Permeteu utilitzar aquesta expressió tan políticament incorrecta: internet no és per vells.
La frase l’aplico al gràfic que acompanya les meves paraules, extret de l’Informe sobre l’estat de la blogosfera hispana realitzat per Bitácoras.com.
Aquesta web, com altres anys, lliura avui els seus premis, que tampoc guanyaré mai, igual que els Premis Blocs Catalunya.
Com diu el meu fill, això que escric jo potser només m’interessa a mi i a unes poques persones que passen per aquí. Què hi farem!
I precisament a vosaltres, els lectors que passeu per aquest blog, m’agradaria saber si esteu d’acord amb la frase del títol, si internet està vedat a la gent gran o si cada vegada hi ha més persones majors de 50 anys que trastegen a la xarxa.
Els comentaris són benvinguts
Ahir a la nit, quan vaig arribar a casa meva després d’una dura jornada de treball, em vaig trobar un missatget del meu col·lega gadità Santi Pérez, periodista que ha passat per diaris locals, RTVE i l’agència Efe, abans de recalar en el gabinet de premsa de la Junta d’Andalusia.
Santi és l’autor d’una bitàcola que acostumo a llegir sovint, Diario de hoy, i que moltes vegades m’obre els ulls a altres fonts, a altres notícies, a altres mons. Per exemple, fa uns dies simplement afegia aquesta frase de John Hersey:
“El periodisme permet als lectors ser testimonis de la història, la literatura els dóna una oportunitat de viure-la.”
Després de donar-li algunes voltes a això de les xarxes socials, com Facebook o Twitter, de veure a altres amics, contactes i internautes, i de comparar els meus articles amb els d’ells, crec que és bona idea transformar aquelles coses interessants que descobreixo i que m’agrada compartir amb tots vosaltres en una simple piulada, en un toc d’atenció.
Gairebé el mateix dia que es publica la nova versió de blocs WordPress, la 3.0, acaba d’obrir-se el periode de votacions per premiar el millor bloc en català de l’any per part de l’Associació Societat de Tecnologia i Coneixement. Estic segur que el meu bloc no és el millor, perquè només cal donar un cop d’ull a alguns dels excel·lents diaris d’altres persones per a sentir ‘sana’ enveja.
De totes maneres, si us agraden els articles que escric, em podeu votar en aquesta adreça: Premisblocs.cat: Txerradas. Són més de cinc anys escrivint per aquí i això també té premi, no?
Sóc un dels molts fans dels doodles, els dibuixos que decoren des de fa anys els logos del cercador Google.
El dibuix de l’esquerra, que il.lustra avui les cerques, correspon a Julia Egido Martínez, una sevillana de 17 anys, que ha guanyat la competició espanyola del concurs Doodle for Google – M ‘agrada el futbol.
El vídeo correspon a la forma en què Dennis Hwang, webmaster de Google, un jove de 30 anys, crea aquests logotips des de ja fa 10 anys
Tenia aquests enllaços a la recambra des de fa temps; corresponen a quatre blocs que em van semblar interessants en el seu dia.
Com que sóc una mica desastre amb això d’incorporar enllaços a la barra lateral, prefereixo fer-vos alguna recomanació de tant en tant.
Avui m’ha semblat un dia perfecte per suggerir-vos que els hi doneu un cop d’ull.
Us deixo aquest meravellós i senzill vídeo que mostra els canvis que suposa l’actual era d’internet amb respecte a la del llapis, paper i goma.
Ho han vist ja més de 1,2 milions de persones. L’original, en anglès, està en aquesta adreça. El que us deixo a dalt, amb subtítols, es deu a Mario Nel, de Campus Comunicativo, que explica que el vídeo ha estat creat pel professor Michael Wesch de la Universitat de Kansas (EUA), de qui també parlen a Profesores 2010, on hi ha un parell de vídeos més sensacionals.
Sembla mentida, però he arribat a escriure ja 1.234 articles en 5 anys. M’ha agradat aquesta seqüència de xifres: un, dos, tres, quatre, cinc…
Quan vaig començar a escriure aquest diari personal, el dimecres 13 abril 2005, mai vaig pensar que arribaria fins aquí.
