Avui, després de setmanes d’inactivitat gairebé forçosa en el meu blog de còmics, TeVeo, he pogut escriure una entrada sobre Adèle Blanc-Sec, el personatge creat pel gran Jacques Tardi, l’autor de Puta guerra, entre altres magnífiques historietes.
La raó és simple: aquest divendres s’estrena als cinemes Adèle y el misterio de la momia, una pel·lícula de Luc Besson basada en la sèrie d’historietes que tenen a la Adèle com a protagonista (nou, fins ara, més dos spin-off) i amb la maca Louise Bourgoin ficada a la pell de la intrèpida escriptora i detectiu.
Si heu llegit els còmics i coneixeu a la Adèle, com veieu a la Bourgoin en el paper?
Aquesta entrada em serveix per jugar amb el nom del premi a la millor tasca de divulgació de la historieta d’aquest any, atorgat pel Saló del Còmic de Barcelona, que ha recaigut en el bloc Entrecomics.com, i al fet que avui he estat caminant entre còmics (com podreu veure si trobeu un cop d’ull al meu blog TeVeo a El Periódico).
Però, a més, vull esmentar un parell de webs dedicades a la historieta de què he parlat també hi: el premi a la millor llibreria especialitzada a l’Espacio Sins Entido de Madrid, la tasca dels quals és fantàstica i dels quals vaig escriure això, i el premi popular a la divulgació del còmic per Jordi Ojeda, de qui vaig parlar aquí i aquí, per exemple. Read more…
Aquesta setmana comença el Saló del Còmic de Barcelona i, com ja sabeu, al blog TeVeo, que público a El Periódico de Catalunya, hi he anat escrivint algunes entrades, que us convido a llegir.
Però, a més, acabo de veure aquest anunci de La Casera que m’ha semblat molt oportú aquests dies.
És una Peliculitas en tota regla, dirigida per Javier Fesser, que pren com a referència la famosa tira còmica 13 Rue del Percebe, del sempre genial F, el pare de Mortadelo y Filemón.
Si voleu veure tot l’anunci, cosa que de veritat val la pena, sobretot per als amants dels còmics d’Ibáñez, podeu fer-ho a Pedazo invento la Casera.es.
Un treball que demostra que els diners per fer cinema segueix estant en mans de la publicitat … bé, de qui la encarrega.
Fa uns quants mesos vaig rebre un correu de Napo Martín del Campo, un dibuixant i professor de la ciutat mexicana de León (Guanajuato), la empresa, Napo Còmics, es dedica al cinema de animació, a fer còmics i il lustracions.
Sobre ell vaig escriure el següent en TeVeo, el bloc sobre còmics que publico al diari El Periódico.
El 2007 va projectar la realització d’una novel·la gràfica: “Vam començar a treballar-la, cuidant en la seva totalitat l’estructura del guió i el perfil psicològic dels personatges. A partir d’aquell any, em vaig unir a Renato Padilla, un estudiant de Comunicació que té l’habilitat d’escriure contes, que va acceptar col·laborar en el projecte”.
I ara, des de fa poc temps, Napo s’ha embarcat en una simpàtica iniciativa: “Aquest desembre començarem a publicar un webcòmic titulat Viviendo con mi profe. Volem aprofitar la tecnologia actual perquè ens llegeixi més gent.”
He seguit en contacte amb Napo via e-mail, i ara em comenta que ja té a punt el capítol 4 de la seva historieta Viviendo con mi profe, Sobrevivientes.
Doneu-li un cop d’ull. Us divertirà i us mostrarà una altra manera d’entendre els còmics … i l’educació.
Llueix el sol i Catalunya comença a sortir del col·lapse produït per les nevades de dilluns. Encara tinc amics i coneguts de la zona de Girona que estan sense llum des de fa tres dies, sense poder escalfar casa seva i amb temperatures properes als zero graus.
Per a ells i per a vosaltres, un somriure: els nois d’El Jueves, fent honor al dia de la setmana, reprenen avui la seva sèrie d’animació Moncloa Palace, amb el primer episodi de la seva segona temporada.
Maikel, en la direcció, i Xavi Morató, en el guió, estan darrere d’aquest humor destroyer.
