En aquestes pàgines podreu llegir alguns -no tots, si us plau- dels articles que he anat publicant al llarg d’aquests anys en el paper, i que he dividit en tres àrees: CinemaEntrevistes i Televisió.

Des de fa més de 30 anys, la meva vocació i la meva professió, el periodisme, han anat en paral·lel i, al mateix temps, units a l’empresa on treballo, El Periódico de Catalunya.

Aquesta circumstància ha facilitat el meu acostament a personatges famosos amb els que he mantingut i mantinc relacions professionals, amb la immensa majoria, i personals, amb alguns, molt pocs.

Però jo no m’enganyo: en general, i llevat signatures il·lustres, cadascú representa el mitjà de comunicació per al qual treballa. És probable que la teva carrera i trajectòria pesin, però el mitjà influeix de forma decisiva.

Si deixes el diari en què treballes i passes a un altre de major importància és possible que la teva agenda de contactes passi a cotitzar més. En canvi, si vas a un altre mitjà de menor categoria, és possible que les possibilitats d’entrevistar al president del Govern es redueixin dràsticament …

Hi ha companys de professió que han deixat una tele pública, on eren la cara de l’informatiu de la cadena, per un canal privat on cobraven més i tenien més responsabilitats. El canvi ha estat un fracàs: són estrelles estrellades.

Amb això vull dir que algunes de les entrevistes i reportatges que he penjat en aquest apartat no són fruit de la meva cara bonica, sinó del suport que et dóna el mitjà de comunicació en què treballes.

Això sí, t’ho has de currar, professional i personalment. Per exemple, Sempre recordaré que una de les meves primeres entrevistes llargues al suplement Dominical va anar a l’actriu  Carmen Maura, a inicis dels anys 80.

Era quan presentava el programa de TVE, Aquesta nit, aquell en què el seu realitzador, Fernando García Tola, li deia: “Nena, tu vals molt”. La conversa va tenir lloc en un petit restaurant de Madrid, davant d’una truita de patates, i va culminar amb una nota que l’actriu va remetre al meu cap d’aleshores, Margarita Riviere, en què expressava l’agradable de la situació i destacava la meva feina. Aquestes coses valen la pena.

Com conèixer Jordi Évole, un dels periodistes de televisió més interessants i incisius de l’actualitat, com demostra en el seu programa de La Sexta,  Salvados. El vídeo correspon a la primera de les diverses entrevistes que he mantingut al llarg d’aquests últims anys.