Aquests dies en que sento la nostàlgia viatgera i en què els cinemes segueixen tancats a Barcelona, ​​he volgut tornar a fer anar l’aigua cinèfila a la sardina viatgera i tornar-vos a parlar de Venècia. Hi ha diverses raons. La primera, la mort, ahir de Jan Morris, la millor escriptora de viatges: el seu llibre sobre Venècia és tot un referent (podeu llegir aquí el que ha escrit el col·lega Jacinto Antón, que la va entrevistar fa uns anys). L’altra és que dos directors espanyols (dos, i en plena pandèmia!), Álex de la Iglesia i Paula Ortiz, estan rodant a la ciutat dels canals. Una bona notícia que em permet recordar a un tercer, el pioner, fa uns anys: Jordi Torrent. Aquest article es va publicar originalment en Nosolocine.net

Anem pel primer: Álex de la Iglesia està filmant ‘Veneciafrenia‘. És el primer lliurament del segell ‘The Fear Collection‘, una sèrie de pel·lícules de terror impulsades pel director basc amb la seva productora, Pokeepsie Films, apadrinat per Sony Pictures Espanya i Amazon Studios. Això li augura una bona distribució en cinemes (si la pandèmia ho permet) i en la coneguda plataforma digital de pagament.

Pel que sembla, la història se centra en un grup de turistes espanyols que viatgen a Venècia amb la intenció de divertir-se i acaben ficats en un malson i lluitant per salvar la vida. Ingrid García Jonsson encapçala un repartiment que inclou a Silvia Alonso, Goize Blanco, Alberto Bang, Cosimo Fusco, Enrico ho Vers, Caterina Murino i Nico Romero, entre d’altres actors.

La primera volta de maneta (usant terminologia analògica) es va donar el passat 5 d’octubre a la ciutat italiana i es prolongaran durant set setmanes en localitzacions venecianes (carrerons estrets, placetes no massa transitades, el mercat de Rialto i algunes parades de vaporetto del Gran canal) ia Madrid (bàsicament en estudi). El mateix De la Iglesia s’acomiadava aquesta setmana d’aquests exteriors amb un tuit en què deia “últims dies a Venècia”.

L’original d’aquest film és que els exteriors s’han rodat a la capital del Vèneto, cosa inusual a la cinematografia espanyola. De fet, únicament un director espanyol ho havia fet abans: Jordi Torrent, un realitzador català establert a Nova York que va rodar a la ciutat, el 2014, ‘La redempció dels peixos’. De seguida em centraré en ella. Ho dic, perquè, curiosament, la realitzadora saragossana Paula Ortiz també està filmant allà un altre projecte internacional.

La directora de ‘De la teva finestra a la meva’ (2011) i de la premiada ‘La núvia’ (2015) està a Venècia rodant una adaptació de ‘Across the river and into the trees (A l’altre costat del riu i entre els arbres ) ‘, una de les últimes novel·les d’Ernest Hemingway. El gran Javier Aguirresarobe és l’encarregat de la direcció de fotografia.

Ortiz va buscar les localitzacions per a aquesta pel·lícula a inicis de 2020 i l’epidèmia que va començar a arribar a el nord d’Itàlia va fer que tornés a casa. El rodatge es va iniciar a l’octubre, fa unes setmanes, i l’equip està bregant amb la situació, que tornava a estar complicada a Itàlia per culpa de la pandèmia. La directora ho comentava així en el seu Instagram: “lockdown / quarantine / venice / tots quiets fins a veure / standby / seguim remant des de casa / across the river and into the trees / hemingway”.

El protagonista masculí és l’actor nord-americà Liev Schreiber, que també ha deixat constància a Instagram que li encanta la ciutat (“la més bella del món, al marge de Nova York”) i la seva gent. Mitjans locals li han fotografiat menjant pizza i fumant al balcó del seu apartament.

El digital Deadline va ser el primer a anunciar aquest projecte durant el Festival de Venècia i va citar com altres membres del repartiment a Matilda De Angelis, Laura Morante, Giancarlo Giannini i el nostre Javier Camara, que el gener del 2019 va estar filmant algunes escenes de la sèrie ‘ The New Pope ‘a Roma i a Venècia.

Publicat a 1950, el llibre narra les peripècies d’un veterà coronel d’l’exèrcit dels EUA, amb problemes de salut, que acudeix a Venècia a caçar ànecs i per trobar-se amb la seva jove i aristocràtica amant veneciana. La novel·la inclou clars elements autobiogràfics, ja que Hemingway, cinquanta anys com el seu personatge, va viure una temporada a la ciutat dels canals juntament amb la seva quarta esposa, Mary Welsh, i es va enamorar (diuen que de forma platònica) durant una partida de caça de Adriana Ivancich, una joveníssima comtessa de només 18 primaveres.

A més d’aquest film, Paula Ortiz tenia entre mans un guió sobre santa Teresa de Jesús, coescrit amb Juan Mayorga que adaptava l’obra d’aquest últim ‘La llengua en trossos’. El projecte ha patit una ensopegada, al haver-se denegat la subvenció de l’Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals, ja que s’ha “esgotat la dotació pressupostària” de què disposen a l’ICAA per a aquest any. Un problema que ha afectat a molts altres coneguts realitzadors. No hi ha diners.

Però tornem al pioner, al primer cineasta espanyol que es va atrevir a anar a rodar a la ciutat dels canals: Jordi Torrent, que va filmar ‘La redempció dels peixos‘ durant l’estiu de 2013 a Venècia. La pel·lícula narra el viatge “laberíntic” d’un fill per conèixer el seu pare, que el va abandonar quan era un nen. Miquel Quer i Lluís Soler, encapçalaven el repartiment, ple d’actors venecians. Jose López va comentar el film en el seu dia a Nosolocine.

Torrent, que resideix a Nova York, va respondre amablement a les meves preguntes per videoconferència, quan li vaig indicar que desitjava incloure en una nova edició de la meva guia ‘Venècia de cinema’ (2015). Em va explicar que havia fet servir com a teló de fons la caòtica i laberíntica trama urbana de la ciutat dels canals per descriure el procés intern de el jove després de descobrir la identitat del seu pare, que amaga aspectes poc clars del seu passat i present.

En la decisió de el director va pesar també el seu amor per la capital veneciana, al fet de que la seva dona, Flavia Galuppo, fos novaiorquesa d’ascendència italiana (a més de directora artística de la pel·lícula) i al fet de que tots dos tenen molts amics a la regió. També em va explicar alguns detalls més, que deixo per a incloure en el llibre i que podreu llegir en punt es publiqui.

CODA. Després de publicat aquest text, en Jordi m’ha deixat un amable comentari al final de la versió castellana, que diu el següent: “Gràcies, Txerra, per incloure’m en aquest bonic article. Com nota a peu de pàgina et farà gràcia saber que l’escena de l’estudi d’artista que es veu a ‘La Redempció dels Peixos’ la vam rodar a l’estudi de pintor venecià Bobo Ivancich, nebot de la Ivancich que va enamorar a Hemingway”.

La veritat és que Venècia segueix sent un imant per al cinema. Recordo que a l’hora d’afrontar la meva ‘Venècia de cinema‘ vaig arribar a comptar més d’un centenar de pel·lícules allà rodades. D’elles, vaig decidir eliminar de la llista inicial més de la meitat que únicament tenien algun pla purament venecià, i em vaig decantar finalment per una trentena llarga. La majoria corresponen a produccions filmades àmpliament a la ciutat o la importància a nivell internacional em ‘obligava’ a incloure-les.

Quan vaig acabar de redactar el text, vaig decidir finalitzar-lo amb ‘Effie Gray’ (2014), el melodrama d’època rodat per Richard Laxton, amb Dakota Fanning, Emma Thompson, Tom Sturridge i Greg Wise. En aquell moment, els meus editors em van suggerir un límit de pàgines, però ara em veuré obligat a superar-lo, perquè no puc deixar d’incloure a aquests directors espanyols en una propera edició de el llibre: Jordi Torrent, Álex de la Iglesia i Paula Ortiz.