Txerrad@s: arxius

Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Txerrad@s: arxius - Articles del bloc, en català, des d'abril del 2005 fins l'agost del 2011

Crisis humanitàries

En aquests temps de crisi seguim sent ciutadans d’un privilegiat país del primer món. Metges Sense Fronteres ens recorda que hi ha altres móns molt diferents, en el seu informe Les deu crisis humanitàries més desateses de 2008:

“Es tracta d’una sèrie d’emergències relacionades amb conflictes i malalties que van afectar a milions de persones, les necessitats de salut més immediates van quedar sense cobrir, i en les quals els actors amb responsabilitats o capacitat d’influència demostrar poca eficàcia, quan no poca voluntat política, per posar fi al seu patiment “.

Segons aquest informe, els països i malalties més desatesos pels mitjans són els seguents: Somàlia,
Myanmar, Zimbabue, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Pakistan, Sudan, Iraq, la desnutrició i la sida.
Quan veiem que estem malament, que els problemes econòmics ens angoixen, és aconsellable mirar cap al tercer i el quart món, on n’hi ha persones que ho estan passant molt pitjor. Donem un cop de mà.

Jean Daniel i internet

Una frase de Jean Daniel, el Fundador de Le Nouvel Observateur, procedent de l’entrevista que Juan Cruz publicava ahir al diari El País:

Es verdad que existe una crisis de la prensa; puede ocurrir que los periódicos de hoy sean suplementos de Internet. La realidad será Internet”.

I Cruz  reflexionava sobre el tema en el seu bloc. amb un puntet d’ironia:

Ayer llegó a mi móvil esta noticia: “Internet acabará con la prensa tradicional en 2018″. Pero no decía la hora; así que estaremos atentos a 2018, pero con la incertidumbre del día y de la hora”.

Doncs això.

Acebes torna a ‘Polònia’

Aquest dijous vam tenir el plaer de recuperar Bruno Oro al Polònia.
Després del fracàs de Vinagre, Toni Soler ha repescat l’actor i li ha col locat a l’alineació i posició on millor juga: per la banda dreta, exagerant al desaparegut (en un videoclub d’Àvila) Ángel Acebes; al ¡guapo! Artur Mas; a l’estirada María Teresa Fernández de la Vega i tants altres personatges.
Soler i la seva excel lent equip de guionistes han col locat al personatge – en aquest curiós terreny de la ficció dins la ficció metatelevisiva – en la tessitura d’haver de tornar a guanyar el lloc, perquè ara hi ha altres estrelles, com el Tomàs Molina ( David Olivares) i, ah!, l’inefable clon del crític Ferran Monegal (Jordi Ríos).

‘El Jueves’ i Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos, el director i presentador del programa de ràdio La Mañana, de la cadena COPE i columnista del diari El Mundo. ha encaixat molt malament el vídeo que els nois de la revista satírica El Jueves van penjar ahir a la seva divertida web. Els ha denunciat!
Potser no sigui afortunat dir que un tret del llavors grupet terrorista Terra Lliure va canviar totalment la seva forma de pensar (malgrat el seu passat esquerrà, ja havia anat virant cap a la dreta des de feia temps), però ““un gag és un gag”, como defensa El jueves“.
Però com ja se sap, Federico té molt poc sentit de l’humor. Per això no m’estranya que els lectors d’aquesta publicació li hagin premiat.
Què com es diu el guardó? El Gilipollas del Año.

Ben Bradlee… i Juan Cruz

Som molts els que ens vam fer periodistes amb l’admiració posada en un parell de reporters del diari nord-americà The Washington PostBob Woodward i Carl Bernstein, els que van destapar el famós cas Watergate i van donar una empenta a aquell president dels EUA amb cara de villano que es llamó Richard Nixon.
Aquella gran feina –avui potser impensable; els polítics i el poder han après a controlar-nos– tenia darrere el suport d’un gran director, Ben Bradlee, a qui diumenge passat entrevistava Juan Cruz a el diari El País.

Continue reading

Jordi Eroles

Cada dia que passa em dóna la sensació que en Jordi Eroles tenim un nou i fi entertaiment, en la millor línia de Matías Prats, fill.
La forma en què va explicar dies enrere la història dels aspirants a l’ocupació de cuidador d’una illa australiana -una magnífica forma de publicitat viral, que li ha sortit molt bé al Govern del país– pot entrar en qualsevol anal de periodisme i humor.
Li poden veure habitualment en les connexions amb el  canal 3/24 de TVC que fa en Josep Cuní a Els matins.