El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: febrer de 2015

Carlos Benpar

M’envia Carlos Benpar l’anunci de la vuitena projecció d’Al final de la vida, una pel·lícula documental en homenatge a la seva mare, Victorina Para, morta el 1993. Només ho fa els dies 26 de febrer.

A la seva nota, Benpar adjunta un text d’Àngels Piñol, publicat El País, el 2006, que explica aquesta projecció insòlita que realitza cada any.

“La data no és casual. Aquest mateix dia de 1964 Victorina i el seu fill Carlos van veure junts El procés, d’Orson Wells. El llavors adolescent no va entendre res però li va agradar tant -Kafka no es prodigava a les llibreries i li van enviar un exemplar des Argentina- que per aquesta pel·lícula va decidir dedicar-se al cinema (…) Des de llavors, tots els 26 de febrer, mare i fill tenien una cita fixa amb el malson rodada per Wells fins que ella va morir el 1993.

El 2006, Benpar, “amb un nus a la gola, es va atrevir a mirar una altra vegada la cinta rodada amb Victorina quan ell sabia que li quedaven mesos de vida i va muntar Al final de la vida. La pel·lícula és un emotiu homenatge a aquesta modista que va enviudar molt aviat, i que, sense ser cinèfila ni futbolera, va acompanyar al seu fill en les seves dues passions: el Barça i el cinema. “Vull que la pel·lícula es vegi un cop l’any en una ciutat espanyola, encara que sigui en un centre cívic”, li deia Benpar a Piñol.

Aquest dijous, 26 de febrer, ho fa a Múrcia, a la Filmoteca Regional Francisco Rabal.

 

Són baratets

Kiko Rivera, en ‘Gran Hermano VIP’.

Fa uns dies, vaig escriure al diari el que ara us deixo aquí sota.

“L’estratègia de Tele 5, consensuada amb la productora Zeppelin, que elabora el concurs de telerealitat, ha tornat a donar fruit: ‘Gran hermano vip’ es va col·locar com a líder dels espais més vistos aquest dijous a la nit, amb 4.343.000 espectadors de mitjana al llarg de tres hores llargues de programa, sense comptar el resum previ ‘GH vip express’, de poc menys d’una hora, que també va ser el segon espai més vist.

I es pot parlar de pura estratègia quan es munta un escàndol sobre el to racista, homòfob i masclista de dos concursants, els germans Juan i José Salazar, més coneguts com Los Chunguitos, es proclama als quatre vents la seva expulsió i en un moment, després de demanar perdó (lògic) van ser immediatament convidats per Jordi González, presentador del ‘reality’, a incorporar-se a les tasques de comentaristes de les aventures dels seus companys, encara a la casa.

És evident que Los Chunguitos volien sortir de la gàbia de Guadalix de la Sierra i ho han aconseguit. Però sigui per tenacitat pròpia o per la feina dels guionistes, la seva expulsió va fer augmentar l’expectació (en la qual es van veure implicats, de manera involuntària, els mitjans que es van fer ressò de les queixes de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals i les Joventuts Socialistes) i l’audiència del concurs.

Naturalment, l’entrada de Paquirrín, la festa sorpresa a Víctor Sandoval, les picabaralles entre Belén Esteban i Olvido Hormigos i el canvi de senyors per criats, entre altres coses, van animar una mica més l’ambient, però no es pot parlar més que d’estratègia d’un espai que havia perdut força davant altres opcions.

Va ser un nou triomf per a Mediaset”.

I segueix sent una fórmula que li surt bé a Telecinco. I barateta: paga una pasta gansa a aquests senyors que li omplen hores i hores de televisió que molta gent veu. Ara, el pobre Kiko Rivera ha decidit abandonar. No sabeu la pena, penita, pena que em fa, déu meu.

Perquè, encara que no us ho cregueu, encara que a mi personalment no m’agradi, aquest tipus de programes són líders d’audiència. Si no, que li tussin al resum diari que presenta Raquel Sánchez Silva, que està escombrant a la resta de competidors amb un muntatge, ben editat, de les ximpleries que han fet els habitants d’aquesta casa durant 24 hores prèvies.

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner