Tradicionalment, l’agost és sinònim de vacances. Per això, les televisions ho aprofiten per oferir programes de viatges, amb què combaten la calor asfixiant de les notíciesmés dures.
TV-3 ha tornat a emetre Afers exteriors i, així, hem vist novament Miquel Calçada pescant en un llac gelat de Finlàndia, després de fer un forat al gel amb un enorme llevataps, i visitant una lluitadora mèdica a Tanzània. No són viatges de turistada, no, i per això s’agraeix la ironia amb segones de Mikimoto.
Però, ¿què seria l’estiu de la nostra sense De vacances, programa que dirigei xi presenta la veterana Mònica Huguet? Sempre que veig aquesta professional, dedicada a coordinar aquests miniespais situats com una lleugera brisa després dels Telenotícies, em pregunto on la tenen els seus caps en les altres èpoques de l’any.
Misteris empresarials al marge, l’espai inclou diversos apartats, com Paisatges d’autor, que protagonitzen una vintena llarga de creadors de diferents disciplines, entre ells el fotògraf mallorquí Toni Catany, que ha ensenyat les parts menys turístiques de l’illa, o el pintor Philip Stanton, que ens mostrava ahir les platges de Formentera.
I per als més joves hi ha les Escapades a baix cost, que protagonitzen amb desimboltura les reporteres Laia Mestre i Rosa Talamàs. En poc més de tres minuts, proposen escapades motxilleres: avió de baix cost i allotjament en albergs o pensions. Aquesta setmana han viatjat a Fes i a Marràqueix, al Marroc.
També a aquest país ens va conduir dilluns el primer dels Paisatges d’autor. La convidada i cicerone era Najat El Hachmi. La guanyadora de l’últim premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, col.laboradora d’EL PERIÓDICO, acompanyava l’equip del programa al seu poble natal, al nord del Marroc, d’on va sortir quan només era una nena de 8 anys per venir a viure a Catalunya.
En un moment donat, l’escriptora deia, gairebé sorpresa. «Tinc la sensació que tots aquests espais s’han encongit», però després ella mateixa admetia: «No s’han encongit, és que jo m’he fet gran». I Najat expressava una mica que els passa a molts emigrants quan inicien un viatge als seus orígens, la paradoxa que significa no ser d’aquí, però tampoc ser ja d’allà.