El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: febrero 2013

Blogs premiados

Un buen día del 2006, los colegas de 20 minutos decidieron crear unos premios a los mejores blogs. Y ahí siguen.
En la última edición han participado… ¡6.325 bitácolas! Es la mala salud de hierro de quienes siguen en la brecha de los blogs. Felicidades a todos ellos.
La pasada noche han galardonado a los siguientes. En negrita y enlazados, los dos ganadores absolutos, en votos y según el jurado. En su web, la lista entera por categorías.

  1. La Dimensión Vegana
  2. La Juani de Ana Sevilla
  3. Sumérgete al mundo de lo último en tecnología
  4. Yo fui a EGB
  5. El camino a seguir
  6. kuchi.fm (@hacerfotos)
  7. Pixi y Dixi
  8. Diario de una chica positiva
  9. Psicología gay: el blog de Gabriel J. Martín
  10. Todo Preescolar

Por cierto. No participo, porque sé que no me merezco ningún premio (¡qué más quisiera yo!) y quizá porque al trabajar para otro diario no quedaría bien ni elegante.

Un bon dia del 2006, els col·legues de 20 minutos van decidir crear uns premis als millors blocs. I hi segueixen.
A l’última edició hi han participat… 6.325 bitàcoles! És la mala salut de ferro dels que continuen al peu del canó dels blocs. Felicitacions a tots ells.
La passada nit han guardonat als següents. En negreta i enllaçats, els dos guanyadors absoluts, en vots i segons el jurat. A la seva web, la llista sencera per categories .

  1. La Dimensión Vegana
  2. La Juani de Ana Sevilla
  3. Sumérgete al mundo de lo último en tecnología
  4. Yo fui a EGB
  5. El camino a seguir
  6. kuchi.fm (@hacerfotos)
  7. Pixi y Dixi
  8. Diario de una chica positiva
  9. Psicología gay: el blog de Gabriel J. Martín
  10. Todo Preescolar

Per cert. No hi participo, perquè sé que no em mereixo cap premi (tant ho voldria jo!) I potser perquè en treballar per a un altre diari no quedaria bé ni elegant.

Jóvenes

En los últimos días he vuelto a tener esa agradable sensación de que nuestra juventud se mueve, hace cosas, tiene valores…
Ya no sólo personas muy próximas, que pese al mal momento económico emprende nuevos proyectos y promueve iniciativas, más allá de su rentabilidad económica.
Gracias Twitter, una vez más, conocí ayer a un par de personas muy interesantes.

Primero, por casualidad, leí este tuit de Carme Rodriguez:

Algo en mi interior me llevó a decirle que la culpa no es de los mensajeros, o sea, de los periodistas.

 

De ahí surgió un seguimiento mutuo de esta amante de la cultura no oficial, y a recomendar la lectura de un artículo de su blog, titulado Twitter y cultura: una combinacion altamente expansiva. Un texto muy, pero que muy interesante, de verdad.
Y gracias a un retuiteo de esta última, he conocido a David Parreño Mont, un joven estudiante de Palafrugell, de 17 años (¡17 años, sí!), aspirante a periodista y voluntario wikipedista, además de varias cosas más que podéis descubrir en su perfil @dapamont y en su web de Tumblr, David Parreño

Es un placer descubrir gente así. Y compartir sus experiencias.En els últims dies he tornat a tenir aquesta agradable sensació de que la nostra joventut es mou, fa coses, té valors …
Ja no només persones molt pròximes, que tot i el mal moment econòmic emprèn nous projectes i promou iniciatives, més enllà de la seva rendibilitat econòmica.
Gràcies a Twitter, un cop més, vaig conèixer ahir a un parell de persones molt interessants.

Primer, per casualitat, vaig llegir aquesta piulada de Carme Rodriguez:

Alguna cosa dins meu em va portar a dir-li que la culpa no és dels missatgers, és a dir, dels periodistes.

 

D’aquí va sorgir un seguiment mutu d’aquesta amant de la cultura no oficial, ja recomanar la lectura d’un article del seu bloc, titulat Twitter i cultura: una combinació altament expansiva. Un text molt, però que molt interessant, de veritat.
I gràcies a una repiulada d’aquesta última, he conegut David Parreño Mont, un jove estudiant de Palafrugell, de 17 anys (17 anys, sí!), aspirant a periodista i voluntari vikipedista, a més d’altres moltes coses que podeu descobrir al seu perfil @dapamont i al seu web de David Parreño.
És un plaer descobrir gent així. I compartir les seves experiències.

Teletwitter

Desde hace ya algún tiempo, ver la tele ya no es sólo ver tele.
Desde que los periodistas (sobre todo, pero no únicamente) usamos esa estupenda herramienta llamada Twitter desde los smartphones (teléfonos inteligentes) y las tabletas, ver cine, series, programas de todo tipo y galas de premios en especial, ver la tele, decía, se ha convertido en lugar de encuentro virtual de quienes expresamos nuestra opinión, de la misma manera que mi vecina lo hace en la panadería o el jubilado sin internet lo hace en el café del barrio.
Expresar nuestra opinión, esta es la cuestión. Convertir en tema del momento algo que está apareciendo por la tele y lograr que creamos que es lo más importante de nuestro mundo virtual.
A las 10 de la mañana de este gris lunes de febrero, aún hay ecos en internet de estos temas, relacionados casi todos ellos con la gala de los Premios Goya de cine, que anoche retransmitió TVE.