Explica avui el periodista Ignacio Vidal Folchque ha trobat uns “Libros en la acera” i que se’ls ha emportat cap a casa.
Em reconec en el text i en el gest d’aquest escriptor i antic company, perquè no és la primera vegada que veig a algú deixar algun exemplar al costat d’un contenidor i anar-hi, gairebé immediatament, per veure de què es tracta. Ho faig amb certa vergonya, potser per por de ser confós amb un d’aquests rodamons que rebusquen a les escombraries. Recullo l’exemplar i me l’enduc cap a casa, amb els altres centenars de llibres que malviuen en dues o tres fileres a les meves prestatgeries .
Jo no arribo a citar títols de tant llinatge com l’Ignacio, però la col·lecció de El Capitán Trueno que vaig recollir fa mesos al carrer crec que potser està a l’alçada.
Cada dia és més evident que els videojocs adquireixen una qualitat cinematogràfica, com el recent Assassin’s Creed 2.
I també resulta més clar cada dia que passa que el cinema s’està convertint en un gran videojoc.
Les primeres imatges que s’han vist de Avatar, l’esperada pel lícula de James Cameron, i les del videojoc semblen confirmar-ho.
Per cert, tots dos jocs vénen apadrinat per l’empresa Ubisoft. ¿Casualitat? No: pura simbiosi artística, industrial i comercial.
Aquest vídeo, en concret, és una mostra del desenvolupament del joc, amb declaracions del propi Cameron i els seus artífexs.
Lleó també existeix (encara que Teruel sigui qui ha patentat la frase): aquests nois al costat de la catedral m’han permès fer un petit experiment fotogràfic amb aires de còmic.
Ermengol Tolsà és un dibuixant i humorista gràfic argentí afincat fa anys a Lleida, des d’on col·labora amb els diaris Segre i Diari d’Andorra, amb acudits com aquests de dalt…
Des de fa unes setmanes m’he embolicat una mica més i escric un bloc sobre còmics al diari El Periódico.
No content amb escriure aquest bloc personal i coordinar el diari del Col·lectiu Catacric –encara que els seus membres estem una mica ganduls últimament–, vaig proposar i em van acceptar la possibilitat d’escriure d’una forma més o menys regular sobre una de les meves primeres aficions: els còmics.
L’excel·lent caricaturista i cinèfil Jordi Arasa està al darrere d’una curiosa aventura que, a més, és una forma d’eludir l’atur en aquests temps que corren: caricatures animades del famós, familiar o amic que es vulgui, com en aquest cas de Torrente, que es poden encarregar a un preu més que raonable, donat la feina que costa fer-les.
S’ha de reconèixer que en algunes imatges està més encertat que en altres, però no se li pot negar l’enorme semblança amb els originals i el traç irònic amb el que perfila les seves criatures.
Us recordeu dels Archies?
Va ser una banda juvenil que va triomfar a finals dels anys 60 en una sèrie de dibuixos animats.
Però darrere d’ells també hi havia gent real i fa 40 anys aquest grup cantava la seva famosa Sugar sugar (Sucre sucre), que va arribar situar-se en el primer lloc de les llistes d’èxits de 1969.
Us deixo aquí la versió animada i la de carn i ossos.
Des de fa uns dies, quan es va anunciar que la famosa companyia Disney havia comprat Marvel, la no menys popular editorial de còmics, abunden a la xarxa tot tipus d’il·lustracions que barregen personatges d’una i altra empresa, en un intent seriós, irònic o sarcàstic d’unir dos móns aparentment antagònics: la blancor dels dibuixos de la primera (Pixar a part) i la violència (moltes vegades sagnant) dels superherois de la segona.
Menys famoses que les festes del barri de Gràcia, a Barcelona, les de Sants són també molt populars, i potser més familiars que les primeres.
És cert que Gràcia i, sobretot, el carrer Verdi solen emportar-se la palma pel que fa a originalitat, aquest any els del carrer Alcolea de Dalt, a Sants, han rendit un simpàtic homenatge a les pel·licules d’Indiana Jones amb una espectacular decoració que, és clar, els ha donat el premi d’aquest any. Read more…
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
Fa uns quants mesos vaig rebre un correu de 
Explica avui el periodista 
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents