El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: abril 2007 (Página 1 de 6)

El fotoblog

Ja fa temps que em va passar pel cap l’idea de publicar un fotoblog, un diari en imatges. Res de fotos agafades d’internet, com a vegades fem els bloggers, sinó d’instantànies pròpies.
I ja fa un parell de setmanes, amb la constància d’una foto per dia, vaig començar a fer-ho, afegint-hi breus comentaris a la imatge, nomès senzills peus de foto.
Podeu donar-les un cop d’ull en aquesta adreça: El fotoblog d’en Txerra.
Per exemple, la imatge que il·lustra aquesta entrada podria haver-la inclòs allà, però he preferit fer-ho aquí, per explicar-la una mica més.
Caminant pel bosc, vam veure aquest arbre. Lustres de vida, tallats per algú per fer… mobles, pasta de paper?
Ens vam creuar amb una parella i la seva filla, aquesta nena. I el seu comentari, audible, va ser molt similar.
Què fàcil és destruir tants anys d’història en uns minuts, en un instant.

El fotoblog

Desde hacía tiempo me rondaba la idea de publicar un fotoblog, un diario en imágenes. Nada de fotos pilladas de internet, como a veces hacemos los bloggers, sino de instantáneas propias.
Y hace ya un par de semanas, con la constancia de una foto por día, empecé a hacerlo, añadiendo breves comentarios a la imagen, casi simples pies de foto.
Podéis echarlas una ojeada en esta dirección: El fotoblog de Txerra.
Por ejemplo, la imagen que ilustra esta entrada podría haberla incluido allí, pero he preferido hacerlo aquí, para explicarla un poco más.
Caminando por el bosque, vimos este árbol. Lustros de vida, cortados por alguien para hacer… ¿muebles, pasta de papel?
Nos cruzamos con una pareja y su hija, esta niña. Y su comentario, audible, fue muy similar.
Qué fácil es destruir tantos años de historia en unos minutos, en un instante.

Maragall

Leído en El País: «En una extensa entrevista que publica el lunes la revista mensual catalana L’Avenç, Pasqual Maragall explica que se ha sentido personalmente traicionado por el líder del PSOE y presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de quien afirma que se ha echado atrás en la aplicación del proyecto histórico de la España plural».

Maragall

Llegit a El País: «En una extensa entrevista que publica el dilluns la revista mensual catalana L’Avenç, Pasqual Maragall explica que s’ha sentit personalment traït pel líder del PSOE i president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de qui afirma que s’ha tirat enrere en l’aplicació del projecte històric de l’Espanya plural».

Nostàlgia

Va haver una època que Pink Floyd era el més del rock simfònic i vaig col·leccionar els seus discos fins a The Wall, quan els poderosos egos d’en Roger Waters i en David Gilmour van entrar en col·lisió. Fins i tot vaig arribar a estar en el concert de Sarrià en l’any de l’àvia. És l’edat, senyors.
Per això, quan l’altre dia en Waters va tocar a Barcelona, vaig recordar una de les peces clau del disc The Dark Side of the Moon.
Era Time, temps. I aquesta part que diu: «Home, home again. / I like to be here when I can / And when I menja home cold and tired / Its good to warm my bones beside the fire» (A casa, a casa una altra vegada. M’agrada estar aquí quan puc. I quan vinc a casa gelat i cansat, és bo escalfar-se els ossos al costat del foc»).
Nostàlgia, pura nostàlgia… i això que Waters la va escriure fa ja 35 anys.

Nostalgia

Hubo una época en que Pink Floyd era lo más del rock sinfónico y coleccioné sus discos hasta The Wall, cuando los poderosos egos de Roger Waters y David Gilmour entraron en colisión. Incluso llegué a estar en el concierto de Sarrià en el año de catapum. Es la edad, señores.
Por eso, cuando el otro día Waters tocó en Barcelona, recordé una de las piezas clave del disco The Dark Side of the Moon.
Era Time, tiempo. Y esa parte que dice: «Home, home again. / I like to be here when I can / And when I come home cold and tired / Its good to warm my bones beside the fire» (A casa, a casa otra vez. Me gusta estar aquí cuando puedo. Y cuando vengo a casa helado y cansado, es bueno calentarse los huesos al lado del fuego»).
Nostalgia, pura nostalgia… y eso que Waters la escribió hace ya 35 años.

« Entradas anteriores

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner