Aquest és avui el meu títol, per no fer servir quelcom més contundent.
El mateix dia que Càritas Diocesana publica el seu informe anual, en el que s’analitza la crisi econòmica actual, la situació de penúria de milers de persones i l’imparable augment d’aturats, Florentino Pérez bat un nou rècord i ha fitxat Cristiano Ronaldo per al seu equip d’estrelles i el Manchester United ha acceptat l’oferta de 96 milions d’euros del Real Madrid.
Estem parlant d’una xifra propera als 16.000 milions de les antigues pessetes: suficient com per a reduir les llistes de l’atur en 10.000 mileuristes durant tot un any.
Un contrast vergonyós, indecent … i n’hi ha molts més.

Esports, economia, fútbol Cáritas Diocesanas, Cristiano Ronaldo, Florentino Pérez, Real Madrid

El meu bon amic Alfons Dolsa, un científic que dirigeix juntament amb la seva esposa el magnífic Museu de les Papallones de Catalunya, a Pujalt, al costat de Sort (Pallars Sobirà), m’ha passat l’enllaç d’una nova empresa Buggying BCN.
Amb un nom així, en anglès, no li hagués fet massa cas, però resulta que es dediquen a llogar … cadiretes per a nens!!
Ho expliquen d’aquesta forma:

“El Buggying és una nova tendència turística: la de llogar la cadireta de passeig. És un concepte nou, pioner a Barcelona i molt senzill. Només ens heu de dir quin dia arribeu i on voleu que us lliurem la cadireta. Us l’entregarem personalment a l’hora acordada i la recollirem de la mateixa manera.”

Impulsen aquesta activitat dues mares, Carlotta i Victoria, i els preus oscil·len entre 10 i 15 euros per dia. En el seu web també han afegit rutes i activitats per a famílies amb nens petits.
Una bona iniciativa!

economia, infància economia, empreses

En un dia com avui, Primer de Maig, el SPC explica la situació actual del sector i la seva gravetat, amb aquesta frase:

Un periodista en una situació laboral precària no pot defensar una informació de qualitat davant les pressions econòmiques i polítiques que rep.

Periodisme, economia, solidaritat precarietat laboral, sindicalisme, SPC

Hi ha anuncis i n’hi ha bons anuncis.
Un d’ells ho acabo de veure en un autobús urbà de Barcelona.
Pertany a Randstad, una empresa de treball temporal que recentement va publicar un estudi realment pessimista:
Tres de cada quatre treballadors creuen que el 2009 empitjorarà la situació de l’ocupació a Espanya.
Però al marge de que sigui una firma dedicada a l’oferta i demanda de mà d’obra, cosa que en aquests temps d’EROs és absolutament necessari, el que m’ha agradat del seu màrqueting o de la seva auto-promoció és la frase i la forma gràfica d’mostrar-ho:

“RRRHHH: més recursos, més humans.”

Minimalista. Jugant només amb les sigles de RRHH i afegint-hi una R i una H més. Sensacional!
A veure si és així i les empreses prenen nota: amb menys recursos de personal seran inhumanes.

Societat, economia ERO, publicitat, Recursos humans

El periodista no és, no ha de ser protagonista. Això ho tenim clar tots… fins als companys que accidentalment es converteixen en actors d’una notícia.
Transmitim l’informació el millor que poguem des del punt on s’origina fins als nostres lectors, oients i teleespectadors.
Per això em resulta estrany ser, al costat dels meus companys d’El Periódico de Catalunya i del Grup Zeta, protagonista col·lectiu i involuntari d’un ERO contra el que ahir ens vam manifestar pels carrers de Barcelona.

Read more…

Periodisme, Societat, economia El Periódico de Catalunya, ERO, Grup Zeta

Llegeixo un breu article de Rosa F. Fernández, una advocada d’una consultora, que se sorprèn de l’absència d’un somriure de les persones que estan situades a l’altra banda d’un taulell o d’un gest amable quan entres en un restaurant.
I ofereix un bon consell als propietaris d’aquests establiments.

“Els orientals lo sabian bé quan deien per l’època de Confuci: ‘Si no saps somriure, no obris una tenda’. I el nostre refranyer del segle XVII assenyalava l’estratègia adequada: ‘Es cacen més mosques amb una cullereta de mel que amb un barril de vinagre’”.

És un bon consell pels empresaris. Segur que amb una estratègia així captaran més clients i els fidelitzaran… sempre que sàpiguen transmitir-ho als seus empleats i pagar-los uns jornals correctes.
Un sou miserable no paga somriures, sinó mala llet.

economia clients, empresaris, treballadors

L’argentí Ricardo Galli, doctor en informàtica, professor de la Universitat de les Illes Balears, i soci-fundador i programador del web Menéame, juntament amb l’amic Benjamí Villoslada, explica l’origen de la crisi actual en un breu, divertit i sintètic apunt: ¿Dónde está el dinero de las mascotas?

Read more…

economia Benjamí Villoslada, crisis, economia, Meneame, Ricardo Galli