El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: junio 2008 (Página 2 de 2)

El mapa de Firefox

Soy usuario del navegador Firefox desde hace años. Siempre que puedo, evito el Explorer de M$ que, por cierto, ha copiado descaradamente el cómodo sistema de pestañas del primero.
Hace unos días, un compañero de la lista del internauta nos hizo saber que ya está a punto la tercera versión de Firefox y que los chicos de la fundación Mozilla esperaban batir un récord Guinness: «Mozilla, la comunidad global dedicada a construir productos y tecnologías libres y de código abierto, ha anunciado su intento de batir un nuevo récord Guinness con el mayor número de descargas de software en 24 horas. El reto está programado para el día de la publicación de Firefox 3, también conocido como Download Day. Mozilla invita a su comunidad global a difundir la noticia y a unirse también a la iniciativa de apoyar la descarga de Firefox 3, realizando además fiestas locales».
El mapa de internautas apuntados al evento crece día a día. Un mapa que, sólo referido a España, indica ya cerca de 43.000 personas que quieren colaborar en la gran descarga.
La cita es el próximo martes, día 17.

El mapa de Firefox

Sóc usuari del navegador Firefox des de fa anys. Sempre que puc, evito l’Explorer de M$ que, per cert, ha copiat descaradament el còmode sistema de pestanyes del primer.
Fa uns dies, un company de la llista de l’internauta ens va fer saber que ja està a punt la tercera versió de Firefox i que els nois de la Fundació Mozilla esperaven batre un rècord Guinness: «Mozilla, la comunitat global dedicada a construir productes i tecnologies lliures i de codi obert, ha anunciat el seu intent de batre un nou rècord Guinness amb el major nombre de descàrregues de software en 24 hores. El repte està programat per al dia de la publicació de Firefox 3, també conegut com a Download Day. Mozilla invita a la seva comunitat global a difondre la notícia i a unir-se també a la iniciativa de recolzar la descàrrega de Firefox 3, realitzant a més festes locals».
El mapa d’internautes apuntats a l’esdeveniment creix dia a dia. Un mapa que, només referit a Espanya, indica ja prop de 43.000 persones que volen col·laborar en la descaregada.
La cita és dimarts que ve, dia 17.

Misteris del MySQL

Logo de MySQLEstic segur que només alguns dels meus lectors sabran què és aquesta paraulota escrita aquí dalt, MySQL.
Es refereix a les bases de dades i resulta que alguna cosa relacionat amb això, en aquest bloc, feia que els qui intentaven llegir el que jo escrivia es trobessin amb la foto de les meves ulleres, i poc més.
El fet cert és que ahir a la nit estava acollonit, com diria el meu bon amic Ferran Monegal: a on havien fugit les meves sis-centes entrades i escaig?
Finalment, aquest matí, Juan ML, un jove tècnic de l’empresa on aquesta allotjada aquesta web, Sync.es, m’ha vingut a dir: «No és culpa nostra, cavaller, sinó del seu WordPress i un petit arxiu anomenat wp-db».
El llenguatge tècnic és molt més complex, i l’informàtic citava un missatge d’error: «WordPress database error MySQL server has gone away for query», és a dir «un error tipic del gestor de continguts de WordPress«.
I Juan m’afegia un enllaç salvador «amb algunes solucions», que jo també incloc per a desesperats com jo.
Però la curiositat sempre em pot. Així que Googleig i arribo fins a la Vikipèdia : «MySQL és un sistema de gestió de bases de dades relacional, multi-fil, multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language), amb més de sis milions d’instal·lacions».
I a partir d’aquí, entrem en el tèrbol món de les paraulotes majors.
És a dir, que lo deixo i torno al meu terreny, que és escriure i que vostès, em llegeixin.

Misterios del MySQL

Logo de MySQL Estoy seguro que sólo algunos de mis lectores sabrán qué es ese palabro escrito ahí arriba, MySQL .
Se refiere a las bases de datos y resulta que algo relacionado con esto, en este blog, hacía que quienes intentaban leer lo que yo escribía se encontraran con la foto de mis gafas, y poco más.
Lo cierto es que anoche estaba acollonado, como diría mi buen amigo Ferran Monegal: ¿a dónde habían huido mis seiscientas y pico entradas?
Finalmente, esta mañana, Juan ML, un joven técnico de la empresa donde esta alojada esta web, Sync.es , me ha venido a decir: "No es culpa nuestra, caballero, sino de su WordPress y un archivito llamado wp-db".
El lenguaje técnico es mucho más complejo, y el informático citaba un mensaje de error: "WordPress database error MySQL server has gone away for query", o sea "un error tipico del gestor de contenidos de WordPress". Y Juan, me añadía un enlace salvador "con algunas soluciones", que yo también incluyo para desesperados como yo.
Pero la curiosidad siempre me puede. Así que Googleo y llego a la Wikipedia : "MySQL es un sistema de gestión de base de datos relacional, multihilo y multiusuario con más de seis millones de instalaciones". Chúpate esa.
Y a partir de ahí, entramos en el turbio mundo de los palabros mayores.
O sea, que lo dejo y vuelvo a lo mío, que es escribir y que ustedes, me lean.

Joves artistes

M’arriba una informació de Gonzalo Nadal, nom que correspon -crec- al responsable del gestor de biblioteques per a windows GBwin32 i del web Calidad Precio.net, pertanyent a l’empresa Biblioteca Online SLU.
Anuncia un nou web, Artistas 21. Subtitulat com «Algún día seran famosos«, Nadal el descriu com «el primer portal a Espanya de descobriment de joves artistes de pintura. Les joves promeses podran exposar gratuïtament, ser valorats i vendre les seves obres a través d’internet. Cada artista podrà exposar un màxim de sis de les seves millors obres i per cadascuna que en vengui en podrà exposar tres més, de tal manera que seran els compradors els qui facin el rànquing dels més valorats».
I afegeix: «El portal pretén donar una oportunitat a nous artistes, mostrar les noves tendències i oferir art al millor preu apostant per un famós artista».
Fins aquí, perfecte. Per això ho anuncio…
Però, home, posar com exemples inicials, falsos o de prova, a Sorolla, Goya i a un tal Juan Antonio Abad amb cara de Picasso…
Clar que, tal com està el món de l’art i el preu de les subhastes, qui aposta avui per joves valors?

Jóvenes pintores

Me llega una información de Gonzalo Nadal, nombre que -creo- corresponde al responsable del gestor de bibliotecas para windows GBwin32 y de la web Calidad Precio.net, perteneciente a la empresas Biblioteca Online SLU.
Anuncia un nuevo sitio, Artistas 21. Subtitulado como «Algún día serán famosos«, Nadal lo describe como «el primer portal en España de descubrimiento de jóvenes artistas de pintura. Las jóvenes promesas podrán exponer gratuitamente, ser valorados y vender sus obras a través de internet. Cada artista podrá exponer un máximo de seis de sus mejores obras y por cada una que venda podrá exponer otras tres más, de tal manera que serán los compradores quienes hagan el ránking de los más valorados».
Y añade: «El portal pretende dar una oportunidad a nuevos artistas, mostrar las nuevas tendencias y ofrecer arte al mejor precio apostando por un famoso artista».
Hasta aquí, perfecto. Por eso lo anuncio…
Pero, hombre, poner como ejemplos iniciales, falsos o de prueba, a Sorolla, Goya y a un tal Juan Antonio Abad con cara de Picasso…
Claro que, tal como está el mundo del arte y el precio de las subastas, ¿quién apuesta hoy por jóvenes valores?