Però aquí estic, gaudint del que faig, del que escric, del que us explico, perquè si no estiguessis vosaltres, aquest bloc no seria el que és.
Gràcies per llegir-me. Espero que seguiu amb les entrades 1.235, 1.236, 1.237..
“”Fins a la mitjanit del 12 de maig, Fundetec convida a imaginar un món sense Internet en un relat encadenat escrit pels internautes. A través de la pàgina web dedicada al tema, els usuaris podran anar afegint la seva aportació a aquesta història amb tints futuristes el inici se situa l’any 2030. El resultat, és a dir, el relat complet, es donarà a conèixer el 17 de maig, data en què es commemora el Dia Mundial de les Telecomunicacions i Societat de la Informació”.
“Després de 18 llargs anys en el mercat laboral seguia sense acostumar-se a matinar, però aquell dia havia tingut un somni inquiet i el so del despertador li va caure a sobre com un cop. 6:00 hores. Dilluns. 8 abril 2030. Avui l’esperava un dia dur (tots els dilluns ho eren, i més en la Borsa de Madrid). Va aconseguir espantar el somni i, després de besar a Julia, es va encaminar a la dutxa…”
Una de les coses que més m’ha divertit és el seu Blog café, paròdia-imitació-homenatge a Cámera café, la divertida i liquidada sèrie de Tele 5. Ja van per l’episodi número 5 i espero que segueixin…
El Consell de Ministres va aprovar ahir l’anomenada Llei d’Economia Sostenible, que inclou un apartat que permet el tancament de pàgines web en quatre dies.
Com va passar al desembre, un grapat de blocs han tornat a publicar un manifest conjunt, en el que es diuen, entre altres coses, el següent:
1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol …
Si bé estic d’acord amb els punts 1 i 2 (sobre tot el que destaco en negreta), a partir del tercer comencen les meves reticències.
Alguna pregunta més? és un espai de TV-3, sorgit el 2004 a partir del seu exitós model de Catalunya Ràdio.
Amb el periodista Carles Capdevila al capdavant de l’invent, el programa, elaborat a partir de fragments de vídeos reals, destil·la un gran i irònic sentit de l’humor i està aconseguint excel·lents resultats en antena, amb audiències que superen el mig milió de persones de mitjana i el 20% de quota de pantalla.
Llançats també al terreny de les xarxes socials, els actors no tenen perquè coincidir amb els espectadors televisius, l’altre dia els de l’APM? van fer una crida a través del Twitter i el Facebook per aconseguir superar la màgica xifra de 100.000 admiradors.
Són la pera: a aquestes hores ja són prop de 102.000 fans.
Des de feia ja algunes setmanes volia compartir amb tots vosaltres una informació publicada al famós bloc britànic Mashable, dedicat a parlar de les novetats que hi ha a internet i en les xarxes socials.
Es referia als millors vídeos virals de l’any passat, i els més efectius, si voleu. Read more…
Ahir a la nit va ser el dia de l’eclosió de Buzz, aquesta nova eina de Google, integrada en el Gmail.
La idea:
“Google Buzz és una nova forma de compartir actualitzacions, fotos, vídeos i molt més i també per iniciar converses sobre el que t’interessa.”
Més o menys, el mateix que Facebook i Tuenti, però amb l’avantatge que tot et apareix en l’omnipresent correu electrònic de Google.
En aquest inici de proves, l’amic Benjamí Villoslada plantejava l’interrogant de si qui està acostumat al Facebook explicarà la seva vida als dos llocs. Probablement només ho farà en un. Jo faig servir molt poc Linkedin i Twitter i gairebé res Tuenti.
Buzz arriba ara amb cert retard i potser ha après del fracàs de la seva Google Wave, que servia per combinar serveis de correu, missatgeria instantània, corrector ortogràfic i traductor. L’aplicació, com recorda la meva companya Carmen Jané al seu bloc, s’ha guanyat tot un premi Fiasco.
Però a internet també és vàlida la vella màxima de “divideix i guanyaràs” i Google és gran i poderós.
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
L’
Comentaris recents