El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: febrer de 2016

Portades diferents per a públics diferents

Aquest matí, al mur del meu Facebook, he col·locat aquest vídeo, que ofereix una actuació en solitari d’una parella d’artistes del Cirque du Soleil.
El text que acompanyava la imatge era el següent:

“Anya i Gael són dos artistes del Cirque du Soleil. Les seves acrobàcies, donada la seva agilitat, força i flexibilitat són absolutament fascinants. No obstant això, no podrien fer coses tan increïbles sense confiar l’un en l’altre”.

Després hi havia una referència al fet que és un vídeo produït per BuzzFeed en associació amb el Cirque du Soleil i la importància de la confiança en les nostres vides, atès que tots dos artistes confien l’un en l’altre per dur a terme el seu nombre.
La veritat és que tots dos es munten un nombre gimnàstic sensacional.
Però el que més m’interessava a mi, a més del vídeo, era el lloc on estava penjada la notícia, la seva ubicació, al costat d’una combinació d’altres informacions estranyes, útils i curioses, a la portada de la versió digital i en castellà del diari ‘San Francisco Globe‘.
Era a la versió llatina del ‘SF Globe‘. En canvi, fent una ullada a la versió en anglès (la .com), hi havia notables diferències pel que fa a la llatina: temes polítics, mediambientals, de cultura i espectacles més seriosos i amb menys curiositats.
Portades diferents per a públics que els seus responsables veuen de forma molt diferent.
Això sí, amb més clics més ingressos publicitaris.

Premis a les òperes primes del cinema català

Ja sé que no sóc imparcial: no ho sóc ni en cinema ni en política ni en futbol ni …
Però em sorpresa de vegades que els meus companys no redactin ni un breu (i mira que en format digital és ben fàcil) sobre notícies com aquesta, que us apunto a sota.
La cosa és que el Col·legi de Directors de Cinema catalans ha premiat, com cada any, les millors òperes primes del 2015.
No hi ha tantes, certament, però aquí estan, són treballs nous que signifiquen molt per als seus creadors i equips.
I escriure d’això és una cosa tan senzilla com indicar que les pel·lícules de Sergi Pérez (llargmetratge), Alba Sotorra (documental) i Laura Jou Bonet (curtmetratge) han estat els guardonats, com han fet alguns mitjans digitals.
Potser m’equivoqui, però és una informació que no he vist en paper ni en els diaris generalistes catalans.
Segur que m’equivoco i que en algun lloc s’ha publicat.
Nota final: seria bo que els propis col·legiats posessin al dia la seva pàgina web, dit això amb tot l’afecte.

El camí més llarg

Aquest dilluns, dia habitualment horrorós, per allò de tornar a la feina (i ho dic sent afortunat de tenir-ne), és especialment feliç per a mi, com a pare.
El meu fill, Aritz Cirbián, forma part de l’equip que ha tret endavant el que acaba de guanyar el premi Gaudí a la millor pel·lícula catalana del 2015.
El seu títol, ‘El camí més llarg per tornar a casa‘, és també una metàfora del que ha costat fer aquesta petita cinta independent, en la qual ha treballat molta gent al llarg de molts mesos i en el finançament de la qual també han participat centenars de micromecenes.
En l’ enllaç de la gala emesa per TV-3, podeu veure el discurs de Sergi Pérez i de l’Aritz Cirbián, cap al minut 18 de la segona hora.
En aquest enllaç de Fotogramas odeu llegir una entrevista amb el director, Sergi Pérez.
I en aquest altre, de Jot Down, una anàlisi molt interessant del film.

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner