Txerrad@s: arxius

Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Txerrad@s: arxius - Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Algunes ‘piulades’ fins el 28 de maig

Powered by Twitter Tools

King Kong de llautó

king_kong2_b

De vegades pujo fotos a la xarxa des del mòbil.
Habitualment faig servir Instagram, una aplicació per l’iPhone que m’agrada molt per la seva facilitat d’ús i immediatesa, així com per una petita col·lecció de filtres que li proporciona un toc especial a la imatge.
Tendeixo a publicar a Twitter i Facebook, de manera que moltes vegades passen desapercebudes per als que sou lectors habituals d’aquest bloc.
Per això he pensat en col.locaré aquí les últimes que he pujat, però sense retocar.
Avui us deixo aquest gegantí King Kong de llautó, convertit en tobogà infantil. La foto la vaig prendre a les rodalies de Coma-ruga (Baix Penedès), a la província de Tarragona.
I aquí sota teniu la foto original i la que vaig pujar a la xarxa mitjançant Instagram.

king_kong01_b

Dones amb premi

El Club de les 25, un grup de dones independents que lluita des de fa 13 anys “per fer arribar als estaments polítics i socials tot l’arc discriminatori que pateixen les dones al nostre país i a la resta de la globalitat femenina”, fundat per l’avui molt popular periodista rosa Karmele Marchante, acaba de donar a conèixer els noms de les premiades aquest any per aquest col·lectiu.
Són noms com els de la jove esportista catalana Gisela Pulido, set vegades campiona del món de kitesurf, aquesta especialitat obtinguda a partir de fer cabrioles sobre una planxa de surf i un estel que tira del surfista; la directora de cinema Isabel Coixet, en aquest cas per la seva denúncia constant contra la violació dels drets humans en qualsevol lloc del món; la periodista i blocaire egípcia Shahinaz Abdel Salam, per la seva lluita contra el règim de Hosni Mubarak i les violacions de drets humans a Egipte; els actors i germans Julia i Emilio Gutiérrez Caba, per la seva destacada trajectòria professional i en representació de la saga d’actors de la qual procedeixen, i Ediciones Cátedra, per la seva col·lecció Feminismes.

La marea blava

Foto tomada ayer por la mañana en la plaza de Catalunya, en Barcelona (de Txerra Cirbián)

En aquests moments en què tots els mitjans de comunicació es bolquen a mostrar la marea blava que ens inunda, que ha negat la immensa majoria dels ajuntaments espanyols, val la pena rescatar un parell d’articles que acaba d’púbica la revista Sin permiso.
Es tracta de Mejor al revés: ¿cuál es la alternativa real al Movimiento del 15 de Mayo?, d’Antoni Domènech, editor general d’aquesta publicació, i Palabras del 15 de Mayo, de Carlos Taibo, profesor de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Madrid.
Domènech ens recorda, entre altres coses, que tenim una llei electoral molt poc democràtica:

“L’actual llei electoral antidemocràtica, condemnant definitivament a la marginalitat, entre altres veus polítiques dissidents, a la tercera força política espanyola (Esquerra Unida i ICV, que, conservant miraculosament encara un milió de vots, té ara mateix només dos diputats, tres vegades menys que el minúscul PNB socialcristià.”

Taibo, per la seva banda, també incideix en això:

“En diuen democràcia i no ho és. Les principals institucions i, amb elles, els principals partits han aconseguit demostrar la seva capacitat per a funcionar al marge del soroll molest que emet la població. Els dos partits més importants, en singular, escenifiquen des de temps enrere una confrontació aparentment severa que amaga una fonamental comunitat d’idees. Tots dos mantenen a les seves files, per cert, a persones de més que dubtosa moralitat. No és difícil endevinar el que hi ha al darrere: en els fets són formidables corporacions economicofinanceres les que dicten la majoria de les regles del joc.”

Unes regles, que, sense anar més lluny, pretenien deixar fora d’aquest joc als 313.000 votants de Bildu al País Basc.
Vistos els resultats d’ahir, com és possible que els més de 1,6 milions de vots d’aquesta tercera força política (IU-ICV) no es tradueixin en pràcticament res davant els 773.000 de CiU o els 327 del PNB, per exemple? I aquí a un any, es repetirà el fenomen, si no fem res per evitar-ho.
Comparteixo en certa manera les opinions de Taibo i Domènech: el nostre sistema actual necessita correccions que ho facin més democràtic.
Em preocupa el gir a la dreta d’aquest país, fins i tot en zones on la corrupció campa a plaer.
No sé com podem afrontar el descontentament d’àmplies capes de la nostra societat-que no només són els indignats acampats en moltes places, sinó molts més-que no confien en absolut en els partits tradicionals … Un descontentament que pot esclatar en qualsevol moment, perquè la crisi i l’atur són ja insuportables. Qui no té res a perdre pot actuar de la forma més extrema possible.
Una cosa haurem de fer des de les opcions progressistes per animar els milions d’abstencionistes, als més de mig milió de persones que han votat en blanc, que hi ha opcions que els representen i que no són els dos grans partits espanyols, les polítiques econòmiques no crec que variïn substancialment.
Joan Herrera, líder d’ICV, va ser potser l’únic que va fer ahir a la nit un exercici de reflexión reflexió sobre el fenomen i els indignats:

“Amb aquests resultats, el que farem a partir de demà és treballar per ser la veu de molta gent d’esquerres i hem d’entendre que tenim una responsabilitat: ser la veu de la gent que vol una altra sortida de la crisi”.

Com deia aquell paperet de la foto: canvia el present perquè el futur sigui teu

Algunes ‘piulades’ fins el 21 de maig

  • @Txemacg ha subido a flickr una foto de #acampadaSol que dice "detras de un corrupto hay seis tertulianos". X un periodismo menos opinativo #
  • Con internet y las redes sociales, el dia de reflexión se alarga hasta el mismo #22M #spanishrevolution #acampadaBCN #acampadaSol #
  • #acampadabcn #acampadasol y otras #acamapadas adelante, pero dar un palo a quien toque #22M . La abstención siempre favorece a los poderosos #
  • Bon dia a tots els #acampadaBCN i als que volen canviar el món. eso pretende #icv #gentedeizquierda y muchos otros #22M y también cada dia. #
  • el tema de la noche son las #acampadas #acampadaBCN #acampadaSol y #acampadaMurcia entre otras. ¿Hasta dónde llegará la #spanishrevolution ? #
  • #icveua #icv Goma: no queremos votos sólo para frenar a la derecha sino para cambiar el futuro. La indignación transformada en votos #22M #
  • Podemos escoger como nos enfrentamos a los problemas, dice Ricard Gomà en el acto de #icveua en bcn #22M http://instagr.am/p/ERoCD/ #
  • Nadie puede recortar nuestras ideas. Ahora mismo, en el acto de #icv #22M http://instagr.am/p/ERloL/ #

Powered by Twitter Tools

Dia d’internet

Avui és un bon dia per reivindicar Internet com a eina de difusió de les nostres idees amb tota la llibertat del món, però també amb tot el respecte cap al contrari.
L’esquerra no té por dels indignats (cabrejats, diu algun blocaire), però ha d’integrar el millor de les seves reivindicacions i fer-les seves. La dreta no ho farà mai.
És un dia per citar, per exemple, llocs com Democracia real ja barcelona i Democracia real ya.
La part final del seu manifest, que podeu llegir en aquest enllaç, diu:

“Crec que puc canviar-lo. Crec que puc ajudar. Sé que units podem. Sal amb nosaltres. És el teu dret”.

Tots podem.

Joves amb iniciativa

Aquest matí m’he passat pel míting d’ICV-EUiA.
Abans de seguir, una nota prèvia: com deia Manel Barceló, presentador de l’acte, estaria bé que els líders d’Iniciativa deixessin aquest munt de sigles en una o dues paraules, més fàcils de recordar pel públic en general. No sé … Iniciativa a Seques, per exemple.
Segueixo: entre discurs i discurs, m’ha cridat l’atenció un vídeo fet pel sector jove del partit: una pel·licula feta amb quatre quarts, amb objectes de cartró, senzilla i directa, però realitzada amb més imaginació i carinyo que molts dels anuncis electorals de les grans formacions polítiques.
Gaudir-la, perquè són només uns segons, però intensos.

Algunes ‘piulades’ fins el 14 de maig

Powered by Twitter Tools

Respirar, escriure, viure

Georgina Cisquella, col·lega dels temps de la Universitat Autònoma de Barcelona, extreballadora ja de RTVE, on dirigia el magnífic programa Cámara abierta 2.0, m’envia una nota en què ens anuncia l’estrena del documental que ha realitzat Renato Sanjuán a partir d’una idea original d’ella mateixa sobre el veterà periodista Enrique Meneses.
Es titula Oxígeno para vivir. Periodismo de la generación Magnum a la 2.0 i es podrà veure als Cinemes Alexandra (Rambla de Catalunya, 90) de Barcelona, a partir d’aquest divendres, dia 13.

“Enrique Meneses és un periodista espanyol de 81 anys, i més de 60 els ha dedicat a aquesta professió. seves fotos de Fidel Castro i el Che a Sierra Mestra, les marxes negres de Washington, els seus viatges per Àfrica d’El Caire a Ciutat del Cap , La seva experiència en els reporters de TVE, són només una part de la seva biografia. En l’actualitat, amb un emfisema pulmonar, segueix practicant el periodisme amb passió des de la seva bitàcora. La pel·lícula gira al voltant de la seva vida quotidiana, en la qual intervenen els seus amics Manu Leguineche, Rosa M. Calaf, Gerardo Olivares, Gervasio Sánchez, Rosa J. Cano i la seva filla Bàrbara Meneses. També obre una reflexió sobre l’evolució del periodisme des de la generació Magnum a la 2.0. “

Perquè vegeu de què va el tema, us deixo aquest parell de vídeos i el blog del protagonista, que segueix al peu del canó.

Jordi Évole

Ahir publicava una entrevista amb Jordi Évole a El Periódico de Catalunya.
El motiu era doble.
El primer, perquè és un excel·lent reporter televisiu que, al seu programa de Salvados (els diumenges a la nit, a La Sexta), està aconseguint uns incisius retrats periodístics de temes complexos en els quals no cal ni la ironia ni la denúncia, però amb la necessària dosi d’entreteniment, que tot programa televisiu precisa.
El segon, encara que més important per a la meva empresa, el fitxatge de Jordi com a col·laborador del diari, on cada diumenge farà un molt peculiar resum informatiu setmanal, trufat d’humor, en set tuiteos.
Val la pena llegir-los, somriure i, si us ve de gust, votar els millors.