Txerrad@s: arxius

Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Txerrad@s: arxius - Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Monthly Archives: April 2010

Qui arregla què

Des que la gent del web Això només ho arreglem entre tots va posar en marxa la seva idea, han aparegut un fotimer de llocs més que copien part del missatge.
Com expliquen avui els responsables a la seva web, hi ha algunes imitacions que es fan amb gràcia (com les de l’esquerra) i altres que no tant.

Des que es va iniciar aquesta campanya, no han parat de sorgir versions, imitacions i idees variades inspirades en el seu eslògan, logotips, disseny o concepte. La creativitat original ha donat lloc a un llenguatge propi amb què juguen molts … Encara que algunes no deixen de tenir el seu sentit de l’humor, en cap cas podem admetre les que imiten o copien la nostra web per fer política, recaptar diners o sembrar discòrdies. No participem en aquest tipus d’iniciatives, ni compten amb el nostre suport, ni ens representen de cap manera.

Puc estar d’acord amb part del que diuen, sobretot a l’apartat de “recaptar diners o sembrar discòrdies”, però a mi, personalment, no em sembla gens malament (i així ho vaig escriure) la contracampanya d’un grup (segurament d’alguna esquerra alternativa, tot i que no demana el vot per a ningú) que va titular la seva web Això només ho arreglem sense ells i que inclou una d’aquelles frases lapidàries a peu de pàgina, signada per Bertolt Brecht:

“És molt més greu fundar un banc que robar.”

I és que els banquers (i alguns empresaris, com el cap de la patronal, per exemple) mai han tingut bona fama, però actualment, gens.

OK Go

Fa uns dies, el meu amic Jordi M. em va passar aquest enllaç del grup OK Go, n del grup OK Go, nom que jo he volgut traduir com “d’acord, endavant!”. Una frase molt adequada per als meus entristits amics culers: “No passa res, tranquils. D’acord, el Barça ha perdut. Però encara esteu entre els quatre millors equips europeus d’aquest any”.
I si us ve de gust veure el com es va fer, punxeu aquí.
La web del grupo és Ok Go.net, i el se bloc, The will to rock.

Finalment, un telèfon 900

No tinc telèfon mòbil ni cap compte ni adsl amb l’empresa Orange. És més: no sé si funciona bé o malament, així que em tindreu que disculpar en aquest aspecte.
Però acabo de rebre una nota que indica el següent:

“Tots els clients del servei d’ADSL d’Orange comptaran, des del proper 18 de maig, amb un nombre d’atenció al client completament gratuït per a resoldre tot tipus d’incidències tècniques, fer les seves consultes, contractar nous serveis.
Els clients podran trucar al nou 900.901.300 tots els dies de l’any, durant les 24 hores del dia, de forma totalment gratuïta, tant si són trucades realitzades des d’un telèfon fix com des d’una línia mòbil, amb independència de l’operador de la mateixa ( …)
El nou servei 900 es suma al telèfon d’atenció comercial general 1414 i al nombre 470 per a les trucades d’atenció al client de mòbil, tots dos completament gratuïts.”

Fins ara, un truc era buscar un fix que no fos un 901 o un 902 per fer les trucades, perquè el ADSL inclou habitualment les trucades a telèfons fixos de numeració normal. Amb aquesta decisió, Orange s’avança a altres empreses i satisfà als milions d’usuaris de ADSL.
Em pregunto a què esperen la resta d’operadores per fer el mateix, amb la pasta gansa que guanyen?

Una triatleta Bàrbara

Estava fent jo una mica d’esport al gimnàs, per allò de rebaixar els quilets de més que a un se li posen al voltant del cinturó, quan em vaig fixar en una de les pantalles de televisió que ens han col.locat a la sala.
Era una retransmissió del triatló femení del passat dia 11 a Sydney, que oferia el canal Teledeporte de TVE.
Em va impressionar veure a aquelles joves nedant, en bici i corrent … però em va meravellar la progressió d’una dona chiquita que en l’últim tram aconseguia avançar unes competidores un cap més altes que ella.
Quan va travessar la i la van enfocar, vaig veure que es deia Bárbara Riveros Díaz i que era xilena.
Vaig buscar a internet fins arribar a la pàgina de la organització dels Campionats del Món de Triatló , i a l’article sobre el triomf de la corredora i al seu perfil, tot en anglès.
I després vaig descobrir que l’atleta té la seva pròpia pàgina web, i en ella, un relat de la prova que fa la mateixa noia fa i que titula d’aquesta manera: “Oh, merda, quina batalla! Disculpin-me per l’expressió. Això sí que va ser un rock and roll en una festa de por “.
Continue reading →

Ídols jovenils?

M’arriba via nota de l’agència Tinkle una informació d’Habbo, la coneguda xarxa social de la Corporació Sulake, que diu així:

“Els principals icones de la moda per als joves són Lady Gaga, Paris Hilton, Gisele Bündchen i Miley Cyrus. Lady Gaga resultar ser la número u, tant per als nois com per a les noies, en tots els països… excepte a Espanya. El número dos per als nois va ser Michael Jackson, mentre que per a les noies, la segona favorita va ser Miley Cirus.”

En aquesta excepcionalitat que és Espanya, resulta que la llista de celebritats -per Habbo, repeteixo- l’encapçala… Cristiano Ronaldo!!!

Continue reading →

Notodofilmfest

Los chicos del Notodofilmfest, aquest festival de cinema a través d’internet que va partir d’una idea de Javier Fesser per convertir-se en tota una referència de cinema alternatiu, ja té guanyador de la seva vuitena edició: : Capicúa,, un intencionat i apreciable minidocumentals de Roger Villarroya.
Villarroya, un barceloní de 25 anys, va realitzar un grau de Realització Audiovisual i ha treballat com a operador de càmera per a algunes productores d’actualitat informativa.
Ja havia estat finalista de la setena edició del Notodofilmfest i aquest any havia presentat dos curts més: Hemisferios i No estamos solos.
Segons el director del Festival, Daniel Sánchez Arévalo:

“Capicúa ha estat considerada millor pel·lícula per la seva estudiada senzillesa, per la seva brillant efectivitat, per la seva tremenda tendresa exempta de efectisme, i pel seu bonic homenatge a la primera i, sobretot, gent gran”

Continue reading →

Veritat, justícia, reparació

Hi ha coses que se’ns s’obliden fàcilment … o que les noves generacions potser desconeixen.
Coses que es van tancar en fals després de la transició. Francisco Franco va morir el 1975, però els seus hereus encara segueixen presents i no s’amaguen ni s’avergonyeixen.
Us cito una frase d’Amnistía Internacional:

A Espanya, més de 100.000 persones van desaparèixer durant la Guerra Civil i el règim franquista.
Gairebé 40 anys després de la fi de la dictadura, les seves famílies segueixen esperant veritat, justícia i reparació.

Un d’aquests desapareguts és, era, el meu besavi. El seu fill, el meu avi, es va lliurar de dues condemnes a mort, però va passar diversos anys a la presó. Mai va tenir una arma a les mans, però la revolta franquista li va agafar en zona nacional i va ser detingut i empresonat. El seu delicte: ser un treballador, un sindicalista, un home bo …
Avui hi ha hagut múltiples actes a favor de no deixar de banda aquest oblit, concretat en un suport a la figura del jutge Baltasar Garzón.

Amb les víctimes en el cap i les lleis internacionals a la mà, ara observem amb una enorme preocupació que el Tribunal Suprem pugui considerar delicte de prevaricació les investigacions de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme.

Llegir està de moda

Aquesta iniciativa de títol atraient, Llegir està de moda, m’ha arribat per diverses vies.
I, la veritat, he rigut una bona estona amb el vídeo i he pensat en quina raó té aquest paio: el Book no es penja ni necessita bateries o cables.
De tota manera, com gairebé sempre, l’important és el contingut i no ho és tant el continent, encara que poques coses hi ha tan perfectes com un llibre.
Gaudiu de la diada de Sant Jordi i regaleu molts llibres i roses.
Continue reading →

La rosa de l’Afanoc

Demà és Sant Jordi i es compraran i repartiran milions de roses. L’Afanoc, l’associació de familars de nens amb càncer ha llançat la iniciativa de la Rosa dels Xuklis, de manera que si t’acostes a una floristeria que col.labora amb l’entitat, part del cost de la flor anirà a parar a aquest nens i les seves famílies.
No hi ha moltes, però podeu fer una ullada al lloc web La Casa dels Xuklis on s’explica a què es destinen aquests 50 cèntims de cada rosa.

“Participa a la campanya La Rosa dels Xuklis i ajuda’ns a acabar La Casa dels Xuklis, una casa d’acollida pels familiars dels 350 nens i nenes malalts de càncer que cada any han de deixar els amics, l’escola i la família i desplaçar-se fins a Barcelona per rebre tractament.
Això, a més d’una gran despesa, suposa un gran estrés, ja que a la dificultat d’encarar el diagnòstic, s’hi suma un problema econòmic i logístic. Per això és tan important poder oferir-los una casa d’acollida, on puguin oblidar-se, en la mida que els sigui possible, de l’hospital i de la malaltia.”

Suport a Garzón

Investigar crims contra la humanitat no és delicte.
Per això, en aquest tema, jo també dono el meu suport al jutge Baltasar Garzón.
Podeu llegir més coses en aquest enllaç: Jo recolzo a Garzón.
El día de Sant Jordi, a les 18.30 hores es fa una concentració cívica a Barcelona:

Convocatòria unitària a partir d’una iniciativa ciutadana a tot l’Estat el mateix dia, a la mateixa hora, sota el lema d’ “Investigar els crims contra la humanitat no es delicte. Jo recolzo a Garzón.”