La televisió sempre ha tingut molt més poder de difusió que la ràdio i aquesta, que la premsa de paper, tot i que la premsa escrita es porti la fama de perdurar en el temps i de tenir més influència. Uf.
Per exemple: el tema de la conciliació laboral i familiar ho hem tractat molts periodistes de premsa escrita. Va ser, per exemple, el primer número del Dominical, quan jo mateix coordinava aquest suplement ja extint i ara limitat a televisió. Curiosament, en aquell moment, interessava molt a un dels meus caps, pare recent. Uns anys enrere, quan jo ho era, més d’un cap et mirava malament quan jo volia conciliar i veure el meu fill petit abans d’anar a dormir. Quants individus preferien (i alguns prefereixen) allargar la jornada per arribar a casa quan els nens estan adormits!
Però al que anava: la repercussió del programa d’ahir a la nit de Jordi Évole, amb tres milions de persones veient ‘Salvados’, redueix el que era nostre abast en el paper a 20 vegades menys que l’impacte del seu programa: 20 vegades menys !
I no diguem l’entrevista d’Ana Pastor amb Edward Snowden, que va tenir gairebé dos milions enganxats a la pantalla veient La Sexta.
Per això està bé citar que també altres periodistes fan bones entrevistes, com aquesta altra, molt interessant, que ahir mateix publicava Marta Peirano a Eldiario.es.
També era de paper, encara que fos de tinta digital.