut de projectes que tinc en el meu cervell, perquè si no serien coses que no trauria mai. Són pel·lícules en format llibre. I com sol dir que el llibre sempre és millor que la pel·lícula, aquí ja tenen el llibre.

– L’amor (o el terror o el crim) en els temps del coronavirus.
– Crec que cal fer art, cinema, llibres, sobre el que estem vivint, la pandèmia i tot el que ens està passant. Hi ha poques coses i cal fer molt, perquè del que passa només sabem el que diuen els polítics, els metges i els periodistes. Ara mateix, de virus i la pandèmia tenim informació d’aquest calibre. Però, i de l’amor? On ho hem après abans? En els llibres, en les pel·lícules, al teatre. I ara? Ens falta el punt de vista artístic i hauríem de fer més coses sobre aquest tema. Em poso a veure pel·lícules i està tot desactualitzat. I jo necessito que s’actualitzi tot. Ja sé que s’estan rodant coses, però necessito que hi hagi més. Per exemple, veus ‘Febre de dissabte nit’ i la discoteca abarrotada i penses, ‘però què fa tota aquesta gent ballant en sense mascareta !!

Fotògraf i rocker ‘on the road’

Fa gairebé 40 anys que Ferran Sendra (Barcelona, 1958) retrata estrelles del rock en concert. Ara ha volgut publicar un llibre de fotografies, titulat ‘Rocks on the Road‘, on ens descobreix pobles, detalls i paisatges d’Estats Units i el Regne Unit que han inspirat grans cançons d’aquest estil de música i portades icòniques de discos de grups com ara Pink Floyd, Eagles, Led Zeppelin, Deep Purple o Guns N’Roses.

En el llibre podem veure llocs com la Promised Land, el Cadillac Ranch i les Badlans de Bruce Springsteen; el Mississipí de Johnny Winter; el Memphis de B.B. King; el Nashville de Johnny Cash; la Nova York de Bob Dylan; la Califòrnia dels Eagles; els deserts de Mojave i Death Valley dels U2; les carreteres de Texas dels ZZ Top; els carrerons que van inspirar els Clash, a David Bowie i Lou Reed, i fins tot la presó d’Illinois dels Blues Brothers.

A més del vídeo que resumeix l’esperit de l’obra, Ferran ens ha respost a algunes preguntes sobre la seva triple afició (fotografia, rock i viatges ) pels amics de Nosolocine.net (on s’ha publicat originalment aquest texte) i ens mostra algunes de les imatges que il·lustren el seu llibre.

– Quan vas començar a fer fotos de concerts i perquè?
– Fa tant, que no recordo si primer va ser fer fotos i després anar a concerts, o a l’inrevés. Tot va començar cap el 1976. Vaig entrar al diari ‘Avui’ amb 17 anys començant primer a teletips i després a compaginació. No hi havia ni fotògrafs ni secció de fotografía, pero amb Jordi Garcia-Soler vaig començar a anar i publicar fotos dels concerts de l’època, bàsicament cobríem els de la Nova Cançó, pero ja vaig veure que els concerts de rock internacional que portava Gay & Company eren els que a mi m’interesaven, perquè era el que jo escoltava. Aquelles primeres actuacions de Lou Reed, Iggy Pop i Eric Clapton, entre altres, encara les recordo.

– De quines fotos de músics estàs més content?
– És difícil triar fotos perquè de les que estic més content no són les més bones. Les fotos que vaig fer del primer concert de Lou Reed al Palau d’Esports de Barcelona no valen res, pero amb tenir una foto d’aquella nit ja en tinc prou. Les fotos dels grans del rock ja desapareguts els hi tinc un carinyo especial, les de Frank Zappa, Rory Gallagher, Jerry Garcia, Bo Diddley, Pete Seeger… la llista es llarga.

– Com vas tenir l’idea de viatjar als llocs del rock?
– Tot ve d’un viatge a Londres el 1980. Al veure la Battersea Station de la portada ‘Animals’ de Pink Floyd. Vaig fer aquella foto i vaig començar a buscar llocs i paisatges relacionats amb els artistes i bandes que m’agraden. Peró no m´he limitat a les portades. Dels videoclips, documentals o biografies en treus molta informació. Al llibre hi ha coses tant diferents com la portada ‘Hotel California’ dels Eagles a Los Angeles, l’estàtua de Willie Nelson a Austin (Texas), les ‘Badlands’ de Bruce Springsteen a Dakota, la tomba de Jim Morrison a París o les cases dels quatre Beatles a Liverpool. De fet no es un llibre de portades de discos (encara que n´hi ha més de 50), ni de fotos de concerts. Les fotos de concerts son la base que fa que tot tingui sentit però no son el més important.

– Com vas planificar els viatges?
– Tinc una llibreta on m’he anat apuntant totes les localitzacions que he anat trobant, quant en tinc unes quantes de Chicago per exemple, hi vaig i miro de fer-les, a vegades amb un sol viatge no ho trobes tot. Nova York es un cas apart, allò no t’ho acabes mai. Això s’ha fet molt a poc a poc. Pràcticament totes les localitzacions són a Anglaterra i als Estats Units.

– Quines imatges destacaries?
– M’agraden les que poden pertanyer a més d’un disc o a una cançó, aquestes que no tenen una referencia concreta i clara, que es poden associar a moltes cançons: imatges del Mississippi, de Tennessee, els paisatges inhòspits de la Gran América, aquelles carreteres inacabables, deserts, cotxes, trens…

– I per acabar, veig que tens grans col·laboracions en els textos.
– Era important que els textos reflectisin l’esperit que jo volia donar a tot plegat, i necessitava gent que entenguès el projecte des del primer moment, amics amb els que he treballat i passat moltes hores. Manel Fuentes, David Castillo, Jordi Vidal i Jordi Bianciotto em coneixen bé, han captat el que volia ensenyar, i ho han clavat. Les seves introduccions ajuden molt a entendre el que jo he volgut explicar amb imatges.

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner