Cada cop som més els que fem fotos digitals. I el que abans era una màgica tasca de laboratori (revelat, enquadrament, retoc) ara ho fem mitjançant programes informàtics.
El més utilitzat pels professionals, és el Photoshop, una eina meravellosa, potent i … caríssima.
L’empresa Adobe, propietària d’aquest programa, ofereix una alternativa molt senzilla, però gratuïta, el Photoshop Album Starter Edition, amb el qual es poden fer alguns retocs bàsics.
Però si un vol utilitzar un programa d’edició d’imatges digitals com aquest, però sense necessitat de copiar-lo i fer-lo servir il·legalment, hi ha una alternativa lliure, gratuïta i de gran qualitat, que es diu Gimp (les seves inicials provenen de les paraules GNU Image Manipulation Program).
Per aprendre els passos bàsics d’aquest editor fotogràfic hi ha alguns webs on s’en parla, com aquest Manual del Observatorio Tecnológico del Ministeri d’Educació o aquest altre Curs de tractament d’imatges amb Gimp de l’Institut de Màquina Herramienta d’Elgoibar, un centre públic de Formació Professional pertanyent al Govern Basc (descobert via Barrapunto). També hi ha una traducció al català del Gimp per part de Softcatala.
Monthly Archives: February 2009
Una absència polèmica
Hi ha més democràcia al nostre país amb la impossibilitat legal que l’esquerra abertzale concorri a les eleccions autonòmiques, aquest diumenge, al País Basc?
Jo tinc els meus dubtes. L’absència d’aquesta opció política al Parlament de Vitòria deixa fora de joc a molts milers de bascos.
Cantar per Darfur
Demà, divendres, típic dia d’estrenes, és possible que ocult entre la resta de pel lícules, arriba a les pantalles de Barcelona i d’altres poblacions un film humil, però gran en intencions: es titula Sing for Darfur i ens intenta conscienciar sobre aquesta zona d’Àfrica a l’oest del Sudan, fronterera amb la República Centreafricana, el Txad i Líbia, on s’està produint un gravíssim conflicte, amb neteja ètnica de milers de persones i l’exili de milions.
Val la pena donar un cop d’ull al lloc web del film, en el qual han col·laborat nombrosos membres de l’audiovisual català, i fer qualsevol de les 10 coses que ens proposen per ajudar en aquesta causa.
El Punt
Aquests dies en què la crisi econòmica s’ha aguditzat i que es ceba més en alguns sectors, com és el dels mitjans de comunicació i, en especial, en el de la premsa escrita, bo és citar un diari que acaba de fer 30 anys i que està sobrevivint gràcies a la seva aposta pel localisme.
És el cas d’El Punt, que a més a més estrena web, ara sense relació amb el portal Vilaweb.
Ha dividit el seu nou lloc web en columnes, situant a l’esquerra la informació local, referida als municipis i comarques catalanes; en el centre, la relativa als països catalans, i a la dreta, la d’Europa (Espanya inclosa), i resta del món.
És una aposta diferent, i potser complementària, de la qual realitzen diaris més generalistes, com ara El Periódico i La Vanguardia, per exemple.
Mateo & Martin
Aquests dies s’han estrenat a la tele algunes sèries espanyoles: Águila Roja i Pelotas, a TVE, i Doctor Mateo, a Antena 3.
Pe
Ja la coneixem tan sols per dues lletres, Pe, i Penélope Cruz ha aconseguit la grossa amb, potser, la pel·lícula més dolenta d’en Woody Allen.
Aquí la teniu, amb un Oscar a les seves mans, rodejada de les millors actrius del món.
Les apostes dels Oscar
Aquesta nit és la gala dels Oscar, la festa de tot cinèfil que es preï, malgrat lo avorrides que solen ser la majoria de les cerimònies i els acudits insofribles dels seus presentadors.
Per a nosaltres, la possibilitat que guanyi Penélope Cruz un Oscar a la millor actriu secundària li dóna un punt més d’interès.
Continue reading
Una mà de contes
Una mà de contes és un programa infantil de la tele catalana, dirigit per Manuel Barrios, que té un excel·lent espai web per a que els pares s’ho passin estupendament amb els seus fills.
Conté un centenar de contes i està dividit en tres apartats: els relats, amb possibilitat d’elecció segons l’origen geogràfic, l’autor, el personatge, l’il·lustrador o les tècniques de creació; els tallers de dibuix, retalla i enganxa, subtitulat; i el bloc del programa, on per exemple expliquen que acaben d’obtenir el premi Ciutat de Karlsruhe al millor producte educatiu multimèdia.
En aquesta nota, indiquen:
Una mà de contes és un programa de TV amb una estructura senzilla: un conte explicat per una veu, unes mans que donen forma a la història i una càmera estàtica que enregistra el procés artístic i creatiu.
Hem construït una plataforma multimèdia per convertir aquest producte televisiu, 100 contes en total, en una potent eina pedagògica. Conté tallers de creativitat (dibuix, subtitulat, compaginació…) pensats perquè els usuaris es converteixin en artistes i s’expressin en llibertat.
I les experiències compartides a la web es converteixen a la vegada en un nou programa de televisió.
Els objectius bàsics són desenvolupar en els usuaris la capacitat creativa i artística i, per als educadors, crear un espai d’intercanvi d’experiències i de propostes pedagògiques basades en els contes.
Iniciatives com aquesta milloren la televisió destinada als més petits.
Documentals
Fa algunes setmanes, parlava del gènere documental amb Joan Salvat, l’exdirector del veterà espai 30 minuts, de TV-3 (recent Premi Ciutat de Barcelona).
El periodista s’acabava de fer càrrec de l’actual àrea de documentals de la televisió catalana, que compta amb un espai destacat la nit dels divendres, titulat Sense ficció.
Dins d’aquest programa s’estan oferint excel·lents pel·lícules d’aquest gènere, que no s’ha de confondre amb els reportatges televisius a l’ús, on la rapidesa i immediatesa són habituals.
Un d’aquests bons documentals és el que tornen a emetre avui, passada la mitjanit: Bucarest, la memòria perduda, que acaba de guanyar els premis Gaudí i Goya al millor documental del 2008.
Salvat entrevista, a més a més, a l’Albert Solé, l’autor del film i fill d’en Jordi Solé Tura, malalt d’Alzéimer i protagonista del documental.
El ‘Moving’ de Macaco
Ja fa un parell d’anys, Dani Macaco va reunir un grapat de famosos en Mama Tierra, un vídeo de consciència ecològica en el qual van participar la periodista Concha García Campoy, els cantants Bunbury i Peret i els actors Lola Dueñas i Fernando Tejero.