Pel titular que llegeixen sobre aquestes línies poden deduir una cosa inusual en un espai dedicat a la crítica televisiva: no els parlaré del que em disgusta de la programació, sinó de coses que crec que val la pena que vegin.

M’explicaré. Dilluns a la nit, mentre feia zàping entre els incomptables canals de la TDT, i anava passant de Carmen Maura (La comunidad, TVE-1) a Mel Gibson (Payback, TV-3), i de David Caruso (CSI Miami, Tele 5) a Bruce Willis (Falsas apariencias, La Sexta), esquivant les enormes dosis de publicitat amb què em topava, vaig anar a parar gairebé per casualitat a El 33. Vostès ja saben que la segona cadena de Televisió de Catalunya és humil, que no aspira a grans audiències i que pel seu caràcter de canal públic ofereix productes que altres televisions no gosarien emetre mai. Tal com li passa a La 2 de TVE.
Però reprenguem el fil. Els estava explicant que en aquelles hores, al caient de la mitjanit, El 33 emetia l’espai Taller.doc, una iniciativa del departament de Documentals i Nous Formats de TVC, en col·laboració amb la productora Paral·lel 40. Es tracta d’un programa que ja és veterà, que està destinat a descobrir treballs documentals de nous realitzadors.
El que vaig veure aquest dilluns era La mirada d’un home, dirigit per un jove realitzador xilè, José Domingo Rivera, com a treball final del Màster en Documental i Societat que va cursar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya. Aquest i altres treballs excel·lents que emeten TV-3 i El 33 es poden veure a través d’internet, a 3 a la carta. Són noves formes de veure tele: quan, com i on l’espectador vol.
El documental dura mitja hora i parla de l’emigració a Nou Barris, un barri obrer de Barcelona. Ho fa a través dels ulls del Xavi, un carter i treballador social de l’Ateneu Popular, que recorre el barri i parla amb altres veïns. El film mostra detalls poètics, com uns nens que juguen a tirar-se aigua, i també de tema social: l’Eric, un adolescent, porta a reparar la seva vella bicicleta punxada en un solar okupat, on es reuneixen molts altres nois del barri. Són casos concrets, retrats precisos d’un fenomen al qual no són alienes grans ciutats d’aquest i d’altres països. Rivera va del que és particular al que és universal. És l’essència del cine.