A pocs passos de l’Hospital Clínic de Barcelona, un home alt de color reparteix uns paperets.
Ens en lliura un i hi llegeixo el següent:
“Professor Sekoh. Ajuda a resoldre diversos problemes amb rapidesa i garantia”.
Després explica que és un mestre xaman africà, gran mèdium espiritual màgic, amb poders naturals, que resol des de malalties i addiccions a problemes familiars, sexuals i laborals… I garanteix resultats positius en un termini de tres a set dies com a màxim.
Genial!
Monthly Archives: November 2007
Jerome Murat
Una companya de la llista de l’Internauta ens ha passat aquesta adreça del YouTube, on es pot veure en acció a Jerome Murat.
Encara que fa mesos que corren informacions per la xarxa sobre aquest actor, mig màgic i mig mim, val la pena veure’l en acció.
Un altre dilluns
“Un altre dilluns”, diu el personatge de la vinyeta.
Començar de nou la setmana laboral se’ns fan tan costa dalt que quan vaig veure aquest dibuix d’El bueno de Cuttlas en el diari gratuït 20 Minutos no vaig poder deixar d’identificar-me amb ell.
Benjamí Villoslada
El mallorquí Benjamí Villoslada és un veterà professional de la informàtica, ferm defensor del programari lliure, docent universitari i col·laborador especialitzat en aquest tema en premsa, ràdio i televisió. De fet, actualment té un programa de ràdio a Ona Mallorca i un espai a Ítaca – TV Mallorca.
El conec (a distància, que no en persona) des de fa anys, quan col·laborava en alguns dels fascicles divulgatius sobre programes informàtics que editaven diaris espanyols de gran tirada i, també, de les seves intervencions en l’animada llista de distribució de l’Internauta de Catalunya Ràdio.
Dijous va passar per Barcelona per recollir el primer Premi de Relats Breus de Hackers, un concurs que premia relats al voltant de la figura del hacker (res a veure amb els pirates informàtics), les noves tecnologies i la cooperació en xarxes informàtiques, que organitza la UPC.
Es titula P0wned! i en Benjamí assegura que és la seva primera peça narrativa. El cert és que és un conte divertit i amè, amb algun terme nou que caldrà seguir de prop, com el de codisexual, per veure si qualla en el lèxic actual.
El relat sencer es pot llegir en en aquest PDF de la bitàcola de l’autor on, a més a més, fa algunes acotacions que val la pena no perdre’s.
Aurélia Aurita
La encontré, un poco por casualidad, en el último Salón del Manga de L’Hospitalet: era Aurélia Aurita, autora del cómic Fresa y Chocolate (La Carcel de Papel publica un comentario), y su chico, Frederick Boilet, el impulsor del llamado Nouvelle Manga.
El contenidor
Passava al costat d’un contenidor, el típic de color gris, per les escombraries orgàniques i, de sobte, he sentit una veu: “Hola, veïna. L’estava esperant aquí dins des de les 8 del matí!”
Era un rodamón, sembla ser que habitual d’aquesta zona, que li deia la frase a una fruitera.
Aleshores va arribar una altra senyora amb una bossa d’escombraries i l’homenet li va obrir el contenidor amb tota educació, mentre esperava que la botiguera hi llencés les peces de fruita no aptes pel consum.
Aràbia Saudita
“El Ministeri de Justícia d’Aràbia Saudita ha donat suport a la decisió del Tribunal General d’aquest país de sentenciar a una jove de 19 anys que va ser violada per diversos homes a sis mesos de presó i a 200 fuetades”.
Quan una companya de la llista de distribució de l’Internauta ens ha fet arribar aquesta notícia, publicada per diversos mitjans, només he pogut pensar quina barbaritat!
I aquests senyors viuen al segle XXI?
Vázquez Honrubia
Viu al nostre segle l’honorable jutge José María Vázquez Honrubia?
El magistrat va prohibir ahir usar la seva pròpia llengua, el català, als dos joves condemnats (a una forta multa) per haver cremat una foto del Rei.
Margarida Batallas explica avui en El Periódico que, “per al magistrat, els acusats no tenien dret a utilitzar el català, perquè el judici se celebrava en una comunitat autònoma, Madrid, en la que els ciutadans d’altres comunitats no tenen el dret a usar el seu idioma cooficial”.
Curiosament, com recorda la periodista, aquest dret sí se’ls reconeix, per exemple, als etarres que compareixen a l’Audiència Nacional, on sí hi ha traductors d’euskera.
És el català un idioma oficial, com ho és el basc, el gallec i el castellà, o només són paraules que se les pot saltar a la torera un senyor només perquè porta toga?

