Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Miquel Molina

Retrat de Miquel Molina per Xavier Cervera.

El periodista i escriptor Miquel Molina és autor de dues novel·les i de diversos assajos, entre ells un sobre l’Everest i un altre sobre l’anomenat ‘Negre de Banyoles’. Director adjunt del diari ‘La Vanguardia’, on publica un article dominical sobre cultura i ciutats, és un home discret i poc donat a les tertúlies radiofòniques o televisives.

Amb 59 anys i dos fills, és un periodista de raça que ha passat per diferents diaris i seccions, fins a la seva responsabilitat actual, que compagina amb la literatura. Premi al periodisme no sexista, també és autor dels llibres de viatges ‘Cinc hores a Venècia‘ i el recent ‘Set dies a la Riviera‘, que sortirà a la venda els propers dies.

Continua llegint

Xavier Moret

Xavier Moret i Roger Escapa, a la llibreria Altaïr (foto Txerra Cirbián).

Conec en Xavier Moret (Barcelona, 1952) des de fa uns quants anys. És un dels nostres millors escriptors de viatges, autor de títols com Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West’ (1998), ‘Islàndia. L’illa secreta’ (2002), ‘Grècia, viatge de tardor’ (2016) i ‘Històries del Japó’ (2021), a més d’autor de diverses novel·les policíaques, amb el detectiu Max Riera com a protagonista.

Primer l’admirava i envejava una mica. Havia treballat a TV-3 i al diari El País, i jo aspirava a escriure algun dia tan bé com ell, a fer viatges a països llunyans i escriure sobre ells i a imaginar-me novel·lista. Després vaig tenir el plaer de tenir-lo com a col·laborador en un suplement setmanal d’El Periódico anomenat Idees & Teletodo, que vaig coordinar durant uns quants anys.

Continua llegint

La presó de Busa

Perfil del Capolatell des de la ruta.

Com sabeu, tendeixo a allargar-me en excés. Per això, l’altre dia, a l’entrada sobre la Vall de Lord, us vaig deixar sense explicar la part final, amb els detalls de la peripècia que hi havia engegat: l’intent de veure la presó natural de la serra de Busa.

Aquesta presó és en un extrem del Capolatell, l’espècie d’altiplà envoltat de cingleres a què ens volíem dirigir. Una profunda esquerda separa una part d’aquesta muntanya de la resta de la plana, cosa que aïllava totalment el lloc, al qual només es podia accedir usant un pont llevadís.

Continua llegint

La Vall de Lord

Plaza de l’Esglèsia.

Aquests dies hem estat a Sant Llorenç de Morunys. Un amic ens havia parlat d’aquest poblet, situat als peus del pantà de la Llosa del Cavall i centre de la Vall de Lord (toponímia que ve del llatí) i vam decidir anar-hi tres dies per visitar la zona i fer un parell d´excursions.

Fuentes del Cardener.

Una va ser fins a les fonts del riu Cardener, i una altra, al Santuari de Lord. Però la més interessant, sens dubte, va anar a la presó natural de la serra de Busa. Us explicaré algunes coses de la ruta, que és molt xula, i del lloc, que és molt interessant, però també us aviso: no aconseguim arribar-hi. Així com sona.

Continua llegint

La cuina del Rels de Ciutadella

Joan Bagur, xef del restaurant Rels de Ciutadella de Menorca.

Hi va haver un temps en què vaig exercir de (semiobligat) cronista gastronòmic, però la veritat és que m’agrada menjar poc, però bé. La primera cosa em va permetre conèixer bons cuiners i restaurants de qualitat. El segon ho practico de tant en tant, i em limito a un pressupost que no sigui excessiu.

Per exemple, acostumo a acudir a restaurants de prestigi que mantenen un menú de migdia a preus continguts o fins i tot un menú de degustació que no superi una certa quantitat. Però no arribo (ni vull) pagar 100, 200 o 300 euros, que és la bestial xifra que marquen alguns locals amb diverses estrelles Michelin.

Continua llegint

Quan Endeavour era l’inspector Morse

El jove Endeavour versus Lewis y Morse.

