Sóc un dels molts fans dels doodles, els dibuixos que decoren des de fa anys els logos del cercador Google.
El dibuix de l’esquerra, que il.lustra avui les cerques, correspon a Julia Egido Martínez, una sevillana de 17 anys, que ha guanyat la competició espanyola del concurs Doodle for Google – M ‘agrada el futbol.
El vídeo correspon a la forma en què Dennis Hwang, webmaster de Google, un jove de 30 anys, crea aquests logotips des de ja fa 10 anys
No recordo qui em va enviar un enllaç a aquesta imatge, titulada Discutint la Divina Comèdia amb Dante, però probablement va ser el meu amic Jordi.
Es tracta d’un enorme oli sobre tela, de 13 per 6 metres, pintat el 2006 pels artistes xinesos Dai Dudu, Li Tiezi, i Zhang An amb 103 figures històriques del món de la cultura, la ciència i la política internacional.
Quan va ser traslladat a internet, va incorporar, a més, noms i enllaços a la Viquipèdia. Això va ser l’any passat i ja va ser objecte d’atenció per part de webs i blocs.
Jo he trobat referències a aquesta obra al Dailymail, Home page daily, Cliptank, Taringa, el bloc de Jahsonic i Art and popular culture, però segur que hi ha moltes més
Aquest matí ens hem acostat a veure la magnífica exposició sobre Federico Fellini que acull Caixafòrum a Barcelona.
Hem hagut de fer uns minuts de cua per entrar. Certament, l’entrada a aquesta mostra és gratuïta, però qui va dir que el cinema i l’art no interessen?
Ara que tant es parla de Vic, us vull mostrar l’imaginatiu treball que ha fet al seu aparador la llibreria La Tralla, una de les millors de Catalunya.
Què millor que centenars de ocellets de paper de colors per acompanyar la promoció d’un llibre de papiroflèxia?
Des de fa temps vaig deixar per després de les festes els regals de caràcter tèxtil: la roba, per a les rebaixes, senyors, i si no, que inventin alguna cosa per disminuir els preus abans del dia 6.
Però com que no és qüestió de deixar a la família i els amics sense un regalet, opto gairebé sempre pel regal cultural (un llibre, un disc, una pel lícula) o artesanal.
En diferents punts de Barcelona (com en altres ciutats) i, sobretot, a la Gran Via, entre Rocafort i Urgell, se situen les parades de l’Associació de Tallers Artesans, on es pot trobar una oferta abundant.
Després de passejar per entre les casetes diversos dies, jo he trobat molt interessants, en particular, les que us detallo ara: les joies de Peca!; les terracotes d’Iris; les lampadetes de Llums i Trons; les peces de cartró de Felip i Cristina; i les escultures de Pilar Mingorance.
És clar que, si feu un tomb, hi trobareu més coses.
Ermengol Tolsà és un dibuixant i humorista gràfic argentí afincat fa anys a Lleida, des d’on col·labora amb els diaris Segre i Diari d’Andorra, amb acudits com aquests de dalt…
Fa uns dies, el meu company Juan Fernández, en un article d’El Periódico, deia enyorar la publicitat, però de la bona.
Ahir mateix, el meu amic Jordi em passava aquest enllaç de Pelfusion, un blog excel·lent (en anglès) on es poden veure unes quantes obres d’art transformades en missatge publicitari.
Personalment em quedo amb les dues que hi reprodueixo, però hi ha molta més creativitat circulant per la xarxa. Únicament cal cercar una miqueta.
Menys famoses que les festes del barri de Gràcia, a Barcelona, les de Sants són també molt populars, i potser més familiars que les primeres.
És cert que Gràcia i, sobretot, el carrer Verdi solen emportar-se la palma pel que fa a originalitat, aquest any els del carrer Alcolea de Dalt, a Sants, han rendit un simpàtic homenatge a les pel·licules d’Indiana Jones amb una espectacular decoració que, és clar, els ha donat el premi d’aquest any. Read more…
Barcelona ofereix avui l’oportunitat de veure els originals de les 400 millors vinyetes publicades l’any passat a la premsa mundial, que exhibeix el Palau Robert, al passeig de Gràcia, i 120 dibuixos més de humoristes gràfics espanyols per la llibertat de premsa, a una mostra apadrinada per Reporters sense Fronteres, que s’exposa a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel.
A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.
D’aquí a una setmaneta comença el Saló del Còmic de Barcelona, que aquest any, entre d’altres moltes coses, dedica una exposició als 20 anys d’autor professional d’en Cels Piñol, potser l’únic dibuixant que ha aconseguit seguir sent un fan (o potser un fancaçador) i viure’n.
I no tans sol això, sinò que ha estat capaç d’escriure una novel·leta semi-autobiogràfica i fer-me somriure amb les seves aventures d’aprenent de pare.
Clara Mas és una jove a la que he vist créixer com a dissenyadora.
En aquests temps econòmicament moguts va tenir la valentia de deixar una petita empresa per establir-se pel seu compte. Tota una emprenedora. Ho tenia molt clar, Claríssim, com el seu propi nom, com la seva decisió, com el nom del seu web.
Això va ser fa només un parell d’anys i, de mica en mica, ara ens sorprèn amb un premi, el primer d’altres que segur que arribaran.
Ha estat amb aquest cartell, el de les festes del popular barri de Gràcia de Barcelona.
En moltes ocasions, treballant durant anys a l’àrea cultural del meu diari, es va creuar al meu camí el nom de Bill Viola.
El tipus en qüestió apareixia de tant en tant en un museu, en alguna exposició. I jo, que em considerava un cinèfil de pro, no acabava d’entendre què feia el tal Viola amb els seus vídeos, això que s’anomena videoart.
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
Clara Mas és una jove a la que he vist créixer com a dissenyadora.
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents