El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: enero 2012 (Página 1 de 2)

Ser cristiano es ser de izquierdas

Ser cristiano es ser de izquierdas. La frase no es una broma, aunque a algunos sectores del catolicismo más tradicional les pueda parecer que lo es, y de mal gusto.
Pero sólo es preciso bucear en las esencias del cristianismo para recordarlo.
El tema me ha venido a la cabeza leyendo la entrevista que hoy publica la revista Sin Permiso con Oskar Lafontaine.
El político alemán, uno de los fundadores del nuevo partido Die Linke (La Izquierda), creado hace cuatro años a partir de varios grupos de izquierda, asegura:

“Por desgracia pocas personas saben que Die Linke es el único partido que conoce la salida de la crisis”.

Ser cristià és ser d’esquerres. La frase no és una broma, encara que a alguns sectors del catolicisme més tradicional els pugui semblar que ho és, i de mal gust.
Però només cal bussejar en les essències del cristianisme per recordar-ho.
El tema m’ha vingut al cap llegint l’entrevista que avui publica la revista Sin Permiso amb Oskar Lafontaine.
El polític alemany, un dels fundadors del nou partit Die Linke (L’Esquerra), creat fa quatre anys a partir de diversos grups d’esquerra, assegura:

«Per desgràcia poques persones saben que Die Linke és l’únic partit que coneix la sortida de la crisi».

Seguir leyendo

Tuiteos hasta el 28 de enero

Paco Roca

Como aficionado a la historieta, hoy debería estar (y lo estoy, en espíritu) en Angulema.
Pero ya que no he podido ir al festival francés, me hace feliz el estreno, aquí y ahora, de Arrugas, un filme de animación basado en el magnífico cómic de Paco Roca, y la candidatura al Oscar de Chico y Rita, la película rodada al alimón entre Javier Mariscal, su hermano Tono Errando y Fernando Trueba, de quien ya se ha hablado mucho.
De Roca, autor de otra gran novela gráfica, El invierno del dibujante, premiada en el último Salón del Cómic de Barcelona, podéis encontrar información en este enlace de su web, en la Wikipedia y en Koomic, quienes han colgado en Youtube una entrevista en dos partes. Yo os dejo la primera parte, en la que el dibujante habla de su trayectoria.

Com aficionat a la historieta, avui hauria d’estar (i n’estic, en esperit) a Angulema.
Però ja que no he pogut anar al festival francès, em fa feliç l’estrena, aquí i ara, d’Arrugas, un film d’animació basat en el magnífic còmic de Paco Roca, i la candidatura a l’Oscar de Chico y Rita, la pel·lícula rodada al conjuntament entre Javier Mariscal, el seu germà Tono Errando i Fernando Trueba, de la qual ja s’en ha parlat molt.
De Roca, autor d’una altra gran novel·la gràfica,  El invierno del dibujante, premiada a l’últim Saló del Còmic de Barcelona, podeu trobar informació en aquest enllaç del seu web, a la Viquipèdia i a Koomic, que han penjat a Youtube una entrevista a dues parts. Jo us deixo la primera part, en què el dibuixant parla de la seva trajectòria.

Cita a las 8…

¿No os ha pasado alguna vez que os citen a una hora y que os reciban media hora más tarde?
En mi profesión suelo ser muy puntual, porque quien te recibe suele ser una persona ocupada que te hace el favor de responder a una pregunta o concederte una entrevista.
No es cuestión de hacer perder el tiempo a nadie.
También hay quien va de estrella y te hace esperar para tocarte las narices y que sepas con quien estás tratando.
Son unos impresentables muy poco profesionales en este aspecto. Es una cuestión de educación, de ser respetuoso con el otro.
Curiosamente, en el mundo de la medicina, la impuntualidad es norma.

No us ha passat mai que us citin a una hora i que us rebin mitja hora més tard?
En la meva professió acostumo a ser molt puntual, perquè qui et rep pot ser una persona molt ocupada i que et fa el favor de respondre a una pregunta o concedir-te una entrevista.
No és qüestió de fer perdre el temps a ningú.
També n’hi ha qui va d’estrella i et fa esperar per tocar-te els nassos i que sàpigues amb qui estàs tractant.
Són uns impresentables molt poc professionals en aquest aspecte. És una qüestió d’educació, de ser respectuós amb l’altre.
Curiosament, en el món de la medicina, la impuntualitat és norma.
Seguir leyendo

Seguros

M’ha arribat una carta signada per Jordi Pueyo, director de Màrqueting Assegurances del RACC, encara que probablement aquest senyor d’ignorar que porta la seva signatura.
He de dir que no tinc queixa de l’entitat, vull dir, del RACC com a associació d’ajuda a l’automobilista. Tampoc els utilitzo en excés: el meu nivell d’avaries és molt baix i crec que he fet servir la seva grua un parell de vegades en anys, quan em va deixar tirat la meva vella Yamaha 250SR.
La missiva es refereix a la meva assegurança de llar, que tenen subcontractat amb Liberty. La veritat és que no estic massa content amb aquesta asseguradora. Quan l’he necessitat, han tirat pilotes fora.
La carta afegeix que han estudiat meu perfil, que han «detectat» que el capital indicat com a continent és «inferior al recomanat» i que «ja han incorporat» (i incrementat) aquesta dada (i uns euros de més) en el pròxim rebut .
Em temo que no els deixaré fer-ho. Acabo d’anul·lar la meva pòlissa amb ells. M’ha arribat una carta signada per Jordi Pueyo, director de Màrqueting Assegurances del RACC, encara que probablement aquest senyor d’ignorar que porta la seva signatura.
He de dir que no tinc queixa de l’entitat, vull dir, del RACC com a associació d’ajuda a l’automobilista. Tampoc els utilitzo en excés: el meu nivell d’avaries és molt baix i crec que he fet servir la seva grua un parell de vegades en anys, quan em va deixar tirat la meva vella Yamaha 250SR.
La missiva es refereix a la meva assegurança de llar, que tenen subcontractat amb Liberty. La veritat és que no estic massa content amb aquesta asseguradora. Quan l’he necessitat, han tirat pilotes fora.
La carta afegeix que han estudiat meu perfil, que han «detectat» que el capital indicat com a continent és «inferior al recomanat» i que «ja han incorporat» (i incrementat) aquesta dada (i uns euros de més) en el pròxim rebut .
Em temo que no els deixaré fer-ho. Acabo d’anul·lar la meva pòlissa amb ells.

Hoteles chulos

La gent de TripAdvisor, on acostumo a escriure de forma altruista algun comentari de llocs per on pas, m’allotjo o m’alimento, m’acaba d’alegrar el dia.
Em envia una carteta que diu:

«Un hotel sobre el que vas escriure una opinió en TripAdvisor acaba de guanyar un dels premis Travellers’ Choice de 2012

És a dir, una llista dels millors hotels del món, elegits pels seus usuaris.
I clar, un punxa a l’enllaç i mira la llista, elegida per usuaris d’aquesta xarxa de viatgers.
Avís a navegants: tot ha de ser orientatiu, no una veritat absoluta. Sobretot en aquesta web, on preval el anglosaxó i el francès.
Encara que a tot arreu hi ha interessos creats, a Espanya tenim Minube, que funciona bastant bé i els acaben de donar un premi als seus creadors.

La gent de TripAdvisor, on acostumo a escriure de forma altruista algun comentari de llocs per on pas, m’allotjo o m’alimento, m’acaba d’alegrar el dia.
Em envia una carteta que diu:

«Un hotel sobre el que vas escriure una opinió en TripAdvisor acaba de guanyar un dels premis Travellers’ Choice de 2012

És a dir, una llista dels millors hotels del món, elegits pels seus usuaris.
I clar, un punxa a l’enllaç i mira la llista, elegida per usuaris d’aquesta xarxa de viatgers.
Avís a navegants: tot ha de ser orientatiu, no una veritat absoluta. Sobretot en aquesta web, on preval el anglosaxó i el francès.
Encara que a tot arreu hi ha interessos creats, a Espanya tenim Minube, que funciona bastant bé i els acaben de donar un premi als seus creadors.

Ana Pastor, los blogs y Twitter

Hace algunas semanas, creo recordar, Ana Pastor, la presentadora del programa Los desayunos de TVE, indicaba (no sin cierta pesadumbre) que Twitter había matado a su blog.
Quería decir con ello que los periodistas nos hemos acostumbrado a escribir deprisa, a lanzar noticias, sentencias, titulares, réplicas y comentarios de todo tipo a través de esa estupenda herramienta.
A mi me está pasando lo mismo: entre Twitter, para textos, e Instagram, para imágenes, estoy dejando un poco de lado el blog.
Claro que en el caso de esta querida compañera de profesión median varios abismos: ella tiene millones de espectadores,
Como no quiero que me ocurra eso, os prometo pasarme más a menudo por aquí.