En alguna ocasió ja he citat les virtuts de l’excel·lent sèrie ‘Endeavour’, probablement la ficció d’intriga més vista a la Gran Bretanya, i que al nostre país es pot veure a les plataformes de ‘streaming’ de l’espanyola Filmin i a Prime Video, propietat d’Amazon. Curiosament, pensava que ho havia fet a Nosolocine. Però no és així. En canvi, hi ha una estupenda entrada de Beatriz Álvarez Martínez, que es complementa amb aquesta meva d’ara. i que he publicat prèviament a la web que dirigeix el meu amic José López Pérez.

Segons els fans de la sèrie, aquests dies estava previst que es comencessin a rodar les primeres escenes de la novena entrega, en localitzacions exteriors d’Oxford, la ciutat on es desenvolupen les peripècies de l’inspector que interpreta l’actor Shaun Evans (també director d’alguns episodis de les dues darreres temporades) i el seu cap, l’inspector en cap Fred Thursday (Roger Allam).

Continua llegint

Cels Piñol, el fandibuixant

Cels Piñol, al costat d’un dels plafons de l’exposició de jocs de rol.

Fa dies que us volia parlar de Cels Piñol, prolífic dibuixant, escriptor, editor, guionista, dissenyador i responsable d’una de les grans exposicions, la dedicada als jocs de rol, del recent Saló del Còmic Barcelona.

Poca gent entre els aficionats i els professionals del món de la historieta ignora qui és aquest tot terreny que, des de fa més de 30 anys, ha fet créixer la sèrie ‘Fanhunter‘, un dels universos del còmic més simpàtics i divertits que hom recorda des de que el seu admirat Stan Leen creés el de Marvel.

Continua llegint

‘La Colmena’, l’altre ós de Berlín

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es la_colmena_02_p-1024x664.jpg
Camilo José Cela, amb Paco Rabal i altres actors.

Aquests dies s’ha estrenat ‘Alcarràs‘, el film de Carla Simón premiat al Festival de Berlín i aplaudida pel públic i la crítica. Però avui no us parlo d’aquesta pel·lícula, ja que fa unes quantes setmanes vaig escriure sobre la seva autora i la puixança d’un grapat de noves directores al Catalunya Plural. Només us suggereixo que aneu a veure-la, si encara no ho heu fet. És molt recomanable.

Però avui vull aprofitar l’ocasió per citar una altra gran pel·lícula espanyola que va ser guardonada en aquest mateix certamen fa gairebé 40 anys. Va ser a la 33a edició de la Berlinale, el 1983. Em refereixo a ‘La colmena‘, de Mario Camus, adaptació de la magnífica novel·la de Camilo José Cela que va fer no el seu director sinó el productor de la pel·lícula, el famós productor José Luis Dibildos. Una feina rodona, gràcies a la direcció encertada de Camus, a una fotografia en clarobscurs de Hans Burman i l’apropiada música d’Antón García Abril.

Continua llegint

‘The Newsreader’, la tele als 80

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Newsreader_equipo-1024x576.jpg
L’equip de la sèrie.

Les sèries sobre reporters no només ens entusiasmen els periodistes, sinó que tenen una acceptació molt bona entre el públic en general, ja que solen abundar en els aspectes més bonics de la professió: l’apassionant aventura de veure, descobrir o viure un fet noticiable , investigar les causes d?aquesta notícia i la possibilitat d?explicar al públic de forma amena els detalls de la mateixa.

D’això també en va ‘The Newsreader’, la minisèrie australiana premiada que acaba d’estrenar la plataforma Filmin, centrada en la vida personal i professional dels membres d’una redacció d’informatius d’una petita cadena de televisió australiana dels anys 80. Aquest text ho vaig publicar originalment en castellà a Nosolocine.net.

Continua llegint

Antoni Guiral, el savi dels còmics

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1.-Salon-Expo-40-1024x768.jpg

El cap de setmana passat s’ha celebrat el saló Còmic Barcelona, el més veterà dels certàmens dedicats al món de la historieta a Espanya. És el primer al qual acudeixo com a convidat i no com a periodista, gràcies a la gentilesa de Cels Piñol, comissari d’una de les exposicions d’aquest any, la dedicada als jocs de rol.

Bé, doncs ara que ha acabat l’edició d’aquest any, us vull parlar d’aquelles altres coses que solen quedar sepultades entre l’excessiu d’una fira com aquesta. Per exemple, d´Antoni Guiral i de la magnífica exposició dedicada als 40 anys del Saló del Còmic de Barcelona.

Continua llegint
« Entrades més antigues

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner