Quan ja tens el bitllet d’avió a les teves mans no et queda més remei que començar a pensar en quines ciutats vas a estar i on vas a dormir.
És en aquest moment, en revisar les dates dels vols, quan t’adones que has comès el típic error de càlcul: aquest bitllet més barat per a un dimarts amb retorn també més barat per a un dijous pot suposar molts més dies d’estada al lloc de destí del que havies pensat i així, en lloc d’una setmaneta o 10 dies, t’has de quedar allà quatre o cinc dies més… i has de pagar les pernoctacions.
En el nostre cas també ens va passar, encara que aquest excés de dies ens va servir per visitar Irlanda amb més tranquil·litat.

Read more…

Fa 30 anys, quan vaig arribar a Barcelona, en aquesta cantonada del carrer de les Tàpies havia velles prostitutes que intentaven pescar algun client. Ara hi ha aquest edifici del Conservatori del Liceu, molt a prop de la delegació dels diaris Avui i El Punt.

Mentre segueixo escrivint la meva ruta per Irlanda, encara que sense temps per publicar-la, us deixo alguna foto que vaig prenent pels carrers de Barcelona, com aquesta, d’una cantonada, a l’inici de l’avinguda del Bogatell.

Bé, ja estem a l’agost i com he fet en estius anteriors amb altres destinacions, començo a escriure del que us havia promès: Irlanda.

Read more…

El cooperant espanyol Manuel Tapial, membre de l’ONG Cultura, Pau i Solidaritat, que va ser retingut per Israel després de l’assalt a la denominada Flota de la Llibertat, ens ha enviat una nota en què comenta que s’està posant en marxa la iniciativa Rumb a Gaza.

Read more…

De tant en tant, Capçelera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ofereix extensos treballs de periodisme que no he vist des de fa temps en altres àmbits ni publicacions.
Per això, el dossier central sobre el País Basc que edita en el gruix número de juny (164 pàgines, 4 euros) m’ho havia deixat per llegir en vacances.
Vaig fer bé. És un treball de 48 pàgines, tan interessant com dens, que sorgeix després de la absolució de Martxelo Otamendi i de la resta de directius del diari en euskera Egunkaria i que necessita d’una lectura pausada i reflexiva.
Read more…

Entre els llibres que tenia previstos llegir aquestes vacances estava De què parlo quan parlo de córrer, de l’escriptor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949), l’autor de Tòquio Blues, una de les novel.les més citades en els últims 20 anys.

Read more…

Quan vaig marxar de vacances, fa 15 dies, em vaig deixar algunes recomanacions pendents.
Havia donat un cop d’ull a la cerimònia de lliurament dels BOB (The Best of the Blogs), els premis internacionals de weblogs que una cadena de ràdio i televisió alemanya, la Deutsche Welle, concedeix des de l’any 2004.
El guardó al millor bloc en espanyol ha anat a parar aquest any a La vuelta al mundo de Asun y Ricardo. Read more…

Li escrivia fa una estona a un col·lega, al periodista andalús Santiago Pérez, autor de l’interessant bloc Diario de hoy, que ara, de tornada de les vacances, penses en quin article has d’escriure al bloc… I fins i tot, si has, pots o vols escriure de nou.
Es fa costerut, com quan tornes a la feina…
I de sobte, et sorgeix la idea, l’espurna de l’article, i tornes al teclat.

Read more…

Era el diumenge 11 de juliol –raó per la qual aquest relat apareix amb aquesta data–, estava de vacances i no volia veure la final del Mundial de Futbol de Sud-àfrica…

Read more…

Avui, els ciutadans de Catalunya sortiran al carrer per manifestar la seva disconformitat amb la sentència sobre l’Estatut, dictada pel Tribunal Constitucional el passat 28 de juny.
Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora i convocant d’aquesta gran marxa ciutadana, explica les raons:

“La sentència del Tribunal Constitucional no és legitima perquè la retallada de l’Estatut després d’haver estat avalat per la sobirania del poble de Catalunya mitjançant referèndum, no és democràticament admissible.”

El poble ha de tenir el dret a decidir.

En aquests dies de calor, cal refrescar-se…
Ràpid, agafeu la primera platgeta que pugueu i… a l’aigua!

Veure un partit de la selecció espanyola de futbol juntament amb altres desenes d’aficionats d’altres parts d’Espanya fa que les fronteres entre nacions, nacionalitats i regions s’esvaeixin durant, almenys, els 90 minuts que dura.
Ara que la Roja ha fet història, que jugarà la final de diumenge, no està de més recordar que junts podem, però des del respecte a les nostres diferències, de tu a tu. Tan important és Puyol com Casillas.
Esperem que des de fora de Catalunya ens respectin i ens entenguin.

El far de Punta Nati té com matrícula la numeració E-0348. Al web de José Hidalgo s’explica el següent:

D’època més recent és el far de Punta Nati, a la costa nord de Ciutadella. Va ser construït el 1913, després del fatídic naufragi del General Chanzy, en el qual va perdre la vida tota la tripulació i el passatge, excepte un únic supervivent. El far té una torre blanca, una cúpula i llanterna d’alumini. Disposa d’àmplies dependències per a l’habitatge de l’antic faroner i un pati envoltat de mur de pedra. Va ser habitat fins a la segona meitat del segle XX.

El far de Punta Nati