Pérez de Olaguer

En el meu post d’ahir escrivia «Gonzalo» com a títol. Avui afegeixo en el títol el seu cognom, «Pérez de Olaguer», perquè el primer era un record personal de l’amic, i aquest segon, un testimoni públic del seu comiat.
Aquests dies –o abans, com l’Arturo San Agustín— han estat molts els companys que han escrit sobre ell. Podeu llegir alguns articles a El País , El Periódico o La Vanguardia . Ni en aquest ni en altres casos faig cas de la (suposada) competència entre mitjans: m’ha agradat especialment la crònica de l’acte que ha escrit Jacinto Antón, a El País. Sentida, com el propi funeral.
Érem molts en el funeral, sobretot gent del periodisme (Rafael Nadal, Joan Anton Benach, Santi Fontdevila) i del teatre (Joan Font). Aquest últim, director de comediants, va parlar de la seva tendresa.
Al sortir del tanatori, una persona lliurava la lletra de la versió de My way, dedicada a Gonzalo i interpretada per Roser Batalla en l’homenatge que va rebre en febrer o, a la Cúpula Venus.
Allà, on la peça deia «El final ja està a prop i enfronto l’últim teló…», Roser cantava: «Avui, una altre cop, la teva gent volem cantar-te…» per acabar amb «t’ho havíem de dir tots reunits, i estem segurs que et fa feliç. Per sempre més recordarem que ens fas costat, que t’estimem, perquè com tu no hi ha ningú, amic Gonzalo».
(la lletra sencera la trobareu en aquesta pàgina)

Pérez de Olaguer

Ayer escribía «Gonzalo» como título de la entrada. Hoy añado su apellido, «Pérez de Olaguer», en el título de la entrada, porque la primera era un recuerdo personal del amigo, y esta segunda, testimonio público de su despedida.
Estos días –o antes, como Arturo San Agustín — han sido muchos los compañeros que han escrito sobre él. Podéis leer algunos artículos en El País , El Periódico o La Vanguardia . Ni en este ni en otros casos hago caso de la (supuesta) competencia entre medios: me ha gustado especialmente la crónica del acto que ha escrito Jacinto Antón, en El País . Sentida, como el propio funeral.
Éramos muchos en el funeral, sobre todo gentes del periodismo (Rafael Nadal, Joan Anton Benach, Santi Fontdevila) y del teatro (Joan Font). Este último, director de comediants, habló de su ternura, en la acepción de afectuoso, cariñoso y amable.
Al salir del tanatorio, una persona entregaba la letra de la versión de My way , dedicada a Gonzalo e interpretada por Roser Batalla en el homenaje que recibió en febrer
o, en la Cúpula Venus.
Allí, donde la pieza decía «El final ya está cerca y enfrento el último telón…», Roser cantaba: «Hoy, otra vez, tu gente queremos cantarte…» para acabar con «te lo habíamos de decir todos reunidos, y estamos seguros que te hace feliz. Siempre recordaremos que nos apoyas, que te amamos, porque como tu no hay nadie, amigo Gonzalo».

(la letra completa de esta canción la encontraréis en esta página)

Gonzalo

Gonzalo Pérez de Olaguer con el actor Pepe Rubianes Aquesta tarda ens arribava la notícia de la mort de Gonzalo Pérez de Olaguer, un home bo.
Era (perquè encara escrivia, malgrat la seva malaltia) crític de teatre de El Periodico de Catalunya des de feia més de 20 anys.
Núria Navarro m’ho deia així: «Ho saps lo de Gonzalo? I també havia començat en El Sábado, com Norberto, com Luis…»
I és que fa 20 anys, en 1988, la meva companya Núria, juntament amb l’Àlex Barnet (ara a La Vanguardia) i jo mateix, vam ser la tropa de El Sábado, el primer suplement d’espectacles del meu diari, i potser d’Espanya, perquè ens vam avançar a productes com el Tentaciones o el Babelia , de El País, que arribarien poc després de la desaparició de la nostra pròpia revista.
Pérez d’Olaguer tenia 72 anys i cap enemic, crec: un rècord difícil d’aconseguir per a qui exerceix la crítica. És que «sempre ha patit quan un actor o actriu no triomfa», deia fa poc d’ell Arturo San Agustín, quan Gonzalo va presentar el seu llibre Els anys difícils del teatre català. Memòria crítica. La foto de l’esquerra mostra aquest bon rotllo: Pepe Rubianes i ell, rient-se amb ganes, veti a saber de què.
Quan un comença parlar d’amics que se’n van és senyal que un es fa més gran, però sí: en aquell suplement van escriure Gonzalo, Luis Polanco i Norberto Rebechi, tres amics que se n’han anat abans de temps…
I és que quan te’n vas sense voler, sempre és abans de temps

