El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: enero 2010 (Página 3 de 4)

Mestissatge a la carta

He pres aquesta foto al costat de casa meva. És un d’aquests cartells-pissarra típics dels bars i és a l’entrada d’una pizzeria-restaurant dels de menú diari (9 euros laborables i 12 els caps de setmana).
Tota una mostra de mestissatge gastronòmic lingüístic italocataspanyol… Però, què serà un penne al Gaudí?

Mestizaje a la carta

He tomado esta foto al lado de mi casa. Es uno de esos carteles-pizarra típicos de los bares y está a la entrada de una pizzería-restaurante de los de menú diario (9 euros laborables y 12 los fines de semana).
Toda una muestra de mestizaje gastronómico lingüístico italocataspañol… Pero ¿qué será un penne al gaudí?

Internet en el mòbil

Els nois de Google acaben de presentar un telèfon mòbil, anomenat Nexus One, que ve a sumar-se a tota aquesta llista de tàctils d’última generació, com molt bé explica la meva companya Sònia Gutiérrez en el reportatge «Google entra de ple en el sector dels mòbils amb el Nexus One «. De moment només es pot comprar a la pròpia web de Google.

Seguir leyendo

Internet en el móvil

Los chicos de Google acaban de presentar un teléfono móvil, llamado Nexus One, que viene a sumarse a toda esa lista de táctiles de última generación, como muy bien explica mi compañera Sonia Gutiérrez en el reportaje «Google entra de lleno en el sector de los móviles con el Nexus One». De momento sólo se puede comprar en la propia web de Google.
Seguir leyendo

Regalos y sueños

Cuando era pequeño soñaba con una bicicleta y se la pedía con insistencia a los Reyes Magos. Siempre me defraudaron.
Cuando era un niño, jugaba con el perrito de la casa de mi abuela, pero los Reyes nunca me lo quisieron traer al piso donde vivía.
Ahora, ya mayor, pido cosas posibles a los magos de Oriente, como unas zapatillas, un cinturón, algún libro, disco o película, no vaya a ser que, encima, me dejen carbón.

Regals i somnis

Quan era petit somniava amb una bicicleta i la demanava amb insistència als Reis d’Orient. Sempre em van defraudar.
Quan era un nen, jugava amb un gosset a pagès a casa de la meva àvia, però els Reis mai me’l van voler portar al pis on vivia.
Ara, ja gran, demano coses possibles als Mags d’Orient, com unes sabatilles, un cinturó, algun llibre, disc o pel·lícula, no fos cas que, a sobre, em deixin carbó.

Alguns fx

Ara que s’acaba d’estrenar Avatar, la pel·lícula de James Cameron, amb tota la seva parafernàlia d’efectes especials en 3D, us vull mostrar la feina d’una de les empreses que es dediquen a inventar móns meravellosos per al cinema i la televisió.
Es diuen Stargate Studios i són dels EUA, per descomptat, encara que a Espanya també tenim excel lents professionals d’aquest ram. Són els responsables dels FX de sèries com Herois o El coche fantástico, entre d’altres.
En el  seu canal de Youtube tenen unes quantes mostres dels seus treballs.

Algunos fx

Ahora que acaba de estrenarse Avatar, la película de James Cameron, con toda su parafernalia de efectos especiales en 3-D, os quiero mostrar el trabajo de una de las empresas que se dedican a inventar mundos maravillosos para el cine y la televisión.
Se llaman Stargate Studios y son de EEUU, por supuesto, aunque en España también tenemos excelentes profesionales de este ramo. Son los responsables de los FX de series como Héroes o El coche fantástico, entre otras muchas.
En su canal del Youtube tienen unas cuantas muestras de sus trabajos.

El chupete

reis mags d'orient

Esta mañana, paseando por la calle de Sants, me he encontrado a estos Reyes Magos, con fotógrafo incorporado, que cumplían con una muy sana misión: el niño entrega su chupete al rey de turno, que lo tira a la papelera, como forma de demostrar que ya no lo necesita, que ya ha crecido.
Pobre. La primera de una larga cadena de renuncias…

El xumet

reis mags d'orient

Aquest matí, passejant pel carrer de Sants, m’he trobat a aquests Reis Mags, amb fotògraf incorporat, que complien amb una molt sana missió: el nen lliura el seu xumet al rei de torn, que el tira a la paperera, com a forma de demostrar que ja no ho necessita, que ja ha crescut.
Pobre. És la primera d’una llarga cadena de renúncies…

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