Fa alguns anys vaig conèixer Sant Salvador de les Espases gràcies a un bon amic periodista, Pere Mejías, pare del també col·lega Sergi Mejías, un as de la informació motard. Pere va ser una de les primeres persones que va rebre un trasplantament de cor a Barcelona, ​​el 1992. Uns mesos més tard, el gran Josep Maria Espinàs li entrevistaria al programa ‘Personal i intransferible’ de la televisió autonòmica catalana (podeu veure el vídeo a el ‘a la carta’ de TV-3). Per desgràcia, Pere va morir fa 10 anys, l’octubre del 2009.

Però tornem a l’excursió en si. El nom del lloc em va atreure des del moment en què Pere m’ho va proposar: una ermita dedicada a un sant, de nom Salvador, i amb Espases com a cognom, tenia la seva gràcia. Es troba en un escarpat cim, no molt alt (no arriba al 500 metres), situat al terme de municipi d’Esparreguera, però accessible també des d’Olesa de Montserrat, i davant per davant de les característiques muntanyes del santuari de la Moreneta i el cèlebre monestir català.

Recordava la ruta amb certa nostàlgia i, fa uns dies, vam decidir repetir l’excursió amb la meva dona, que no coneixia el lloc. Li havia donat tant la tabarra, que va acceptar acompanyar-me. Tenint en compte que la memòria falla i que els camins canvien, sobretot si han passat més de 20 anys de la caminada que jo recordava de grat, vaig optar per endur-me un GPS, ja viejillo, però que funciona bé, i baixar-me una ruta de Wikiloc, una excel·lent pàgina web on els propis usuaris pugen les caminades que realitzen i que es pot consultar de manera gratuïta. Hi ha una aplicació per a telèfons mòbils per menys de 10 euros a l’any, que et salva de més d’una dificultat.

El que passa és que, de vegades, no et baixes la ruta millor (aquesta), sinó la que et sembla millor (aquesta altra). Jo vaig optar per la segona, perquè seguia una altra anterior molt maca, i vam donar una volta enorme, perquè no em vaig fixar que incloïa una altra petita cim, el Puig Cendrós, en una excursió circular. Va ser maco, al final, però afegim un parell de quilòmetres més en ascens a les nostres cames, que ja no són tan joves com quan vaig pujar-hi amb el Pere.

Vam sortir de prop de l’antic balneari anomenat la Puda (per les seves aigües sulfuroses pudents), situat a l’altura del quilòmetre 7 de la carretera C-55 de Olesa de Montserrat a Monistrol. Vam seguir el sender i, sempre en ascens, vam veure amb sorpresa com l’ermita quedava per sota del nostre nivell. Ens havíem saltat un petit desviament, que ens hagués portat de dret a Sant Salvador, tot i que en forta pujada. Vam seguir el camí que ens marcava el gps i vam arribar al Pla de Fideuer. Des d’allà, vam iniciar un lleuger descens per darrere del coll de Sant Bernat fins arribar al coll de Bram i, des d’aquí, a les escales tallades en pedra que pugen fins al cim on és l’ermita.

La vista de les muntanyes de Montserrat, amb el monestir encaixat entre elles, és una postal magnífica. Valia la pena l’ascens i gaudir de la panoràmica. El descens, per l’altre costat de la muntanya, és més senzill que la pujada, però tampoc és un camí de roses. Cal usar bon calçat de muntanya, gorra i crema solar si surt un dia calorós, i portar aigua i alguna cosa per picar a l’ombra de l’ermita, perquè els vuit i escaig quilòmetres de recorregut es converteixen fàcilment en més de tres hores de caminada per a gent gran, com nosaltres.