Un ovni al Collsacabra

¿Un ovni en el Collsacabra? ¡Nooo! Es la cúpula del grupo teatral Els Joglars, en Pruit. El pasado sábado había música. Alguien estaba dentro, ensayando.

Altres debats

El tema del dia per a molts és el debat d’ahir a la nit entre Zapatero i Rajoy.
Jo també vaig veure l’encreuament de monòlegs. El mateix estira-i-arronsa de tota la legislatura, la insistència del president del PP d’enverinar l’opinió pública amb un seguit de mitges veritats i la resposta pacient, res crispada, del líder del PSOE. No sóc imparcial.
El problema és que hi ha qui pensa que una resposta tranquil·la és una mostra de debilitat. Prefereixen la batussa, el cos a cos.
Les enquestes parlen de lleugera victòria del candidat socialista, però els mitjans conservadors apunten, evidentment, cap al popular.
Els cara a cara són importants sempre que pensem que la democràcia no és el bipartidisme que ens imposen de manera insistent. Hi ha altres debats, altres opcions, altres alternatives.
I és gràcies a elles que podem influir en aquests dos grans partits, condemnats a ser Govern i oposició.

Bardem

Un Oscar per a Javier Bardem, sí senyor! Felicitats!
Sense ser el seu millor paper, ha aconseguit una gran composició a No es país para viejos.
Per cert: chapeau pels nois (o noies) de la Wikipedia. Minuts després d’aconseguir l’Oscar, ja ho havien escrit a la página del actor.

Qui es recolça en qui?

Bastó

Qui es recolça en qui? O, també… qui ha perdut un bastó?

La Acadèmia del Cinema Català

Després d’una reunió, ahir a la tarda, 45 professionals de tots els sectors del cinema català van acordar fundar la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes.
L’acte va estar encapçalat per l’actor, director i guionista Joel Joan, actual president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i va comptar amb la presència de pesos pesants de la indústria, com els productors Jaume Ferrús, Julio Fernández, Jaume Rouras i Marta Esteban, així com actors tan coneguts com a Sergi López, Abel Folk i Clara Segura.
Benvinguda sigui la iniciativa.
Esperem que serveixi per augmentar la quantitat i qualitat de la nostra cinematografia.

Te estaba esperando

¡Ei, tío! ¡Te estaba esperando! ¡Quiero salir en pasear!

La història del rock

En aquests temps d’excessos i ignoràncies musicals, el programa Sputnik de TV-3 ve avui a aclarir-nos una mica les idees sobre el rock, els seus orígens, història i evolució.
Ho fa en set capítols, mitjançant d’una producció de la BBC titulada Les set edats del rock, datades entre el 1963 i l’actualitat.
Així, el primer capítol parla Del blues al rock (1963-1970), i el de la setmana que ve, Del renaixement del rock a inicis dels anys 60, amb gent com ara els Beatles, els Kinks, els Rolling Stones i els Who.
Més endavant vindrà el rock de The Velvet Underground, David Bowie, Pink Floyd, Roxy Music… i així fins a Oasi, Blur, Suede i Franz Ferdinand. I tot això amanit d’entrevistes i material d’arxiu.

Ehlers-Danlos

Ehlers-Danlos. Acabo de veure aquest estrany nom en una nota de TV-3 que fa referència al programa Entre línies d’aquesta nit (23.20 hores).
És un treball de l’Oriol Fernández i la Núria Peraire sobre malalties estranyes: n’hi ha milers, comptabilitzades per l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya s’han reunit a la Feder.
Una de les afeccions que citen en el reportatge és la Síndrome de Ehlers-Danlos (SED), també anomenada hiperlaxitud, que compta amb una associació, la Asedh, integrada per malalts, familiars i amics.
Sense endinsar-me molt en el seu món, reprodueixo una frase de la seva web, inclosa en la definición de la malaltia: “El SED és la base de l’enorme mobilitat dels anomenats homes de goma i dels contorsionistes, i possiblement també de l’excepcional agilitat i virtuosisme del violinista Paganini.”
Quina sorpresa! Sempre havia mirat aquests artistes amb curiositat. Ara la meva admiració cap a ells és encara més gran.

L’estranya migració de Ya.com

Fa més d’un any que sóc client de l’empresa Ya.com, amb la qual utilitzo el servei d’ADSL. Fins ara, llevat de petites incidències, ha funcionat correctament, encara que la velocitat contractada mai ha estat la real.
Un bon dia vaig decidir aconsellar a un bon amic que s’ho instal·lés. Això va passar fa uns pocs, molt pocs mesos.
De sobte, el 13 de gener, el telèfon del meu amic va deixar de funcionar i, lògicament, l’ADSL, també.
Com semblava que l’incidència era de Telefónica, després de trucar al 1002, un parell de dies més tard, no sense abans tornar a insistir en l’existència de l’avaria, va quedar restablerta la connexió de veu, no així la d’internet, gestionada per Ya.com.
Amb diverses trucades diàries, fins que es va cansar, al servei d’atenció al client de Ya.com, aquest famós 902.902.902 que has de pagar a mitges, encara que la culpa sigui d’ells, el meu amic era informat, amb absoluta amabilitat i nul·la solució, que l’empresa estava realitzant una migració en les seves línies i que fins que no s’hagués realitzat tal operació, no podria connectar-se a internet.
D’això fa més d’un mes.
He cercat a la xarxa altres clients com el meu amic, i n’he trobat d’altres, tan indignats com ell.
Per exemple, en aquest fòrum n’hi ha persones com el Javier, absolutament cabrejades.
Aquest fet vergonyós no troba eco en cap costat.
Què succeeix? És que els milions d’euros que l’empresa està destinant a publicitat en tots els mitjans està tapant la boca als periodistes? Una col·lega em deia: “Però per quines us poseu en embolics. Passeu-vos a Telefónica”. El seny del consell no ha d’evitar la recerca de la solució per als enganyats.
I l’Administració? ¿Qué mesures presa per protegir aquests clients? El que passa no deixa de ser una estafa. És cert que Ya.com promet tornar les quotes cobrades mentre hagi durat la incidència, però el fet cert és que per ara no ofereix el servei que sí estan pagant els seus clients, virtualment lligats i emmordassats.