La televisió sempre ha tingut molt més poder de difusió que la ràdio i aquesta, que la premsa de paper, tot i que la premsa escrita es porti la fama de perdurar en el temps i de tenir més influència. Uf.
Per exemple: el tema de la conciliació laboral i familiar ho hem tractat molts periodistes de premsa escrita. Va ser, per exemple, el primer número del Dominical, quan jo mateix coordinava aquest suplement ja extint i ara limitat a televisió. Curiosament, en aquell moment, interessava molt a un dels meus caps, pare recent. Uns anys enrere, quan jo ho era, més d’un cap et mirava malament quan jo volia conciliar i veure el meu fill petit abans d’anar a dormir. Quants individus preferien (i alguns prefereixen) allargar la jornada per arribar a casa quan els nens estan adormits!
Però al que anava: la repercussió del programa d’ahir a la nit de Jordi Évole, amb tres milions de persones veient ‘Salvados’, redueix el que era nostre abast en el paper a 20 vegades menys que l’impacte del seu programa: 20 vegades menys !
I no diguem l’entrevista d’Ana Pastor amb Edward Snowden, que va tenir gairebé dos milions enganxats a la pantalla veient La Sexta.
Per això està bé citar que també altres periodistes fan bones entrevistes, com aquesta altra, molt interessant, que ahir mateix publicava Marta Peirano a Eldiario.es.
També era de paper, encara que fos de tinta digital.
Mes: març de 2016
Aquest matí m’ha arribat un nou missatge de José Luis Muñoz Jimeno, un escriptor que em sol enviar notícies referents a presentacions dels seus llibres, entrades en el seu interessant bloc…
El correu es titulava “compleixo 40 anys” i m’ha cridat l’atenció. Es refereix a la presentació, aquest dijous, 3 de març, d’Ascens i caiguda d’Humberto da Silva, la seva última novel·la, en una llibreria de Barcelona.
Repàs la seva biografia i veig que és una mica més gran que jo (ell és de 1951). I em dóna la sensació que aquests 40 són els llibres, que no anys, publicats durant la seva carrera literària, que crec va començar el 1985, amb el premi Tigre Juan i la novel·la ‘El cadàver sota el jardí’, que Xúquer li va publicar el 1987 .
En tot cas em sorprèn aquest autor, perquè jo sóc un mer mercenari de l’escriptura des de fa gairebé aquests mateixos anys, dins el periodisme: sé el que costa redactar una notícia, una crònica, una entrevista o un reportatge. I últimament, fins al que significa escriure un llibre.
Tot i que els tràilers dels seus llibres necessitin millorar, aquest Muñoz és un tipus a admirar, si.
