Txerrad@s: arxius

Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Txerrad@s: arxius - Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

i…

Sempre m’han agradat els punts suspensius al final d’un text.

Explica la RAE:

Signe de puntuació format per tres punts consecutius (…) – i només tres -, anomenat així perquè entre els seus usos principals hi ha el de deixar en suspens el discurs.

I l’Enciclopèdia Catalana:

Signe de puntuació (…) que indica que el sentit d’una frase resta suspès, que una enumeració és incompleta.

I la Viquipèdia:

Tenen el mateix significat gramatical que el punt, tot i que indiquen al lector que la frase precedent podria continuar.

Joaquín Sabina els utilitza en “Lo peor del amor“:

El pitjor de l’amor és quan passa / quan al punt final dels finals / no li queden dos punts suspensius…

En aquest cas, ho podeu aplicar al final d’aquest any… que segueix el 2010, d’aquí a unes hores.

Nadala simbòlica

Felicitació del Palau de la Música CatalanaCom és habitual, en aquestes dates a tots ens arriben desenes de nadales. I quan et dediques al món de la comunicació, aquesta xifra puja a vegades a centenars.
Amb un cert retard, ahir em va arribar aquesta que reprodueixo, del Palau de la Música Catalana, una entitat que s’ha fet més famosa en els últims mesos pel cas Millet, que per la seva excel lent tasca musical al llarg de molts anys.
M’ha fet gràcia la cartolina, amb una fulla d’olivera al centre, en senyal de pau o potser d’esperança, i algunes de les paraules que l’envolten, com creativitat, passió, sensibilitat, talent, relatives a aquesta parcel·la de l’art que és la música.
Però també n’hi ha d’altres: compromís, confiança, professionalitat, rigor, transparència…
Les primeres se’ls dóna per suposat. Les segones són el que la societat els exigeix.

Regalar artesania

Des de fa temps vaig deixar per després de les festes els regals de caràcter tèxtil: la roba, per a les rebaixes, senyors, i si no, que inventin alguna cosa per disminuir els preus abans del dia 6.
Però com que no és qüestió de deixar a la família i els amics sense un regalet, opto gairebé sempre pel regal cultural (un llibre, un disc, una pel lícula) o artesanal.
En diferents punts de Barcelona (com en altres ciutats) i, sobretot, a la Gran Via, entre Rocafort i Urgell, se situen les parades de l’Associació de Tallers Artesans, on es pot trobar una oferta abundant.
Després de passejar per entre les casetes diversos dies, jo he trobat molt interessants, en particular, les que us detallo ara: les joies de Peca!; les terracotes d’Iris; les lampadetes de Llums i Trons; les peces de cartró de Felip i Cristina; i les escultures de Pilar Mingorance.
És clar que, si feu un tomb, hi trobareu més coses.

El iJam

S’ho han cregut? No, no és una innocentada… però podria ser-ho.
Ja, ja sé que no és nou, però la meva amiga Carme (gràcies) em va passar l’altre dia i vaig pensar que era el més adequat per a aquesta data: Els Sants Innocents.
L’iJam, els productes col·laterals (iLom, iChis, iFua y el iJam nano) i els perifèrics (iKnife, iHand, iClena, iPincho e iBread) són un magnífic i divertit invent de l’empresa de publicitat Shackleton Espanya, creadora de la campanya , entre d’altres, de Visc(a)Barcelona. Santa innocència!