Fa algunes setmanes, crec recordar, Ana Pastor, la presentadora del programa Los desayunos de TVE, indicava (no sense certa recança) que Twitter havia matat al seu bloc.
Volia dir amb això que els periodistes ens hem acostumat a escriure de pressa, a llançar notícies, sentències, titulars, rèpliques i comentaris de tot tipus a través d’aquesta estupenda eina.
A mi em passa el mateix: entre Twitter, per a textos, i Instagram, per a imatges, estic deixant una mica de banda el bloc.
És clar que en el cas d’aquesta estimada companya de professió mitjançant diversos abismes: ella té milions d’espectadors,
Com que no vull que això passi, us prometo escriure-hi més sovint.

Tuiteos hasta el 21 de enero

  • La frase de la noche es de @WayneRooney : "Pepe. What an idiot. Sometimes people wind u up" (Pepe. Qué idiota. A veces la gente te gana)" #
  • Per un gran conjunt com @realmadrid és fotut que et guanyi sempre el mateix equip a casa i que sigui el @fcbarcelona ha de fer mooolta ràbia #
  • Que indecible griterío el 'De buena ley' en @telecincoes Pero se parece el del resto de programas de la cadena. Qué lástima. Cambio a Boing #
  • Cruïlla / Cruce de caminos #fotoscel #paisajes #ripoll

Tuiteos hasta el 14 de enero

Es curioso, pero el «tweet digest» semanal ha pillado sólo tres tuiteos…
Os dejo un par de fotos más de esta semana, por si no las habéis visto por aquí.

  • El titular (con paralelismo) del día es el de @iescolar :»Comunidad Valenciana: nuestra Grecia». En su blog, naturalmente (http://t.co/8Gzj4R7O) #
  • Des de fora de la finestra d’ahir, amb el Pedraforca al fons. Encara n’ho endevineu?#fotoscel #igers #iphonegrafi http://t.co/l4rqPi6b #
  • Des de la finestra… el Pedraforca! Però des de quina finestra? Endevinalla 😉 #iphonegrafia #igers #ripoll

És curiós, però el «tweet digest» setmanal n’ha agafat només tres piulades…
Us deixo un parell de fotos més d’aquesta setmana, per si no les heu vist per aquí.

  • El titular (con paralelismo) del dia és de @iescolar :»Comunidad Valenciana: nuestra Grecia». En su blog, naturalmente (http://t.co/8Gzj4R7O) #
  • Des de fora de la finestra d’ahir, amb el Pedraforca al fons. Encara n’ho endevineu?#fotoscel #igers #iphonegrafi http://t.co/l4rqPi6b #
  • Des de la finestra… el Pedraforca! Però des de quina finestra? Endevinalla 😉 #iphonegrafia #igers #ripoll

Santuario de Montgrony

Tanto ayer como hoy he invitado a los amigos de Twitter y Facebook a que identifiquen el lugar desde donde están tomadas estas dos fotos.
Se trata de un pequeño santuario, Montgrony, a unos pocos kilómetros de Gombrèn, en el corazón del Pirineo gerundense, en la carretera que va desde Ripoll hasta Guardiola de Bergadà, muy cerca de la Pobla de Lillet y de las fuentes del río Llobregat.
El lugar es precioso y numerosas personas utilizan las paredes verticales que rodean el recinto para practicar escalada.
Además, si os apetece quedaros a comer, el grupo que regenta el restaurante lo hace muy bien, con unos menús y cartas que mantienen una buena relación de calidad y precio.

Ahir i avui he convidat els amics de Twitter i Facebook a que identifiquessin el lloc des d’on estan preses aquestes dues fotos.
Es tracta d’un petit santuari, Montgrony, a uns pocs quilòmetres de Gombrèn, al cor del Pirineu gironí, a la carretera que va des de Ripoll fins a Guardiola de Bergadà, molt a prop de la Pobla de Lillet i les fonts del riu Llobregat.
El lloc és preciós i nombroses persones utilitzen les parets verticals que envolten el recinte per practicar escalada.
A més, si us ve de gust quedar-vos a dinar, el grup que regenta el restaurant ho fa molt bé, amb uns menús i cartes que mantenen una bona relació de qualitat i preu.

« Entradas anteriores

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner