Sempre m’ha intrigat l’èxit que tenen els programes del cor i les estrelles que poblen el seu particular univers. Aquí tenim, per exemple, Belén Esteban. N’ha fet un ofici d’haver posat com un drap brut el nòvio (torero i ric) que la va fer mare de la seva filla, però es va casar amb una altra. És una cosa que passa milions de vegades però, elevat a l’altar televisiu, ha donat lloc a una de les criatures més peculiars de la caixa tonta.
¿I què me’n diuen del seu cap? Quasi els diria que admiro Jorge Javier Vázquez: no deixa de ser sorprenent i inesperat l’increment d’audiència que ha aconseguit per a Tele 5.
El nostre personatge va arribar a l’espurnejant món de la tele fa uns 10 anys. De col·laborador d’Ana Rosa Quintana, tafaner incisiu i brillant, va arribar al seu apogeu en el famós Tomate (T-5), al costat de Carmen Alcayde. Va ser l’eclosió de la víscera rosa… amb el seu ascens i caiguda.
Desaparegut el Tomate i amb Jaime Cantizano en alça (¿Dónde estás corazón?, Antena 3), Tele 5 ha tornat a recórrer a Jorge Javier com a socorrista, per fer front a la competència. I en efecte, Sálvame està salvant Tele 5… però ho ha fet amb un flotador diferent de l’original. El programa va néixer per analitzar el que passava a l’illot de Supervivientes, dijous a la nit, però aviat es va tornar una reunió de xafarders.
En efecte, Jorge Javier ha tornat a les essències i el seu programa diari aconsegueix un milió i mig de fidels. A més, el seu Sálvame deluxe ha derrotat els divendres Ximo Rovira, pàl·lid substitut de Cantizano, a qui se li va acudir posar una escena de porno dur, ahir a la matinada, per augmentar l’audiència.
No cal debatre si això és periodisme o no. Jorge Javier ho va dir a Interviú: «Ser tertulià és més complicat del que sembla. Sobretot, arribar al públic i que a la gent li faci gràcia el que dius i com ho dius. Però jo això no ho considero periodisme sinó entreteniment, que és la feina de la televisió».
Per això els confessaré una cosa: a aquestes hores de la nit prefereixo llegir un llibre o arrepapar-me al sofà davant d’una bona sèrie, pel·lícula o documental. No m’interessen els mastegots que es claven Pipi Estrada i Jimmy Jiménez Arnau ni altres notícies semblants que la meva santa mare em fa saber, no fos cas que l’endemà no sabés què escriure.