Gonzalo

Gonzalo Pérez de Olaguer con el actor Pepe Rubianes Esta tarde nos llegaba la noticia de la muerte de Gonzalo Pérez de Olaguer , un hombre bueno.
Era (porque aún escribía, pese a su enfermedad) crítico de teatro de El Periodico de Catalunya desde hacía más de 20 años.
Núria Navarro me lo decía así: "¿Sabes lo de Gonzalo? Y también había empezado en El Sábado , como Norberto, como Luis…"
Y es que hace 20 años, en 1988, mi compañera Núria, junto con Àlex Barnet (actualmente en La Vanguardia) y yo mismo, eramos la tropa de El Sábado , el primer suplemento de espectáculos de mi diario, y quizás de España, porque nos adelantamos a productos como el Tentaciones o el Babelia , de El País , que llegarían poco después de la desaparición de nuestra revista.
Pérez de Olaguer tenía 72 años y ningún enemigo, creo: un récord difícil de conseguir para quien ejerce la crítica. Es que "siempre ha sufrido cuando un actor o actriz no triunfa", decía hace poco de él Arturo San Agustín, cuando Gonzalo presentó su libro Los años difíciles del teatro catalán Memoria crítica . La foto de la izquierda muestra ese buen rollo: Pepe Rubianes y él riéndose con ganas, vete a saber de qué.
Cuando uno empieza hablar de amigos que se van es señal de que uno se hace mayor, pero sí: en aquel suplemento escribieron Gonzalo, Luis Polanco y Norberto Rebechi , tres amigos que se han ido antes de tiempo…
Y es que cuando te vas sin querer, siempre es antes de tiempo.

Ona Mallorca

Programa de ràdio Mca en xarxa, del divendres 23 de maig. D'esquerra a dreta, Benjamí Villoslada, Xisco Vicente (d'esquena) i Txerra Cirbián

Fa un parell de divendres, el 23 de maig, vaig estar a Mallorca, a passar quatre dies de vacances.
L’amic Benjamí Villoslada, company de la llista de l’Internauta, em va convidar a xerrar amb ell sobre periodisme i noves tecnologies, al seu programa de ràdio d’Ona Mallorca.
També hi era en Xisco Vicente (a la foto, d’esquena a la finestra), responsable del blog Hotel en red i de l’espai web Mac Hotels.
Tots tres vam mantenir una animada tertúlia, en la que vam parlar de aquests dos temes: la presència dels mitjans de comunicació i dels hotels a la xarxa.
Podeu escoltar-ho aquí.

Ona Mallorca

Programa de ràdio Mca en xarxa, del divendres 23 de maig. D'esquerra a dreta, Benjamí Villoslada, Xisco Vicente (d'esquena) i Txerra Cirbián

Hace un par de viernes, el 23 de mayo, estuve en Mallorca, para pasar cuatro días de vacaciones.
El amigo Benjamí Villoslada , compañero de la lista del Internauta , me invitó en charlar con él sobre periodismo y nuevas tecnologías en su programa de radio de Ona Mallorca .
También estaba Xisco Vicente (en la foto, de espaldas a la ventana), responsable del blog Hotel en red y del espacio web Mac Hoteles .
Los tres mantuvimos una animada tertulia, en la que hablamos de los dos temas: la presencia de los medios de comunicación y de los hoteles en la red.
Podéis escuchar el programa aquí .

Entradas siguientes »

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