Ja feia alguns dies que us volia ensenyar aquest vídeo, gravat el mes de maig a la Universitat de Vic, a partir de la cançó Hey, soul sister, dels Train. L’han dirigit Dani Feixas i Santi Hausmann,
La iniciativa ha partit de l’assignatura de creativitat dels estudiants de Publicitat i Relacions Públiques.
A més, a la Viquipèdia expliquen el següent:
Aquest LipDub ha comptat amb la participació de més de 900 persones, convertint-se així, i de moment, en el més multitudinari de Catalunya, d’Espanya i possiblement d’Europa. Des que es va penjar a internet, les visites rebudes han crescut exponencialment, obtenint 24.000 entrades durant el primer dia i 100.000 durant la primera setmana. El que realment caracteritza i diferencia aquest lipdub respecte als altres és la incorporació d’elements creatius com castellers.
Cada vegada que guanya el Barça (o el Madrid, quan ho aconsegueixi, o l’Athletic, en un futur molt llunyà, tal com anem) s’arma la marimorena. Es venen més diaris, se sent més la ràdio (sobretot, ahir, que el partit el donaven codificat i de pagament) i es veu més la tele.
Però res és suficient per als bojos del futbol. Així que avui imito al meu amic Dani Troy (de No puedo creer) i us convido a descobrir la tele que acaba de llançar al mercat la companyia taiwanesa HannStar Display Corporation. És un televisor LCDde 28 polzades de la marca Hannspree, que ha obtingut, a més, el guardó Taiwan Excellence 2009 al millor disseny.
Ja són ganes, no creuen …
Últimament no hi ha dia sense que alguna productora faci proves de selecció en cerca de gent que cerca la fama. Només és qüestió de demostrar el teu art en un minut. Com aquest bon home, amb el cartell d’Andrex i número 2101 B-2101, que esperava el seu torn dissabte, al port de Barcelona, on feien càstings per a un nou programa de Cuatro, Los Managers.
L’anuncien així:
Ets capaç d’entretenir durant un minut? Doncs estàs d’enhorabona perquè Cuatro ha posat en marxa el càsting d’Els Mànagers, un format produït per Grundy que presentarà Luján Argüelles. El nou programa recorrerà diferents ciutats espanyoles en cerca de gent capaç d’entretenir durant 1 minut i evitar així que els espectadors facin zàping.
Estava fent jo una mica d’esport al gimnàs, per allò de rebaixar els quilets de més que a un se li posen al voltant del cinturó, quan em vaig fixar en una de les pantalles de televisió que ens han col.locat a la sala.
Era una retransmissió del triatló femení del passat dia 11 a Sydney, que oferia el canal Teledeporte de TVE.
Em va impressionar veure a aquelles joves nedant, en bici i corrent … però em va meravellar la progressió d’una dona chiquita que en l’últim tram aconseguia avançar unes competidores un cap més altes que ella.
Quan va travessar la i la van enfocar, vaig veure que es deia Bárbara Riveros Díaz i que era xilena.
Vaig buscar a internet fins arribar a la pàgina de la organització dels Campionats del Món de Triatló , i a l’article sobre el triomf de la corredora i al seu perfil, tot en anglès.
I després vaig descobrir que l’atleta té la seva pròpia pàgina web, i en ella, un relat de la prova que fa la mateixa noia fa i que titula d’aquesta manera: “Oh, merda, quina batalla! Disculpin-me per l’expressió. Això sí que va ser un rock and roll en una festa de por “. Read more…
Tom Cruise tenia només 5 anyets quan Peter Graves, mort ahir, es posava al capdavant de l’equip que va fer popular la sèrie de televisió Missió impossible. Va interpretar al sempre elegant senyor Jim Phelps (el ros del mig), al capdavant d’un repartiment en la qual hi va haver actors tan coneguts com Martin Landau i Leonard Nimoy. ¡Quines coses!
Ja fa uns dies, el meu amic Jordi, un dels damnificats per les nevades de Girona, em va passar aquest vídeo (gràcies).
La joveneta és Kellie Pickler, una maca cantant nord-americana de country de 24 anyets, guanyadora del operació triomf del seu país.
El presentador li pregunta:
“De quin país europeu és la capital Budapest?”
I la noia respon:
“Em pensava que Europa era un país”
Ah … en anglès famolenc (hungry) i Hongria (Hungary) es pronuncien gairebé igual.
No sóc dels que s’entusiasmen amb el Festival d’Eurovisión, però entenc que TVE hi participi.
No m’agrada aquest “Algo pequeñito, ououo, algo chiquitito,ououo“, de Daniel Diges, però allà ells. Ja s’ho menjaran amb patates fregides a Oslo. Però no em refereixo a ell amb el títol d’aquest article.
El que no entenc és com una televisió pública permet la presència d’un concursant com aquest tipus anomenat John Cobra, ni els seus gestos obscens ni els seus insults.
Si TVE no vol còmics disfressats –cas Chikilicuatre– ni aspirants a protagonitzar espais de teleporqueria, ha de variar els criteris d’accés a aquest concurs.
Els vots a través d’internet no garanteixen una major pluralitat ni democràcia: fins i tot és possible que molts fans i possibles votants d’aquest tipus de música no tinguin ni internet a casa.
Alguna pregunta més? és un espai de TV-3, sorgit el 2004 a partir del seu exitós model de Catalunya Ràdio.
Amb el periodista Carles Capdevila al capdavant de l’invent, el programa, elaborat a partir de fragments de vídeos reals, destil·la un gran i irònic sentit de l’humor i està aconseguint excel·lents resultats en antena, amb audiències que superen el mig milió de persones de mitjana i el 20% de quota de pantalla.
Llançats també al terreny de les xarxes socials, els actors no tenen perquè coincidir amb els espectadors televisius, l’altre dia els de l’APM? van fer una crida a través del Twitter i el Facebook per aconseguir superar la màgica xifra de 100.000 admiradors.
Són la pera: a aquestes hores ja són prop de 102.000 fans.
Alguna cosa estem fent malament, molt malament, aquesta societat i alguns periodistes quan, sense més proves que una sospita, jutgem i qualifiquem d’assassí a algú.
Estem tan sensibilitzats amb els maltractaments a les dones i a la infància que no som capaços d’esperar ni les hores que marca la llei abans de disparar en primera pàgina o en un informatiu de televisió contra el primer detingut… que després resulta ser innocent.
Parlo, com comprendran, d’aquest noi que ha sortit en els papers i en els telenotícies com assassí de la filla de la seva companya.
Un exemple, entre altres, el de La Voz de Lanzarote:
“Mor la nena de tres anys que va ser violada per el nuvi de la seva mare a Tenerife.” (la negreta és meva)
Tenen dret els nois de Sé lo que hicisteis… (La Sexta) a burlar-se d’una cadena de la competència (Telecinco)?
Té dret aquesta última a denunciar la primera per riure’s d’ella?
Des del meu punt de vista, la crítica sempre és saludable, sobre tot pels criticats, però jo també en faig, per tant no sóc imparcial.
I, és clar, ja se sap que quan la crítica s’utilitza mitjançant el recurs de l’humor del bufó, que diria Leo Bassi, potser és més encara més sagnant…
Vosaltres teniu la paraula … i el comandament de la tele, és clar.
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
Alguna cosa estem fent malament, molt malament, aquesta societat i alguns periodistes quan, sense més proves que una sospita, jutgem i qualifiquem d’assassí a algú.
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents