Fa uns dies s’estrenava en sales comercials ‘Estimats camarades’, l’última pel·lícula d’Andrei Konchalovsky, germà gran de l’una mica més famós i premiat director rus Nikita Mikhàlkov, que va passar amb certa discreció per Hollywood, on va rodar films com ‘El tren de l’infern ‘i’ Tango i Cash ‘. El film recrea amb seca precisió, en un ascètic blanc i negre i enquadrament acadèmic, la massacre de Novocherkassk (1961). Amb el títol de “El desencant cap al comunisme d’Estat”, vaig escriure originalment aquest article a Nosolocine.

Ho fa a través de la mirada d’un quadre de el Partit Comunista local (una esplèndida Iúlia Vysotskaya, esposa d’el director), militant nostàlgica d’estalinisme però que acaba desencantada quan els seus ideals (i la possible mort de la seva filla) xoquen amb la crua decisió de Govern soviètic de l’ ‘aperturista’ Nikita Jrushchov: disparar contra els treballadors d’una fàbrica en vaga i eliminar tot rastre d’aquesta massacre.

De ‘Estimats camarades’ ja ha escrit aquí mateix, a Nosolocine, l’amic José López. I coincideixo amb ell en l’admiració cap a aquesta obra major de Konchalovsky, un cineasta que als seus 83 anys mostra l’altra cara de l’totalitarisme comunista, aquell que els idealistes d’esquerres van començar a veure anys després d’aquesta massacre amb la Primavera de Praga i que ara mateix posen en relleu les insòlites manifestacions que s’estan produint a Cuba per motius bastant similars als de ‘Estimats camarades’: l’escassetat econòmica i la ceguesa de les autoritats davant els desitjos de llibertat i de poder expressar la seva oposició a el règim, sense por de ser detinguts, apallissats o morts. I això, tot i reconèixer que el bloqueig dels EUA cap a l’illa és el causant de gran part dels seus problemes.

Des d’un punt de vista dels ideals de les esquerres, en què la democràcia popular és allò al que es vol arribar, com és possible que els militars que han de defensar-nos dels tirans i poderosos, siguin obligats a disparar contra el propi poble? Per què les noves elits comunistes utilitzen el vocable “contrarevolucionari” per definir als que no combreguen amb les seves idees?

La pel·lícula de Konchalovski ens treu un cop més la bena dels ulls i ens descobreix que el comunisme sense democràcia ni llibertat d’expressió és una altra forma de totalitarisme repressiu. És el desencant cap a aquest comunisme d’Estat en què va derivar l’extinta Unió Soviètica, un sistema polític i administratiu que poc té a veure amb els ideals que pretenen aconseguir una societat més justa i igualitària. Unes idees en les creien els grans pensadors italians Antonio Gramsci, Palmiro Togliatti i Enrico Berlinguer, i els comunistes que van lluitar contra el franquisme i per portar la democràcia a Espanya.