Amitjanit, el més normal és estar de marxa, si se’n té el cos i l’edat. Si no es compleixen aquestes premisses, el més habitual és fer el manta al sofà, a l’espera que la calor afluixi per fer fosbury cap als llençols.
Dimarts a aquesta hora, TVE-1 emetia una altra vegada Peligrosamente juntos, amb un Robert Redford 20 anys menys arrugat que ara, a l’espera d’oferir la continuació de Conexión Pekín, que en aquells moments acabava a La 2. Era el moment de deixar de fer zàping i punxar La 2. Era l’hora de l’espai més esperat de la jornada: ¡Gomaespuma nius!, el mateix informatiu que dilluns ens havia delectat amb una divertida –única per les seves característiques– entrevista amb el príncep Felip i Letizia.
I va aparèixer el trio calavera: la presentadora Carmen Opausia, el seu company Felipe Luquín i el malhumorat opinador Aitor Tilla. Aquests dos últims amagaven, sota l’indissimulat perruquí del primer i la perruca rossa del segon, Juan Luis Cano i Guillermo Fesser, el duo còmic Gomaespuma.
Van arribar les nius i un enviat especial a l’Expo de Saragossa va presentar una original iniciativa antisequera: les cisternes humanes –un embut al cap i un parell de garrafes als malucs–, abans que Opausia connectés amb l’equip de corresponsals a Pequín. O sigui, Cano i Fesser de paisà, en un plató de la capital xinesa. Era Pasando olímpicamente, un programa per quedar-s’hi.
La copresentadora oriental, Yue Yang, ens va explicar el secret de l’absència d’avis als nostres restaurants xinesos: els avis, quan poden, endossen als joves les seves feines, es jubilen i tornen al seu país. Com ho intentem tots. Després, la parella va donar pas a Rubén Amón, que ens va descobrir que en aquests Jocs hi ha molta tercera edat: una corredora a la quarantena, una ciclista de gairebé 50 i fins i tot un genet de 71 anys que va participar als Jocs Olímpics de Tòquio del 1964.
Finalment, a l’apartat dels nostres possibles medallistes, ens van presentar l’hispanodominicà José Kelvin de la Nieve, “un tipus més negre que el carbó”, l’únic boxejador espanyol als Jocs, eliminat finalment ahir. Van preguntar al petit púgil quin era el seu secret per guanyar un combat. Va respondre: “Pegar ràpidament i que no et peguin”. Com a la vida mateixa.