Ja estan a Amazon Prime Vídeo tres de les quatre temporades de ‘The Bold Type’, una de les sèries que va ser tota una sorpresa fa tres anys, bé qualificada per la crítica i situada entre les millors del 2017, però de la qual jo no havia sentit a parlar fins que … Bé, millor us ho explico des del principi, perquè aquesta producció de canal Freeform no sembla la més idònia per a la meva ‘target’, però l’estic gaudint en família.

La cosa va començar amb una xerrada entre amics sobre la llista de sèries que li han agradat més a José López aquests últims mesos (http://www.nosolocine.net/8-grandes-series-de-tv-que-he-visto -en-els-darrers-mesos /) i va seguir amb el comentari de la filla de trenta anys d’un de nosaltres, que estava enganxada a ‘The Bold Type’.

El primer que em va venir al cap va ser la paraula ‘bold’ usada en tipografia, que no és sinó la ‘negreta’ de tota la vida, amb la qual es ressalten termes i es destaquen frases i paràgrafs.

La noia ens va explicar de què anava la trama: la vida personal i laboral i les relacions de tres amigues de vint ( ‘millennials’) que viuen a Nova York i treballen per a una revista femenina fictícia de tiratge mundial, anomenada ‘Scarlet’.

Amb certa desconfiança no exempta de curiositat, pensant que m’anava a enfrontar a una versió renovada de ‘Sexe a Nova York’, vaig començar a veure el capítol pilot al costat de la part femenina de la família que, reconec, es va enganxar a la sèrie a els pocs minuts.

La trama segueix els passos de Jane Sloan (Katie Stevens), Kat Edison (Aisha Dee) i Sutton Brady (Meghann Fahy), encara que també s’incideix en la vida de la directora de la revista, Jacqueline Carlyle (Melora Hardin), una presència notable al llarg de la ficció.

Té la seva raó de ser: aquesta ‘dramèdia’ (comèdia dramàtica) està creada per Sarah Watson, la guionista de ‘Parenthood’, inspirada en la vida i carrera de la premiada periodista Joanna Cols, que va ser responsable de la revista Cosmopolitan (2012- 2016) i directora de continguts de la companyia Hearts. Com a curiositat, el marit de Melora Hardin en la realitat, Gildart Jackson, encarna esporàdicament a l’espòs de ficció de Jacqueline.

Filmada a Toronto, Mont-real ia Nova York, la història s’inicia amb les tres amigues vestides de festa i a punt de cridar com boges a el pas d’un metre per desfogar-se. Un ‘flashback’ explica que Jane acaba de passar d’ajudant de redacció a redactora de la revista; que Sutton és la secretària d’una executiva que aspira a treballar en el departament de moda; i que Kat és la responsable de xarxes socials de la publicació.

Les tres actrius principals, que també són estupendes cantants segons els seus currículums, tenen 27, 26 i 30 anys respectivament. Stevens tan sols havia rodat una sèrie prèvia, ‘Faking It’, mentre que l’australiana Dee protagonitzat algunes més, destacant en ‘Chasing Life’. Fahy, la major, ha passat per Broadway i ha intervingut en papers episòdics de diferents sèries i telefilms, amb ‘One Life to Live’ com la més llarga, fins arribar a ‘The Bold Type’, on el seu personatge és potser el més complex .

Producció de bon rotllo, d’aquestes que no deixen mal gust de boca, en la qual les tres amigues s’ajuden sense competir, pot enganyar d’entrada: els seus protagonistes són guapes i viuen bé gràcies al seu treball en un entorn laboral sofisticat, però toca tot tipus de temes, des dels problemes laborals i de desigualtat salarial, fins a les reivindicacions feministes sense complexos (el tema de el càncer de mama està molt ben tractat) i l’assetjament sexual, que es desenvolupa en el sensible desè i últim episodi de la primera temporada.

La sexualitat està tocada des del punt de vista de les noies: elles són les que estimen, manen, dubten, prenen i deixen a les seves parelles. Mentre una inicialment apocada Jane comença una apassionada relació amb un col·lega, Sutton manté un idil·li en secret amb Richard Hunter (Sam Page), un advocat de la revista. Al seu torn, Kat coneix Adena El-Amin (Nikohl Boosheri), una fotògrafa àrab que li planteja dubtes sobre la seva pròpia identitat sexual. Que la primera sigui mulata i la segona sigui musulmana i lesbiana a el mateix temps (no recordo un personatge així en una sèrie americana) facilita (lleugeres) referències la racisme als EUA i els problemes dels immigrants.

Estem doncs davant d’una entretinguda sèrie que agradarà a la part femenina i més jove de les famílies, i que pot fer pensar i reflexionar a la part masculina. És molt entretinguda, una cosa a tenir en compte, però menys superficial del que podria semblar … I a l’estar ambientada en el món de la premsa (la de paper i la digital) suposa un ‘bonus track’ per als que professem l’ofici del periodisme.