  • #PremiosGoya
  • #BONHUMORcom
  • Goya
  • #AllStarRac1
  • #ESTEvsOESTE
  • Candela Peña
  • Blancanieves
  • Eva Hache
  • Maribel Verdú
  • Bayona

Yo mismo tuiteé anoche, descuidando durante esas horas algo tan importante como son las personas con las que compartes el hogar, textos como estos, en los que pretendes ser (más o menos) ingenioso.

Y el último, esta misma mañana (anoche, corté el rollo del iPad, medio dormido, a las tantas):

¿Pero todo esto es la vida real? Yo creo que no: los trending topics representan, como mucho, la opinión de unos cuantos miles de tuiteros, como yo mismo, enganchados a la red.

Des de fa ja algun temps, veure la tele ja no és només veure televisió.
Des que els periodistes (sobretot, però no únicament) fem servir aquesta estupenda eina anomenada Twitter des dels smartphones (telèfons intel·ligents) i les tabletes, veure cinema, sèries, programes de tot tipus i gales de premis especialment, veure la tele, deia, es ha convertit en lloc de trobada virtual dels que expressem la nostra opinió, de la mateixa manera que la meva veïna ho fa al forn o el jubilat sense internet ho fa al cafè del barri.
Expressar la nostra opinió, aquesta és la qüestió. Convertir en tema del moment alguna cosa que està apareixent per la tele i aconseguir que creguem que és el més important del nostre món virtual.
A les 10 del matí d’aquest gris dilluns de febrer, encara hi ha ressons a internet d’aquests temes, relacionats gairebé tots ells amb la gala dels Premis Goya de cinema, que ahir a la nit va retransmetre TVE.

  • #PremiosGoya
  • #BONHUMORcom
  • Goya
  • #AllStarRac1
  • #ESTEvsOESTE
  • Candela Peña
  • Blancanieves
  • Eva Hache
  • Maribel Verdú
  • Bayona

Jo mateix vaig piluar ahir a la nit (descuidant durant aquestes hores una cosa tan important com són les persones amb les quals comparteixes la llar) textos com aquests, en els quals vols ser (més o menys) enginyós.

I l’últim, aquest mateix matí (ahir a la nit, vaig tallar el rotllo de l’iPad, mig adormit, a les tantes):

Però tot això és la vida real? Jo crec que no: els trending topics representen, com a molt, l’opinió d’uns quants milers de tuiters, com jo mateix, enganxats a la xarxa.

A la cara

Esta es la intervención de Ada Colau, miembro de la Plataforma de Afectados por las Hipotecas, ayer, martes, 5 de febrero, en la comisión de Economía del Congreso.
Con dignidad y valor, esta mujer les ha cantado las 40 a los banqueros, los verdaderos culpables de la situación que ha empobrecido a millones de personas.
Un video para copiar y difundir.

Aquesta és la intervenció de l’Ada Colau, membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, ahir, dimarts, 5 de febrer, a la comissió d’Economia del Congrés.
Amb dignitat i valor, aquesta dona els ha cantat les 40 als banquers, els veritables culpables de la situació que ha empobrit a milions de persones.
Un vídeo per copiar i difondre.

Esos adivinos…

Para que nos fiemos de esos elementos que se hacen pasar por adivinos y nos detallan hasta el último dato de nuestra vida…

Perquè ens refiem d’aquests elements que es fan passar per endevins i ens detallen fins l’última dada de la nostra vida…

Montserrat Carulla

Montserrat Carulla en la película ‘Orson West’

Fran Ruvira, director de la pelicula Orson West, me explica que el próximo martes, día 5, han programado un homenaje en el cine Alexandra de Barcelona a la veterana actriz Montserrat Carulla, recién galardonada con el Premio Gaudí de Honor de la Academia de Cine Catalán.

Haremos un pase especial de la película Orson West para homenajearla, porque es la última en la que la actriz ha participado de una manera especial.
El filme es un ejercicio de cine dentro de cine, de homenaje a la profesión, al trabajo de las actrices y actores, de sueños truncados e historias inacabadas, a partir del wéstern que Orson Welles quiso rodar en Carxe, considerada la última frontera de la lengua catalana.

El Colegio de Directores y Directoras de Cine de Catalunya ha galardonado a Ruvira con el Premio Opera Prima, que destaca el mejor director de cine novel del año y que otorga «con el fin de promocionar el talento emergente y los nuevos creadores». Orson West también está nominada a los Premios Gaudí por la banda sonora de Marc Vaillo.

Montserrat Carulla a la pel·lícula ‘Orson West’

Fran Ruvira, director de la pel·lícula Orson West, m’explica que dimarts que ve, dia 5, han programat un homenatge al cinema Alexandra de Barcelona a la veterana actriu Montserrat Carulla, recentment guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia de Cinema català.

Farem un passi especial d’Orson West per homenatjar-la, perquè és l’última en la qual l’actriu hi ha participat d’una manera especial.
El film és un exercici de cinema dins del cinema, d’homenatge a la professió, a la feina de les actrius i actors, de somnis truncats i històries inacabades, a partir del western que Orson Welles va voler rodar a Carxe, considerada l’última frontera de la llengua catalana.

El Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya ha guardonat Ruvira amb el Premi Opera Prima, que destaca el millor director de cinema novell de l’any i que atorga «amb la finalitat de promocionar el talent emergent i els nous creadors». Orson West també està nominada als Premis Gaudí per la banda sonora de Marc Vaillo.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