Andrea Segre, director de ‘La pequeña Venecia’, en plena ‘acqua alta’.

Aquests dies, Venècia torna a ser notícia a causa de les greus inundacions que estan provocant les ‘acqua alta’. El mal temps ha donat lloc a unes condicions meteorològiques propícies per a l’arribada d’aquestes marees altes extraordinàries, que solen donar-se amb freqüència en la llacuna veneciana, afectant sobretot a la famosa ciutat i a Chioggia. Curiosament, entre les moltes pel·lícules rodades a Venècia, hi ha molt poques que reflecteixin aquest fenomen.

Cap dels grans títols filmats a la ciutat dels canals, com ‘Summertime’ (1955), ‘Anònim venecià’ (1970), ‘Mort a Venècia’ (1971), ‘Amenaça a l’ombra’ (1973), ‘Moonraker’ (1979), ‘El plaer dels estranys’ (1990), ‘Tots diuen I love you’ (1996) o ‘The tourist’ (2010), reflecteixen l”acqua alta’.

Que jo recordi, només una petita i encantadora pel·lícula ha sabut oferir (en algunes poques escenes) una mirada malenconiosa, romàntica i dramàtica de l’ ‘acqua alta’: ‘Io sono Li’ (2011), d’Andrea Segre, també traduïda com ‘Shun Li i el poeta ‘i’ la petita Venècia ‘, nom que sol donar-se precisament a Chioggia, una encantadora localitat situada a uns 50 quilòmetres de Venècia, a l’extrem sud de la llacuna.

Tao Zhao i Rade Serbedzija, a una escena de la pel·lícula.

Si podeu, trobeu aquest film, protagonitzat per l’actriu xinesa Tao Zhao i l’actor croat Rade Serbedzija. Narra la relació que s’estableix entre ella, una immigrant irregular, que treballa com a cambrera en un bar d’aquesta població, i un pescador eslau (anomenat el Poeta), que intenta ajudar-la davant la incomprensió dels vilatans i la sospita dels caps de la noia.

També us convidaria a anar a Chioggia i a altres illes menors. Sovint ens oblidem que, a més de Venècia, hi ha altres llocs a la llacuna veneciana que mereixen la nostra visita.

Per arribar a Chioggia -si es disposa de temps- esculli a l’mínim un cop l’opció marítima: prendre el vaporetto des de la parada de San Zaccaria i arribar fins al Lido; agafar l’autobús fins a l’extrem sud d’aquesta illa; passar amb el transbordador fins Pellestrina; recórrer amb autobús aquesta llarga i estreta illa, i finalment, prendre un últim ferri fins Chioggia. Un cop visitada aquesta localitat, potser és millor, això sí, tornar a Venècia amb autobús, que el deixarà a la plaça de Roma.

Aquest mateix divendres, per exemple, l’actor i director italià Stefano Accorsi aprofitava la situació per rodar a la plaça de Sant Marc unes escenes de la pel·lícula que protagonitza l’actriu Valeria Golino, però sembla que aquest tipus d’imatges no és una cosa que li agradi a l’Ajuntament de la ciutat. Potser hagi de incloure-la en la propera revisió del meu llibre ‘Venècia de cinema’.

Nota: originalment vaig publicar aquest article a Nosolocine.net.