No és que sigui jo molt patriota, en general. Ni m’entusiasmen les banderes. Per no fer, no vaig fer ni la mili.
Els salvapàtries em causen profunda preocupació i els que escridassen els altres em fan por.
Sempre m’ha agradat viatjar i en el viatge i la visita a altres llocs he trobat cultures que m’han enriquit.
I quan visito altres països i cultures, intento mimetitzar-me i parlar, si més no, algunes paraules de les persones que m’acullen. No m’imagino a ningú, a França o a Portugal, per posar l’exemple dels nostres dos veïns, exigint-los a francesos o portuguesos que ens parlin en espanyol.
Fa més de 30 anys que vaig arribar a Catalunya. I en aquest temps he après a estimar aquesta terra i a entendre-la. A parlar en català, sense deixar de fer-ho en castellà, perquè jo venia del País Basc i en la meva família hi abunden els castellans. Saber, conèixer, entendre altres cultures, parlar un, dos, cinc idiomes és d’una gran riquesa.
Per a mi, la convivència es basa en la tolerància. I no entenc la intolerància dels qui des de fora d’aquesta terra s’entesten a imposar un únic idioma, una única cultura, menyspreant la llengua que ignoren.