Avui, després de setmanes d’inactivitat gairebé forçosa en el meu blog de còmics, TeVeo, he pogut escriure una entrada sobre Adèle Blanc-Sec, el personatge creat pel gran Jacques Tardi, l’autor de Puta guerra, entre altres magnífiques historietes.
La raó és simple: aquest divendres s’estrena als cinemes Adèle y el misterio de la momia, una pel·lícula de Luc Besson basada en la sèrie d’historietes que tenen a la Adèle com a protagonista (nou, fins ara, més dos spin-off) i amb la maca Louise Bourgoin ficada a la pell de la intrèpida escriptora i detectiu.
Si heu llegit els còmics i coneixeu a la Adèle, com veieu a la Bourgoin en el paper?
En els últims temps prefereixo veure cinema optimista. Suposo que és el meu estat d’ànim. No és que menyspreï les grans pel·lícules que acaben malament, per dir-ho d’alguna manera. És que em ve de gust més veure una bona comèdia o una bona pel·lícula que, diguem-ho així, té un final feliç.
La gent d’Esto solo lo arreglamos entre todos ha publicat, per exemple, aquesta llista de les 10 pel lícules optimistes més recomanades pels seus lectors.
Amelie
La vida es bella
En busca de la felicidad
Big Fish
¡Qué bello es vivir!
Que se mueran los feos
Chocolat
La vida de Brian
Invictus
Bajo el sol de la Toscana
Naturalment, és una llista desequilibrada (hi ha més títols a la seva web), però cada un segurament té la seva. Però posar-se una d’aquestes pel·lís qualsevol nit ajuda a aixecar l’ànim, si estàs decaigut.
Aquesta setmana comença el Saló del Còmic de Barcelona i, com ja sabeu, al blog TeVeo, que público a El Periódico de Catalunya, hi he anat escrivint algunes entrades, que us convido a llegir.
Però, a més, acabo de veure aquest anunci de La Casera que m’ha semblat molt oportú aquests dies.
És una Peliculitas en tota regla, dirigida per Javier Fesser, que pren com a referència la famosa tira còmica 13 Rue del Percebe, del sempre genial F, el pare de Mortadelo y Filemón.
Si voleu veure tot l’anunci, cosa que de veritat val la pena, sobretot per als amants dels còmics d’Ibáñez, podeu fer-ho a Pedazo invento la Casera.es.
Un treball que demostra que els diners per fer cinema segueix estant en mans de la publicitat … bé, de qui la encarrega.
Los chicos del Notodofilmfest, aquest festival de cinema a través d’internet que va partir d’una idea de Javier Fesser per convertir-se en tota una referència de cinema alternatiu, ja té guanyador de la seva vuitena edició: : Capicúa,, un intencionat i apreciable minidocumentals de Roger Villarroya.
Villarroya, un barceloní de 25 anys, va realitzar un grau de Realització Audiovisual i ha treballat com a operador de càmera per a algunes productores d’actualitat informativa.
Ja havia estat finalista de la setena edició del Notodofilmfest i aquest any havia presentat dos curts més: Hemisferios i No estamos solos.
Segons el director del Festival, Daniel Sánchez Arévalo:
“Capicúa ha estat considerada millor pel·lícula per la seva estudiada senzillesa, per la seva brillant efectivitat, per la seva tremenda tendresa exempta de efectisme, i pel seu bonic homenatge a la primera i, sobretot, gent gran”
Aquest matí hem anat a veure l’Aliciade Tim Burton. Érem un grup d’adults enmig d’una multitud de nens, acompanyats dels seus pares, en una projecció que Disneyha fet als cinemes La Maquinista de Barcelona.
Ens ha agradat molt. Tim Burton s’ha portat l’aigua al seu molí i ha fet una cinta de les seves. No hi ha dubte que és és una pel·lícula Disney, que segurament poden veure les criatures, però no estic segur que sigui un film per als més petits de la casa. Com altres obres seves, hi ha molt de conte terrible en el rerefons d’aquesta Alícia, que poc té a veure amb la de dibuixos animats de la mateixa empresa.
Aquesta Alícia és una joveneta crescuda, que prossegueix el viatge a través del mirall iniciat per la nena de Lewis Carroll. Són els seus personatges, però qui escriu aquesta història, tan al·lucinada i al·lucinant com l’original és un tipus anomenat Tim Burton. I al seu costat, a les seves ordres, un meravellós repartiment (Johnny Depp, com el Sombrerer Boig; Helena Bonham Carter, com la Reina Roja de Cors; Anne Hathaway, com la Reina Blanca, i Crispin Glover, como el dolent Ilosovic Stayne o Sota de Cors) i la bella Mia Wasikowska (com Alícia) al capdavant, una jove actriu australiana a la qual havia vist a la tele en la sèrie En terapia.
Tom Cruise tenia només 5 anyets quan Peter Graves, mort ahir, es posava al capdavant de l’equip que va fer popular la sèrie de televisió Missió impossible. Va interpretar al sempre elegant senyor Jim Phelps (el ros del mig), al capdavant d’un repartiment en la qual hi va haver actors tan coneguts com Martin Landau i Leonard Nimoy. ¡Quines coses!
“Abraça la vida – Fes servir sempre el teu cinturó de seguretat”
És l’altra cara dels anuncis realistes, els de sang i morts.
Tots són igual d’eficaços, o no, però aquest apel·la –des d’un altre punt de vista– al lema “papa no corris” de tota la vida.
En poc més d’un mes l’han vist a Youtube al voltant dels 2,2 milions de persones. Read more…
Aquest matí ens hem acostat a veure la magnífica exposició sobre Federico Fellini que acull Caixafòrum a Barcelona.
Hem hagut de fer uns minuts de cua per entrar. Certament, l’entrada a aquesta mostra és gratuïta, però qui va dir que el cinema i l’art no interessen?
Dels premis del cinema català atorgats ahir a la nit, els Gaudí, us vull destacar el premi a la millor pel lícula, direcció i actriu: correspon a Tres dies amb la família, de Mar Coll i interpretada per Nausicaa Bonnín.
És una petita gran pel·lícula, impulsada des de la productora Escándalo Films, associada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, d’on està sortint un grapat de joves cineastes ben preparats.
Si us doneu un passeig per la seva web, podreu veure el que fan.
“Un teaser és el primer conjunt d’imatges que es publiquen d’una pel·lícula o videojoc. Aquestes seqüències només duren un parell de segons (no arriben al minut, generalment) i tenen finalitats publicitàries. Tot i que no arriben a ser un tràiler, expliquen d’una manera succinta el contingut del film o videojoc.”
Moltes vegades, sobretot en els darrers temps, és una forma d’intentar buscar finançament per part de joves creadors, sobretot estudiants de cinema i audiovisuals.
En aquest cas, correspon a El cosmonauta.
“Un projecte de llargmetratge de Riot Cinema Collective que utilitza internet per al seu finançament i distribució. Una pel lícula de ciència ficció produïda per tu i per molts més. Sota llicències obertes Creative Commons perquè la edites, copies, remescles i distribueixis com tu vulguis. Gratis.”
D’aquesta forma es presenten al seu bloc.
No és la primera ni l’última vegada que una pel·lícula s’aconsegueix finançar així. Ells porten ja inscrits més de 1.500 petits productors, a partir de dos euros la inversió mínima.
Aquí teniu una mostra del cinema de Eric Rohmer, que ens va deixar dilluns, 11 de gener, als 89 anys.
Es tracta de Le rayon vert, una pel·lícula llunyanement inspirada en la novel·la homònima de Jules Verne.
Després de resistir durant dies, amb el cap ple de crítiques negatives per tot arreu, per fi he anat a veure Avatar, la pel·lícula de James Cameron.
D’entrada, em van fer mal els nou euros que vaig pagar per veure-la amb les famoses ulleres 3-D, però no hi havia més remei.
Els nois i noies de Esto solo lo arreglamos entre todos recomanen aquesta pel·li per començar el dia amb un somriure als llavis.
Es tracta d'un curtmetratge premiat de Kurt Kuenne que dura uns 15 minuts.
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents