Ja feia alguns dies que us volia ensenyar aquest vídeo, gravat el mes de maig a la Universitat de Vic, a partir de la cançó Hey, soul sister, dels Train. L’han dirigit Dani Feixas i Santi Hausmann,
La iniciativa ha partit de l’assignatura de creativitat dels estudiants de Publicitat i Relacions Públiques.
A més, a la Viquipèdia expliquen el següent:
Aquest LipDub ha comptat amb la participació de més de 900 persones, convertint-se així, i de moment, en el més multitudinari de Catalunya, d’Espanya i possiblement d’Europa. Des que es va penjar a internet, les visites rebudes han crescut exponencialment, obtenint 24.000 entrades durant el primer dia i 100.000 durant la primera setmana. El que realment caracteritza i diferencia aquest lipdub respecte als altres és la incorporació d’elements creatius com castellers.
Aquesta iniciativa de títol atraient, Llegir està de moda, m’ha arribat per diverses vies.
I, la veritat, he rigut una bona estona amb el vídeo i he pensat en quina raó té aquest paio: el Book no es penja ni necessita bateries o cables.
De tota manera, com gairebé sempre, l’important és el contingut i no ho és tant el continent, encara que poques coses hi ha tan perfectes com un llibre.
Gaudiu de la diada de Sant Jordi i regaleu molts llibres i roses. Read more…
A primera hora, en lloc de prémer el botó del comandament que porta habitualment a Els matins de Josep Cuní, punxo per casualitat el dial de RAC 105, un canal musical que ofereix videoclips de forma contínua.
Em trobo el Bruce Springsteen de Born in the USA, cantant Dancing in the dark
El veig movent els malucs i em recorda a alguns dels xavals sorgits de les múltiples operacions triomf que l’han imitat i imiten.
Però llavors The Boss estava a punt d’arribar als 35 i ara li falten uns mesos per als 60. Ja no es mou igual, però tampoc li cal.
Des de feia ja algunes setmanes volia compartir amb tots vosaltres una informació publicada al famós bloc britànic Mashable, dedicat a parlar de les novetats que hi ha a internet i en les xarxes socials.
Es referia als millors vídeos virals de l’any passat, i els més efectius, si voleu. Read more…
Cada dia és més evident que els videojocs adquireixen una qualitat cinematogràfica, com el recent Assassin’s Creed 2.
I també resulta més clar cada dia que passa que el cinema s’està convertint en un gran videojoc.
Les primeres imatges que s’han vist de Avatar, l’esperada pel lícula de James Cameron, i les del videojoc semblen confirmar-ho.
Per cert, tots dos jocs vénen apadrinat per l’empresa Ubisoft. ¿Casualitat? No: pura simbiosi artística, industrial i comercial.
Aquest vídeo, en concret, és una mostra del desenvolupament del joc, amb declaracions del propi Cameron i els seus artífexs.
Ahir apareixia aquest vídeo als telenotícies i als webs d’alguns diaris: és la reunió de més de 10.000 voluntaris que van anar a una platja de Ostende, a Bèlgica, per rodar aquest vídeo contra el canvi climàtic. Llegeix-ne una mica més
George Clooney mira cap al piano de cua que està a punt de caure-li a sobre. Un compte enrere indica que la solució ens la donaran el proper divendres..
A casa he tingut des de la típica típica cafetera italiana o moka, fins a la de filtre, tipus Melitta, passant per una senzilleta exprés. Mai m’ha semblat igual el café de casa que el del bar de la cantonada, que sempre és millor que el de la cantonada dels teus amics.
Però des de que em van regalar una cafetera Nespresso, fa uns mesos, he tornat a gaudir del fet de prendre cafè a casa. Read more…
M’han passat (gràcies Carme, gràcies Víctor!) aquest vídeo de College Humor.com que parodia la magnífica presentació de les pel·lícules de la productora d’animació Pixar.
Si busqueu a Google amb les paraules paròdies, Pixar i Youtube, segur que trobareu moltes més pel lícules curtes.
I no sé quin és millor, si l’original o les imitacions…
Ja se sap que els costums gastronòmics són molt diferents segons el país on es visqui.
Nosaltres considerem una delícia les ostres, que mengem vives… Per què ens ha d’estranyar que molts pobles africans i orientals degustin larves, cucs i insectes i els protagonistes d’aquest vídeo de National Geographic mengin el que mengen?
Bé … jo no crec que ho faci, la veritat.
Aquesta gent fa percussió amb qualsevol cosa d’un apartament i el seu vídeo ha rebut ja gairebé dos milions i mig de visites.
És un curt escrit i dirigit per Ona Simonsson i Johannes Stjärne Nilsson i produït per Kostr-Film.
Des del seu rodatge, l’any 2001, ha aconseguit més de 25 premis en un munt de festivals.
Ignoro la legalitat d’aquest web que em acaben de passar (gràcies, Esteve!), Però és una mina per als nostàlgics dels Beatles.
Es diu Beatles Tube i recull –sense ser totalment exhaustiu– nombrosos enllaços de cançons i vídeos del famós quartet de Liverpool a la xarxa, organitzat per llistes alfabètiques, així com ara lletres, vídeos i versions que altres grups i cantants han fet de les seves lletres i músiques.
De totes maneres, també us deixo els enllaços al web del grup, The Beatles.com, al seu propi canal oficial a YouTube i fins i tot a una pàgina en castellà publicada a l’Argentina.
Una bona amiga em passa aquest vídeo del grup uruguaià Cuarteto de Nos. És de fa un parell d’anys, però veureu que alguna de les solucions visuals del clip s’han posat de moda últimament en algun anunci i algun programa televisiu.
Acabo de veure Corren, un videoclip del grup Gossos i Dani Macaco, que m’ha animat el matí.
Cerco a la xarxa i trobo el vídeo, que comparteixo amb vosaltres… Vols llegir-ne més?
A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.
Trina Milan, presidenta de la Societat de Tecnologia i Coneixement de Catalunya, l’associació STIC.cat, té un bloc que es diu Platxèria, realment interessant, en el que al final de cada entrada o article hi afegeix el suggeriment d’un llibre, un disc i una pel·lícula, generalment molt ben triats en relació amb el tema que escriu.
Ha estat aquesta bona idea la que m’ha portat a pensar avui que, en lloc d’escriure sobre la inauguració d’una nova terminal T-1 a l’aeroport de Barcelona, la notícia del dia, un tema tan important com avorrit, puc fer alguna cosa semblant al que fa la Trina.
Comencem pel llibre: Aeroport, d’Arthur Hailey, que va donar peu al film homònim de George Seaton.
Com a musiqueta, la del vídeo que precedeix aquest text, Camarón cantant Volando voy, volando vengo.
I com a pel·lícula, que n’hi ha moltes, podem posar La terminal, de Steven Spielberg.
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
A primera hora, en lloc de prémer el botó del comandament que porta habitualment a 
És un curt escrit i dirigit per Ona Simonsson i Johannes Stjärne Nilsson i produït per 
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents